Els mandataris comunals han comparegut davant la comissió d’estudi del Consell General que treballa, justament, en com s’ha de reformar la Llei d’Ordenament General del Territori i l’Urbanisme (LOGTU), coneguda també com la Llei del sòl. A la trobada han assistit sis cònsols majors (Jordi Alcobé, Laura Mas, Eva Sansa, Sergi González, Cerni Cairat i Rosa Gili) i el menor d’Ordino, Eduard Betriu. Davant d’aquest òrgan, han volgut remarcar que el seu rol en aquest àmbit, el de l’urbanisme, és “qualificat”, en paraules del canillenc. Així, ha apuntat que “som els que tenim la responsabilitat de l’urbanisme a totes les parròquies i l’experiència de tants anys assumint-la”. I han presentat “una única veu i un projecte comú i compartit amb el qual tots ens avenim”. I amb un objectiu clar: “Compartim la necessitat d’un creixement més harmoniós i sostenible”.
Durant la compareixença, un per un, els cònsols han volgut posar sobre la taula diferents propostes que, al seu entendre, haurien d’incorporar-se a la futura reforma legislativa. Al mateix temps, han avisat de la importància de tirar endavant canvis en la legislació, tot recordant que ja té més d’un quart de segle de vigència. “Ha permès desenvolupar l’urbanisme, amb coses bones i altres millorables”, ha apuntat Alcobé. Entre les segones, ha citat el fet que, bàsicament, s’han acabat fomentant “projectes de grans promotors i no tant de petits propietaris”, ja que “fora del sòl urbà consolidat, l’única forma de créixer era fer un pla parcial i això requereix grans concentracions i inversions que no estan a l’abast de tothom”. I les modificacions, han apuntat, han de fer-se amb certa celeritat. A ser possible, ha indicat el cònsol canillenc, durant l’any vinent. Des d’Escaldes, Rosa Gili ha avisat que, en cas contrari, “tot se’ns en pot anar de les mans”.
“Ha permès desenvolupar l’urbanisme, amb coses bones i altres millorables”, ha apuntat Alcobé, valorant el funcionament de la llei encara vigent
Els diferents cònsols han presentat les propostes que han treballat conjuntament. I, entre aquestes, una que ja fa temps -uns dos anys- que funciona a una parròquia com la Massana: el sistema de quotes de la construcció que limita de forma anual els metres quadrats que es poden autoritzar. L’ha presentat la mateixa mandatària massanenca, Eva Sansa, tot recordant que “la fórmula, no contemplada expressament per la Llei, la vam activar vistes les dificultats que teníem amb el subministrament d’aigua. La mesura, ha defensat, ha de permetre “un creixement urbanístic equilibrat” i, sobretot, reaccionar en moment en què es pugui detectar un increment excessiu del nombre de projectes.
“Necessitem noves eines per garantir la sostenibilitat i instruments de control per respondre a les dinàmiques constructives que evolucionen segons els moments, amb temps de crisi i d’altres de creixement exponencial que hem de poder frenar”, ha argumentat Sansa, tot defensant que el sistema ha funcionat a la seva parròquia. “Hem evitat els pics sobtats de la construcció i hem pogut anar modulant a poc a poc el desenvolupament urbanístic”, ha assegurat. Ja a preguntes del conseller general Jordi Casadevall, ha apuntat un altre punt a favor del sistema proposat: evitar que un excés de projectes privats acabi dificultant, com ha passat darrerament, les iniciatives públiques. “Quan hi ha un boom com el d’aquests anys, les empreses es bolquen molt en obres privades i nosaltres hem hagut de declarar concursos, alguns d’essencials com els de la xarxa d’aigua”, ha recordat.
Des d’Encamp, Laura Mas ha centrat la seva intervenció en la problemàtica dels abocadors. En aquest sentit, l’aposta dels cònsols seria apostar de forma clara pel del Maià, que té “entre sis i deu anys més de funcionament”. Segons la mandatària, “Andorra pot continuar amb un d’únic”, ha indicat. Això sí, també caldria complementar-ho amb “centres de transferències” on es poguessin tenir les terres durant l’hivern. També ha defensat la necessitat que “els projectes constructius s’adaptin per minimitzar les excavacions” i, per tant, els residus que han d’acabar anant a aquestes instal·lacions.
LA MANCA DE PLANS SECTORIALS
Amb força vehemència ha intervingut el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, que ha posat en relleu una problemàtica que els comuns es troben a l’hora d’abordar la revisió dels plans d’urbanisme: El fet que hi hagi molts plans sectorials que encara no estiguin aprovats. És el cas, entre altres, dels vinculats a la protecció civil, a l’educació o a la sanitat. “Només n’hi ha cinc de fets”, ha apuntat. Per això, i recordant que “la llei dona la competència a Govern per fer-los, però no l’obliga”, consideren que la futura LOGTU “hauria d’obligar a aprovar el catàleg mínim de plans sectorials i que s’actualitzin de forma periòdica, entre sis i deu anys”.
González també ha citat modificacions legals que s’haurien d’introduir i que haurien de permetre que, en cas de cedir terrenys per projectes d’interès nacional, hi hagi determinades circumstàncies sota les quals no sigui de forma gratuïta. Per exemple, en el cas que el sòl hagi estat comprat pel comú afectat o aconseguit via permuta. També es demana que al text s’inclogui que, si en un termini de cinc anys no es tira endavant cap actuació, les parcel·les tornin “automàticament” a la corporació parroquial.
Establir l’obligació de Govern de tirar endavant determinats plans sectorials o que les cessions de terreny per a equipaments d’interès nacional puguin no ser gratuïtes en determinades circumstàncies, altres propostes dels cònsols
Per la seva banda, el cònsol menor d’Ordino, Eduard Betriu, ha apuntat que caldrien certes excepcions a la reserva de sòl per a l’execució de plans sectorials. Així, s’entén que no en tots els casos els propietaris que desenvolupin els plans parcials haurien d’estar obligats a pagar les obres per crear la viabilitat exigida. Només en el cas que aquests vials serveixin també per al projecte endegat el cost seria a càrrec del promotor; en cas contrari, l’hauria d’assumir Govern. A banda, també es considera “interessant” permetre que en terrenys comunals que, tot i no ser en sòl urbà sí que disposin de determinats serveis com ara accés rodat o enllumenat, entre altres, es puguin considerar com a “edificables” perquè les corporacions puguin “desenvolupar únicament equipaments o serveis col·lectius”.
Des de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat ha defensat la necessitat d’introduir a la llei tres figures. Una, ja existent, però que s’hauria d’ampliar: el dret de tempteig. Així, el mandatari lauredià ha explicat que prèviament caldria “definir i justificar bé certes zones” com ara “de mercat tensionat, d’alta especulació o d’alt valor patrimonial” en les quals davant qualsevol operació immobiliària l’administració, també la comunal, hauria de tenir la possibilitat de comprar el bé igualant l’oferta privada. També es considera interessant afegir a la llei el dret a retracte. “Serien noves eines que avui no tenim per treballar en l’ampliació del parc públic d’habitatge, per evitar operacions especulatives, protegit edificis històrics o solars estratègics o regular o ajudar a regular mercats molt tensionats en habitatge”, ha argumentat.
Cairat també ha defensat una tercera figura: la dels projectes d’interès parroquials. És a dir, que un comú pugui determinar que una determinada obra, infraestructura o iniciativa és prioritària i, per tant, pugui beneficiar-se “d’un règim especial pel que fa a permisos, volumetria o terminis”. D’aquesta forma, “es podrien agilitzar projectes d’interès col·lectiu”.
La darrera cònsol a intervenir ha estat l’escaldenca Rosa Gili, que no ha amagat l’impacte de les torres a la seva parròquia i d’altres conflictes de caire urbanístic amb què ha hagut de lidiar des del comú. Per això, un punt que ha posat sobre la taula és la necessitat d’endurir el règim sancionador de la llei. “Hi ha casos en què un constructor infringint la normativa pot guanyar dos milions i nosaltres tot just podem imposar una multa de 50.0000 euros. És fer-los pessigolles”, ha lamentat.
També ha apuntat que “falten mecanismes” perquè els comuns puguin actuar davant una propietat en mal estat o en urbanitzacions antigues amb serveis per acabar. I, sobretot, per garantir que, si es posen diners públics per esmenar les deficiències, hi hagi “garanties” de recuperar-los. A la vegada, ha apuntat la necessitat de crear una via especialitzada en urbanisme dins la Justícia i que aquesta sigui “preferent”, ja que “si algú altre ha d’interpretar la normativa, és important que es faci ràpidament perquè ens podem trobar que quan hi hagi una decisió, l’edifici ja estigui acabat o molt avançat”.
També ha posat en relleu un altre problema: el fet que hi hagi projectes que s’acabin executant de forma diferent de com s’havien entrat a l’hora de demanar la llicència. Per això, demana que “se’ns ha d’ajudar perquè nosaltres no podem fer un seguiment constant de cada obra; aquí potser toca buscar la responsabilitat de tothom que hi participa al projecte, com ara els arquitectes o els enginyers”. Així, es considera clau “tenir eines perquè si algú està fent alguna cosa que no pot fer, es pugui rectificar a temps”. En aquest sentit, ha recordat casos concrets viscuts a la seva parròquia. “Ens ha passat. La construcció no compleix el que diu la llicència, però al darrere tens uns compradors i unes entitats bancàries, una pressió molt gran, massa perquè la porti sòl el comú. Cal tallar aquesta inseguretat jurídica, evitar que els problemes arribin”, ha reclamat.
Per tant, llistat llarg de propostes i reflexions que, ara, ja té la comissió, que encara la recta final dels treballs. Abans del 31 de gener, haurà de presentar un dictamen de resum sobre la feina feta que, justament, hauria de servir per abordar la reforma legislativa a partir de llavors. Uns canvis que, reiteren els cònsols, són necessaris vist l’actual boom urbanístic.
Comentaris (20)