Política econòmica

Darmanin assegura que no pretén ‘collar’ fiscalment però imposa un control gairebé absolut sobre el tabac andorrà

Sense aclarir si ha retirat la demanda d’equiparar el preu del tabac d’Andorra amb el més barat dels països amb què voreja, el ministre francès garanteix que no venia amb exigències fiscals

Altaveu

França canvia mesures de naturalesa fiscal per un poder molt elevat, no absolut però gairebé, sobre el control de la producció i la comercialització tabaquera andorrana. L’Estat veí del nord està fart que les autoritats del Principat li aixequin la camisa. Així que amb un tarannà amigable i sota la inicial amenaça de collar a Brussel·les perquè la UE ‘ofegués’ Andorra, els francesos s’asseguraran que els nivells de contraban cauran en picat. I si no, des de l’Elisi, des de Matignon o des de Bercy s’ho cobraran. A la seva manera.

El ministre francès d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, ha assegurat aquest divendres a l’edifici administratiu de Govern que no venia al Principat a imposar exigències que condicionin la fiscalitat andorrana. Que entén que la sobirania de cada país és seva. Ara, una cosa sí que es clara: França controlarà molt més de prop la frontera del Pas de la Casa i vol, clares, molt clares, les dades sobre el moviment tabaquer al Principat i els indicadors que hi facin referència. Alhora ha recomanat-exigit a Andorra que adopti diverses mesures europees per lluitar contra el frau i que signi l’adhesió al protocol de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) contra el tràfic de tabac

El polític francès exclama que “el contraban és una punyalada a la tasca dels estanquers i a la salut pública” i commina el Principat a firmar diversos acords i protocols europeus i de l’OMS

I què fa aquest protocol? Establir la traçabilitat de tot el tabac a partir de codis o indicatius únics i irrepetibles, el cost d’inserció dels quals anirà a càrrec dels fabricants i que permet saber en qualsevol moment d’on procedeix el tabac. O sia que les autoritats franceses -i les d’arreu- quan confisquin una partida de tabac podran saber si procedeix d’Andorra. I és que França té claríssima la lluita contra el tràfic il·lícit de tabac. És una qüestió essencial. I més quan des de fa pocs dies el preu del tabac, a França, es va incrementar un euro més. “El contraban és una punyalada a la tasca dels estanquers i a la salut pública”, ha dit Darmanin.

I les paraules del ministre francès tenien encara més força -no es pot entendre, ha vingut a dir, que s’incrementi la fiscalitat en favor de la salut pública però, alhora, també augmenti el contraban tot multiplicant-se per deu les xifres de fa sis anys- i més simbolisme pel fet d’anar acompanyat del president nacional de la Confederació de Buralistes (estanquers) de França, Philippe Coy. Si el màxim responsable polític de les duanes franceses s’emporta de viatge amb ell un dels principals representants dels perjudicats pel contraban de tabac andorrà a una visita a Andorra i, a més, entra en una botiga al Pas de la Casa, adversari potencial, és com llançar un missatge tot dient: ‘nois, ho tinc controlat, ho veieu?’ 

Darmanin ha assegurat que no havia vingut al Principat a fer exigències fiscals, sí, però no ha aclarit, almenys públicament no ha fet, si ha retirat de la taula de Brussel·les on es negocia l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) la demanda perquè el preu del tabac andorrà s’equipari amb el més barat dels països amb els quals voreja. S’espera la retirada sigui un fet. I s’espera, a Prat de la Creu, que Europa s’oblidi de la demanda inicial francesa. Però el ministeri que comanda el jove polític de l’onada Macron ha deixat clar en un comunicat que el reforç de la lluita contra el contraban andorrà “es produeix en el marc de la negociació d’un acord d’associació entre Andorra i la UE”. Missatge subliminal? Segurament.

 

El titular dels Comptes Públics de França firma amb el ministre de Finances andorrà una carta d’intencions per reforçar la lluita contra el contraban, que preocupa i molt al sud del país gal

Gérald Darmanin ha visitat aquesta divendres el Principat acompanyat del director general de les Duanes, Rodolphe Gintz. Ha dut a terme una llarga jornada de feina a l’edifici administratiu, amb trobades privades, signatures de convenis, reunió de treball feta “amb franquesa” i amb presència de responsables de la duana (Albert Hinojosa) i la policia (Bruno Lasne) andorranes i compareixença pública. I després s’ha estat desplaçat al Pas de la Casa on, segons diverses fonts, se li havia de mostrar com es treballa per controlar, especialment, els camins de fardellistes, que són un dels autèntics mal de caps per als estanquers de la zona de l’Arièja quant a l’impacte econòmic i, també, amb cert neguit en referència a la seguretat. 

Darmanin, acompanyat del ministre de Finances andorrà, Jordi Cinca, ha visitat alguns dels establiments del Pas on es ven tabac. I ja de retorn com qui diu a casa ha visitat els duaners francesos de Porta. Tots dos ministres ja havien tingut un moment de protagonisme conjunt anteriorment a l’edifici de Govern. Darmanin i Cinca han firmat conjuntament una carta d’intencions, una mena de conveni, per la qual s’enforteixen les disposicions en relació amb la lluita contra el contraban emmarcades en l’acord de cooperació transfronterera en matèria policial i duanera que tots dos països van firmar el 2014 i que entrarà en vigor l’1 d’abril

En virtut d’aquest ‘tractat’ bilateral hi haurà d’haver un major intercanvi d’informació, és a dir, França vol tenir, ja s’ha dit, les dades de forma transparent i clara de la producció i comercialització tabaquera andorrana. Qui fa què, com i on es ven. Llavors, juntament amb la traçabilitat que imposa el protocol de l’OMS més enllà de qüestions d’ordre saludable, a París podran saber sense embuts si el tabac que es ven al Pas de la Casa representa el 20% del total que es ven al Principat o, potser, i només potser, és pràcticament el doble. Alhora, s’imposaran patrulles mixtes per controlar millor la frontera franco-andorrana. Patrulles que puntualment ja han operat i que tant barregen policies com duaners. I que a partir de l’1 d’abril seran de presència habitual.

La celebració de Toni Martí

La qüestió de la fiscalitat, sabent Darmanin que és una qüestió molt sensible per a Andorra, ha estat força bandejada públicament. El ministre ha elogiat “els esforços” fets pel Principat en matèria de lluita anticontraban i ha reconegut que els impostos són una qüestió interna. Ho són per Andorra, per a Bèlgica o per a Luxemburg, que també fan frontera amb França. El cap de Govern, Toni Martí, ha celebrat que formalment el ministre francès que més havia collat fins ara amb la qüestió del diferencial aixequés públicament el peu de l’accelerador. I tot seguit ha remarcat que el comerç del tabac ha de ser “responsable” i que mai hauria de derivar en pràctiques il·lícites que en molts moments arriben “al límit d’allò tolerable”.

En virtut del conveni signat, el Principat haurà de facilitar més dades sobre tot allò relacionat amb la producció i comercialització tabaquera i el punt fronterer serà controlat per patrulles mixtes

Martí, en aquest paper de mitja víctima i mig heroi que tant li agrada protagonitzar, ha lamentat les situacions per les quals passen alguns dels fardellistes que carreguen al Pas i tiren muntanya enllà per arribar a l’altre cantó dels límits territorials i ha posat de relleu que la carta d’intencions signada “no és res més que una mostra més del compromís d’Andorra de lluitar contra el contraban de forma decidida” alhora que remarcava que França és “un dels principals aliats” del Principat en la negociació amb Brussel·les.

Bandejada la qüestió fiscal, el cap de Govern i el ministre responsable del pressupost i les duanes franceses s’han centrat, ha quedat dit, en el contraban i la repercussió que té aquest, especialment, al sud de França. De fet, la premsa francesa desplaçada al Principat tampoc no tenia massa interès en temes fiscals interns d’Andorra. Això és cosa andorrana. El que pretenia saber, el que realment els interessa, és saber què passa amb el tabac. Com coi pot ser que el Principat comercialitzi tants cartrons de cigarretes tenint la minsa població que té. De fet, durant la setmana mediàticament ja s’ha estat fent ressò d’aquesta circumstància.

D’aquí que els periodistes francesos hagin insistit durant la compareixença pública en demanar-li a Toni Martí, en més d’una ocasió, quin és l’impacte del tràfic il·legal de tabac. És a dir, quin pes té el contraban respecte de la producció tabaquera i, millor encara, sobre el total de tabac que es ven a Andorra. I quant va cap a França. Martí ha donat voltes i voltes per, finalment, assegurar que no disposava de la dada que se li demanava. Això sí ha deixat clar que s’és conscient, al Principat, que cal mantenir un cert diferencial que sigui atractiu però no un al·licient per al contraban. Els fets i el temps permetran veure què hi ha de cert i què hi ha de fum en tot plegat.