Així ho ha desgranat Pla durant la seva compareixença davant la comissió d’Economia del Consell General, on ha donat comptes de l’activitat de l’Institut durant el 2023. I, entre altres punts, ha explicat la proposta de modificació de la Llei d’arrendaments de les finques urbanes que, entén, pot ajudar a resoldre la complicada situació actual de l’habitatge. De fet, ha volgut advertir que, amb el text aprovat ara fa uns mesos, que establia la pròrroga generalitzada dels contractes hi ha un risc. El fet que una gran part dels lloguers venceran el 2027. “Ens preocupa la situació de tensió que es pot generar, més amb una cita electoral”, ha destacat. I, per això, ha defensat que “cal trobar una solució abans”.
La modificació legislativa, segons ha apuntat, buscaria “un equilibri entre les parts”, entre arrendatari i arrendador. Així, s’entén que s’aconseguiria, per una banda, “la protecció contra els augments abusius al final del contracte” i, per l’altra, “reconèixer que qui ha fet una inversió per posar un pis al mercat de lloguer té un dret legítim a obtenir un rendiment mínim”.
“La nostra proposta surt del convenciment que, tal com tenim ara la llei i el calendari que ens porta al 2027, si no busquem una solució que ens millori la situació, que sigui acceptable per les dues parts, el 2027 serà la tempesta perfecta; ens sembla que el millor és reconèixer els drets legítims de les dues parts i donar una resposta adequada”, ha defensat Pla
Més concretament, a la Llei es fixaria que quan es fa un nou contracte, sigui amb el mateix inquilí sigui amb un altre, es limiti l’increment de renda que es podrà aplicar al nou lloguer. Aquest topall s’hauria d’acabar de definir si el text s’acaba tramitant parlamentàriament, tot i que hauria de ser, a l’entendre del dirigent, com a mínim de l’IPC. Pla també ha apuntat que s’inclouria una excepció en el cas que l’augment fixat no permetés al propietari arribar a cobrir despeses o a un rendiment mínim.
Sobre l’actual sistema de pròrrogues, el director de l’Institut s’ha mostrat crític, ja que al seu entendre perjudica totes les parts. Al llogater, “li dificulta canviar de pis” i, en canvi, també genera “una incitació a mirar com acabar els contractes per poder incrementar les rendes”. Per als propietaris, també suposa “dificultats perquè no poden apujar-les però sí que els han crescut altres costos”. En canvi, amb la seva proposta, defensa, “ha de permetre fomentar la inversió en pisos de lloguer, perquè ara ens trobem que no entrar res al mercat”. Es tracta, ha remarcat, d’una idea “basada en l’actual situació”, que busca tenir “els menys defectes possibles” i garantir “un funcionament del mercat amb resultats que siguin socialment acceptables”.
A preguntes del conseller general Víctor Pintos, de Liberals, que ha expressat preocupació per “l’intervencionisme” que, al seu entendre, comporta la proposta, Pla ha deixat clar que “quan hi ha un mercat, sempre hi ha una regulació” i que, fins i tot abans de les lleis de mesures urgents, ja existia una normativa a Andorra com era l’establiment de cinc anys mínim de contracte o altres elements. I, en aquest sentit, defensa que aquesta ha quedat superada per la situació actual. “La nostra proposta surt del convenciment que, tal com tenim ara la llei i el calendari que ens porta al 2027, si no busquem una solució que ens millori la situació, que sigui acceptable per les dues parts, el 2027 serà la tempesta perfecta. Ens sembla que el millor és reconèixer els drets legítims de les dues parts i donar una resposta adequada”, ha argumentat. Pla ha reconegut que “és més regulació que la que hi ha ara a la Llei de finques urbanes, però entenc que amb efectes més ponderats a mitjà i llarg termini que l’actual regulació de les lleis de mesures urgents”.
PROPOSTA PER DESBLOQUEJAR EL FONS
El director de l’organisme també ha explicat que s’ha preparat un altre projecte legislatiu. En aquest cas, per regular el futur fons de l’habitatge. El text hauria de permetre superar el bloqueig que s’havia creat per una incongruència legislativa. Així, s’agafa el model del fons de reserva de jubilació, que “és d’èxit”, i s’han afegit detalls dels estatus ja redactats de l’entitat. “Cal un model de gestió dels habitatges que asseguri la seva sostenibilitat financera, si volem que el fons no perdi diners sinó que en tingui per fer noves inversions”, ha apuntat Pla, que ha recordat que “hi ha una obligació legal de crear-lo” i ha defensat que “ara hi ha una proposta de solució per fer-ho”.
Prèviament, des de l’Institut també s’ha fet balanç del projecte ‘Primera llar’ que es gestiona a la Casa Aristot Mora i que, segons el director, funciona de forma positiva. Per això, ha volgut fer una crida a altres entitats o privats que puguin cedir immobles similars per ampliar i poder donar resposta a les persones que estan a la llista d’espera, actualment 25.
Pel que fa al nombre de consultes, es constata que no paren de créixer. De fet, al llarg dels primers mesos del 2024, i sobretot arran de l’aprovació del nou sistema de pròrrogues, s’han disparat. Ja arriben a 631, en comparació a les 868 que es van rebre durant tot el 2023.
PREOCUPACIÓ AL PS
Al final de la compareixença, el conseller general socialdemòcrata Pere Baró, ha assegurat que “sortim preocupats”, ja que constaten que “a l’institut no se li ha donat cap eina de treball” tot denunciant que ara mateix Govern el té per fer “màrqueting polític”. Al seu entendre, pel que fa a l’habitatge, “no tenen intencions de buscar solucions a llarg termini”.
Comentaris (36)