El tabac, és clar, torna a ser l’epicentre de les converses que aquest dimarts la delegació andorrana manté a Brussel·les amb l’espasa de Dàmocles que representen les exigències fetes per les autoritats franceses i que Toni Martí espera haver calmat amb les visites al ministre d'Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin. Vist que el Principat s’ha compromès amb París a extremar la lluita contra el tràfic il·lícit a la zona del Pas, Espanya podria sol·licitar un control més exhaustiu del que s’està fent ara al riu Runer.
Una delegació encapçalada per la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i en presència de representants dels dos caps d’Estat (Concepció García Moyano pel cantó mitrat; Pascal Escande pel bàndol francès) són a Brussel·les per afrontar el que hauria de ser la darrera ronda de converses abans de tancar el capítol de la lliure circulació de mercaderies immers en l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). El grup andorrà no les té totes després del ‘pressing’ exercit per França. No obstant, el Govern espera que les explicacions ofertes de pressa i corrent a les autoritats gales -amb el ministre responsable del control duaner, Gérald Darmanin, al capdavant- tinguin el seu efecte i França no colli més a Brussel·les del que ho ha fet amb el Principat. Tot i això, pot obrir-se un altre front: des de Madrid arriben senyals de fum que indiquen que Espanya també voldria un pla especial per combatre el contraban.
En principi, la Moncloa està sota control i Toni Martí, Jordi Cinca i companyia no haurien advertit fins ara cap perill provinent del veí del sud. És més, entenen que el govern espanyol és un aliat alhora de facilitar l’acord amb Europa. Però també s’ho pensaven de l’executiu francès i el tret els va sortir per la culata quan van començar a exigir un major control sobre el contraban per evitar els incidents que es viuen al Pas de la Casa. I amb aquest element com a excusa, va començar a collar amb el preu, el diferencial, els impostos, la fiscalitat… Públicament, Cinca va assegurar dimecres que amb Darmanin sols havien parlat de la lluita contra el contraban. I que semblaria evident que un altre país no intervindrà en dir segons què en relació al marc tributari. No era cert. Aparentment. Perquè els francesos, segons que Toni Martí hauria explicat a alguns dirigents polítics del Principat després de les converses a París, van reclamar a Andorra un increment de preus fins que s’equiparin als més barats de la UE. Però Martí només ho va explica a uns quants i d’altres no els en va dir ni piu.
La indústria tabaquera proposa fixar fins i tot si cal per llei un diferencial estable però que permeti al tabac andorrà continuar sent atractiu
De fet, aparentment, el cap de Govern tindria clar que l’exigència francesa seria inassumible. Almenys, en un període no gaire llarg. Martí no hauria revelat si França va parlar de terminis. Però té clar que arribar a aquella equiparació demanada per París seria tant com eliminar excessivament el diferencial que permet viure a la indústria tabaquera del Principat. I més quan, segons algunes fonts, una part d’aquesta indústria ja ha ofert al màxim responsable de l’executiu fórmules, fins i tot de caràcter legal, per fixar uns preus mínims. O el que és el mateix, establir un diferencial inamovible. O sia, el que no es mouria seria el diferencial, sí els preus en funció de les oscil·lacions que experimentessin en l’entorn. I especialment d’Espanya, que és on van les vendes de manera majoritària.
El diferencial, ara mateix, no seria un problema excessiu amb Espanya. No obstant això, és prou interessant perquè hi hagi qui faci tràfic il·lícit. De fet, tot i la crescuda experimentada pel contraban en la frontera francesa, és molt més substancial el que hi ha al cantó del riu Runer. I d’aquí podria venir que Madrid, vist que França ha exigit un pla especial de lluita contra el contraban al Pas de la Casa estaria avaluant la possibilitat, segons les fonts consultades, de demanar formalment de demanar una vigilància reforçada a la frontera hispanoandorrana per frenar l’entrada il·legal de tabac. I ja hi som. Un altre maldecap.
Un altre llosa en la motxilla que Ubach, Elisabet Fiñana -coordinadora de la delegació negociadora- i companyia (sense presidents de grups parlamentaris després del trencament del grup liberal) s’enduen cap a Brussel·les. La setmana de converses no es presenta gens fàcil. I Toni Martí sempre es reserva un darrer roc a la faixa. Que no vol dir res de segur. Però el cap de Govern manté l’ultim cartutx de poder-se trobar amb Jean-Claude Juncker per poder afinar per la via política el que les negociacions d’un caràcter més tècnic hagin pogut consensuar. O imposar. Perquè Brussel·les escolta i potser mira i veu. Però que ningú no oblidi que acabarà dictant el que pretengui. I París i Madrid faran tres quarts del mateix. La conveniència serà la seva, no pas la d’Andorra.
Comentaris