La corporació tanca l’any havent liquidat 37,422 milions d’euros de despeses i 32,186 milions d’ingressos, fet que comporta un dèficit de 5,235 milions. Dolsa, però ha volgut deixar clar que els números negatius s’expliquen perquè “la bona salut financera” del comú ha permès afrontar els pagaments utilitzant els diners de caixa i no havent de demanar cap préstec. En canvi, si s’hagués optat pel préstec que s’havia previst en el pressupost, el tancament mostraria un superàvit d’1,8 milions d’euros. Des del punt de vista de Dolsa és la mostra que no els cal “fer enginyeria financera perquè els números són molt bons”.
En el capítol d’ingressos ha volgut destacar els 32 milions liquidats, una mostra de la “solvència del comú” que s’ha pogut assolir “sense apujar les taxes i impostos”. Bona part d’aquesta partida prové dels impostos directes, que s’han liquidat per un valor de 8,7 milions, malgrat que l’impost de la construcció no han arribat al 1,5 milions previstos. Segons ha detallat, perquè són diners que finalment han arribat durant el primer trimestre del 2024. “Estem orgullosos de poder dir que hem tingut una forta pujada dels ingressos sense necessitat d’una forta pujada d’un impost no recurrent i molt fluctuable com és el de la construcció”, ha afirmat.
Dolsa sha mostrat orgullós d’haver ingressat més sense un increment de l’impost sobre la construcció
Els impostos indirectes també han estat un 15% superiors als previstos i les taxes i altres ingressos han superat els 11 milions, un capítol en el qual destaquen els diners procedents dels aparcaments que ronden els 4,5 milions.
Pel que fa als 37 milions de despeses, un dels capítols més importants és el de despeses de personals, amb 11,3 milions i molt condicionats per la inflació dels darrers anys, però Dolsa també ha posat el focus en les inversions reals. S’han liquidat més de 12 milions d’inversions en un any, quan normalment serien entre 5 o 6, i n’hi ha 20 més de compromesos. “Marca una manera de fer, saber aprofitar el moment de bonança econòmica per invertir en obres importants, com nous aparcaments, que aportaran una bona font d’ingressos al comú”, ha afirmat.
De la mateixa manera ha volgut destacar la “tendència baixista” de l’endeutament. A 31 de desembre del 2023 el total de préstecs històrics del comú ascendien a 2,6 milions, el que suposa una ràtio del 8,44% sobre el màxim del 200% de la mitjana dels últims tres anys, i la previsió és que el 2024 acabi pràcticament a zero.
PATRIMONI
El ple de comú també ha donat llum verda, amb l’abstenció de la minoria, al crèdit extraordinari d’1,15 milions per comprar les dues bordes històriques que es va anunciar que s’adquiriren la setmana passada. Una al carrer Copríncep de Gaulle i l’altra la de l’antic Molí del Puader. La consellera de Demòcrates, Anna Garcia, ha justificat l’abstenció pel fet que la majoria no tingui “un projecte tancat” darrer de les compres per donar-los una utilitat. “És important que hi hagi un rendiment social al darrere”, ha afirmat.
D’altra banda, també s’ha aprovat la modificació dels treballs i de la despesa plurianual que ha de permetre guanyar 60 places a l’aparcament del Falgueró. El fet de guanyar una planta subterrània encareix els treballs un 15% i per tant l’obra superarà els 8 milions d’euros, per sobre del 7,5 anunciats inicialment.
Finalment, també s’ha aprovat un suplement de crèdit de 10.992,58 euros per poder sufragar el cost de la instal·lació d’un sistema de climatització a l’escola bressol 1 que puja a 95.992,58 euros.
Comentaris (5)