Espot ha explicat aquesta voluntat de l’executiu durant l’entrevista a què s’ha sotmès al programa ‘El cap de Govern respon’, on s’ha enfrontat a les preguntes que li han formulat quatre dels integrants de la Visura Ciutadana, seleccionades de les que la població ha pogut trametre els darrers dies. Com era de preveure, la problemàtica de l’habitatge ha estat una de les qüestions que més dubtes genera. Especialment, la intenció de posar fi a la congelació dels lloguers que es manté des de fa anys, amb la impossibilitat, tret de casos molt marcats, de posar fi als contractes, que únicament es poden actualitzar amb l’IPC.
Espot ha refermat que, efectivament, s’entén que ha arribat l’hora d’aixecar aquesta mesura, però de forma cautelosa. “Tenir-ho tot bloquejat i intervingut no és una solució que es pugui allargar gaire més, però tampoc podem, amb la problemàtica actual, liberalitzar completament el mercat i fer com si no passés res”, ha explicat el cap de Govern, que ha posat també en relleu que la mesura ha comportat “tenir dos mercats paral·lels”. Un, els pisos protegits; l’altre, els nous immobles que surten al mercat amb un “preu desorbitat”.
Espot s’ha mostrat confiat en l’èxit del programa d’avals per a accedir a un primer habitatge de propietat: “Pensem que molta gent s’hi podrà acollir i passar del règim de lloguer al de compra amb una quota raonable”
“Ara anem cap a un nou paradigma: la desintervenció”, ha manifestat el mandatari escaldenc, que ha justificat la necessitat d’avançar en aquesta direcció. “No podem mantenir la congelació eternament. És desincentivador i fa que la gent no posi pisos al mercat”, ha alertat. Per tant, toca aixecar les pròrrogues, però no pas de forma discriminada. “No serà una descongelació absoluta i immediata de tots els contractes, sinó que es farà de forma progressiva i quirúrgica i amb la moneda de canvi que es pugui canviar de llogater però no apujar-li la renda al nou sense cap limitació”, ha comentat.
El cap de Govern ha avançat que la idea és que la descongelació es faci seguint dos paràmetres. Per un costat, pel que fa als contractes que es vagin alliberant, es tindrà en compte l’any en què es van signar. “El que seria raonable és que els que porten més temps prorrogats siguin els primers a desintervenir”, ha apuntat. Per l’altre, pel que fa a la renda que es podrà aplicar, un aspecte clau serà que es faran uns “topalls màxims que han de ser equitatius i justos” i que dependran en gran mesura “en funció de la parròquia on se situï l’immoble; no és el mateix, amb tot el respecte, Prat de la Creu que el Serrat”.
Espot ha assegurat que “abans de finals d’any tindrem una proposta que estem reflexionant.”. Així, ha indicat que “ens ho prenem amb calma perquè abans de fer-la pública volem analitzar amb molt detall el mercat immobiliari i aportar la solució que millor convingui l’interès general”. El que té clar el mandatari és que “hem d’aconseguir que el propietari no tingui cap incentiu a canviar de llogater; ho podrà fer, però no aplicar un preu superior al que posaria a l’actual”. La idea és que “en teoria quedin alliberats però, a la pràctica, li vagi bé fer un contracte al mateix inquilí”.
El mandatari també ha defensat el nou programa d’aval per a la compra del primer habitatge. Assegura que s’ha treballat tot “aprenent dels errors” que va tenir l’adoptat la passada legislatura i amb la voluntat d’anar “més enllà”. Ara, és una iniciativa “molt ambiciosa, dels més importants en dret comparat”. Per això, s’ha mostrat esperançat en el fet que tingui èxit. “Pensem que molta gent s’hi podrà acollir i passar del règim de lloguer al de compra amb una quota raonable”, ha afirmat.
Malgrat això, no ha volgut donar dades encara del primer mes des que es va posar en marxa. “Sé que hi ha molta gent interessada”, s’ha limitat a indicar. A la vegada, ha avançat que, si en el futur, es considera que cal fer algun canvi per “fer-lo més atractiu”, hi ha plena disposició. “Si cal fer algun retoc, s’estudiarà i es farà”, ha avançat.
Sobre la problemàtica de l’habitatge, Espot ha insistit en el fet que “no podem deixar de banda cap recepta que tinguem al nostre abast”. De fet, ha insistit que “hem fet moltes mesures”, tot assegurant que “des de la passada legislatura, s’han posat més de 400 pisos a lloguer”. I, entre aquests, els del parc públic. Fins ara, per a la seva adjudicació, “hem prioritzat persones que pagaven més del 30% dels seus ingressos en el lloguer i tenim més de 250 resolucions favorables i 90 immobles ja disponibles”. També s’ha mostrat obert a fer canvis en els requisits “si veiem que amb els actuals no som capaços de cobrir els 500 habitatges que tindrem a finals de legislatura”, ja que “la intenció és que tots puguin ser ocupats per persones del país, però prioritzant les que tinguin més necessitats”.
CREIXEMENT, FINS A ON?
També vinculat a aquesta qüestió, hi ha la de l’increment de població que ha patit el país els darrers anys i això s’ha posat sobre la taula durant l’entrevista. En aquest sentit, Espot ha apuntat que encara hi ha un cert marge però no gaire gran. “L’Andorra del futur no pot ser de 150.000 habitants”, ha avisat. Al seu entendre, “podrem créixer una mica més, però veig difícil anar més enllà dels 100.000 mantenint els estàndards de qualitat de vida que tenim ara”, ha manifestat. Per això, ha alertat, “hem de controlar la immigració perquè, en cas contrari, les conseqüències seran negatives per a tothom”.
El cap de Govern ha recordat que s’estan fent inversions importants en serveis públics per poder assumir aquest increment de residents, com ara les desviacions de la Massana o Sant Julià o la futura ampliació de l’hospital, així com la nova connexió elèctrica amb Espanya. “Tot això s’ha d’acompanyar amb mesures de contenció. Ja no és redimensionar els serveis públics, sinó garantir una qualitat de vida correcta als nostres ciutadans”, ha indicat. Espot ha aprofitat llavors per llançar un dard a l’oposició: “Nosaltres ni volem créixer de forma indiscriminada ni tornar a l’Andorra dels anys 50”.
Comentaris (34)