Condemnat ho està des del 2020. Però s’ha trigat quatre anys a fixar la quantia. El masover, que porta 35 anys a Andorra però no està clar que tingui un arrelament real que impedeixi que ara pugui tocar el dos per no haver d’assumir la indemnització, té un parell d’anys per abonar la indemnització. El condemnat havia recorregut l’aute de primera instància que establia la indemnització. La sala penal del Tribunal Superior ha estimat molt parcialment el recurs presentat per l’home. Tan parcialment que l’únic que suposa és una rebaixa de 625 euros.
Només s’han modificat els càlculs d’un parell de conceptes dels que incloïa la Batllia en la seva decisió inicial. De fet, la reclamació feta en aquest sentit pel condemnat ja havia estat acollida positivament per la defensa de la víctima de l’abús laboral. S’ha rebaixat molt minsament el que li hauria pertocat de vacances i per treball en dies festius. Si en primera instància s’havia establert la indemnització en 336.394,35 euros, de manera definitiva el TS ha fixat la compensació, com s’ha dit, en 335.768,66 euros. D’aquesta quantitat s’han de restar 3.416,08 euros que a compte del masover al seu dia ja es van abonar.
El cas es va començar a descobrir el 6 de novembre del 2019, quan l’home portuguès que havia estat en condicions deplorables i completament irregulars des del 2007 va patir un accident de treball tant greu que no se’l va poder derivar, com s’havia fet en altres ocasions, a l’hospital de la Seu. Se’l va haver de traslladar al Nostra Senyora de Meritxell, on durant un parell de mesos va estar a l’UCI. Uns mesos després, el febrer del 2020, es va detenir el masover de Casa Auvinyà que tenia contractat l’home que havia vingut a Andorra buscant millors condicions de vida i es va topar amb un infern.
La indemnització deriva d’una condemna com a responsable d’un delicte menor d’imposició de condicions abusives de treball, associada a una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional qualificat a satisfer en dos anys l’import fixat ara de manera definitiva
Arran d’aquella detenció, al masover, també portuguès i que sempre s’havia desentès del seu compatriota, se’l va condemnar com a responsable d’un delicte menor d’imposició de condicions abusives de treball, a una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional qualificat a satisfer l’import que es fixi en concepte de responsabilitat civil en un període de dos anys. Han passat els anys, però, i no s’ha fixat encara la indemnització a rebre.
En tot cas, en primera instància, es va acordar un import, ja s’ha anat explicant, de 332.978,27 euros (si es deduïa ja el percebut), lleugerament per sota del que havia sol·licitat la representació lletrada de l’home, però molt per sobre del que pretenia abonar el masover condemnat, que si hagués de pagar quelcom, manté, considera que no hauria d’anar més enllà d’uns 20.000 euros. Perquè, assegura, tampoc no pot abonar més.
De fet, al·legava que el delicte no havia estat continuat. I la sala penal, entre molts altres considerants, confirma que no es pot dir que no hi ha continuïtat delictiva perquè el que es va analitzar era tot un episodi de més de dotze anys d’abusos. El masover tampoc no estava d’acord que s’equiparés la indemnització a allò que al seu dia hauria hagut de pagar per la feina que obligava a fer a l’home, de quarts de set del matí a les 8 de la tarda. De dilluns a dissabte. I encara una estona també els diumenges.
En fi, ara, i ho té clar la víctima, que vivia avui amb neguit l’anunci de la sentència i juntament amb la seva advocada mostrava una satisfacció continguda, sap que allò difícil serà cobrar. El condemnat, que ja quan l’home accidentat el novembre del 2019 va fer les mil i una, aparentment, per posa-li la por al cos, pot ser que faci les mil i dues, també ara, per evitar haver-lo de pagar. I al seu dia, quan la defensa de la víctima va demanar l’embargament provisional o com a mínim un dipòsit de 15.000 euros, el mateix tribunal que ara ha fixat en més de 335.000 euros la compensació va negar llavors qualsevol garantia.
Caldrà veure com actua l’autoritat judicial i, si escau, com es posiciona l’administració en general. Aquest cas és ben seguit, també, per les autoritats portugueses. Que ja en un primer moment, quan va esclatar tot, van treure el cap per fer saber que s’havia de tractar el seu compatriota amb dignitat. D’aquí que li donessin la targeta verda de resident de forma automàtica i immediata. I, encara avui, Afers Socials li faciliti alguna que altra prestació. I és que a ulls de la legalitat, en Julio, que així es diu aquest pobre home explotat durant més d’una dècada, era invisible.
Això sí, a Casa Auvinyà tothom sabia que existia. Fins i tot quan se’l portava a la Seu a fer-se algunes cures perquè, evidentment, no estant declarat enlloc, no havent-se tramitat mai el seu permís de residència i treball, tampoc tenia dret a cobertura sanitària al Principat. Això ho va resoldre el malaurat accident laboral que li ha deixat seqüeles però que va permetre, paradoxalment, que aparegués de la clandestinitat. Ara només cal que la compensació per l’esclavatge dels dotze anys sigui efectiva.
Comentaris (10)