Afers Exteriors

L’escàndol del SAAS passa per Ginebra

La designació sorpresa com a ambaixador de l’exdirector de Salut i un dels homes forts del consell directiu de l’hospital almenys durant part de l’època que s’investiga genera molts dubtes

Per acabar-ho d’adobar, la convocatòria urgent d’una plaça de tècnic administratiu per a l’oficina de les Nacions Unides a la qual aspira la dona de Josep Casals enrareix una mica més la situació

Toni Solanelles

La creació urgent i per sorpresa d’una ambaixada resident a Suïssa ha passat gairebé per alt. Almenys per al gran públic. Dins de l’administració el soroll de sabres és més notori. La maregassa és més profunda. Si ja costa de digerir -per molta vinculació que ja hagués tingut amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de les missions que haurà d’ocupar- que el fins ara cap d’àrea de Salut Alimentària, Josep Casals, esdevingui diplomàtic en tota regla, més indignació està causant, especialment al ministeri d’Afers Exteriors, la creació d’una plaça d’administratiu per a l’ambaixada de Ginebra a la qual aspira la dona de l’exdirector de Salut. I tot amb l’espasa de Dàmocles que suposa la investigació judicial per les irregularitats del SAAS.

El ministre de Financesc i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va anunciar el 16 de maig passat, en una de les habituals compareixences dels dimecres després de les reunions del consell de ministres, que s’havia acordat “nomenar Josep Maria Casals ambaixador a la Confederació Helvètica i a la Missió Permanent a l'oficina de les Nacions Unides així com a d'altres organitzacions internacionals a Ginebra”. Pel seu llarg vincle amb l’administració, per les responsabilitats ostentades i per la novetat que suposa el càrrec de destinació, la designació de Casals va veure’s reflectida públicament poc o molt però no se li va donar més tombs. Oblidant o passant per alt que Casals era un dels principals integrants, amb veu i vot, del consell directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) durant el qual es van dur a terme les pràctiques anòmales que la Batllia investiga per la via penal.

Quedi clar que el fet que el futur ambaixador -el càrrec l’hauria de passar a ocupar el mes de setembre- integrés el consell directiu del SAAS llavors liderat per la ministra Cristina Rodríguez, també ambaixadora en l’actualitat, no pressuposa res de res. Però hi ha una dada objectiva clara: Josep Casals sap moltes coses. Coneixes detalls, menudeses i tot el que es vulgui i més d’un ministeri, el de Salut, on fa temps que ocupa càrrecs de responsabilitat. L’altra dada objectiva que el gran públic no coneix però que està generant un malestar més que notable dins l’administració pública és la convocatòria de mobilitat (interna) mitjançant comissió de serveis d’una plaça temporal de tècnic administratiu a la missió permanent d’Andorra a l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra”. Una plaça necessària i urgent.

L’edicte intern es va convocar el mateix dia que es va anunciar la designació de l’actual cap d’àrea de Salut Alimentària com a futur diplomàtic resident a Suïssa

La convocatòria, a l’edicte del qual hi ha tingut accés l’Altaveu, es va publicitar el 16 de maig. Exacte, el mateix dia que s’anunciava el nomenament de Casals. En virtut de la convocatòria es donava just una setmana per presentar la candidatura. El termini ja s’ha tancat i no consta que el concurs intern s’hagi resolt del tot. Però sí que està clar que la dona del futur ambaixador i alhora funcionària de Funció Pública, administrativa amb coneixements de comptabilitat, és una de les aspirants a la plaça. Per sorpresa o no dels convocants, però, no és la única persona candidata. N’hi ha un parell o tres més, segons les fonts. Les característiques del lloc de treball de nova creació són les que són. Valorar si s’han fet vestits a mida pot arribar a ser tan subjectiu com es vulgui. Sempre, és clar, que els interessants no xerrin més del compte i no es vanagloriïn del que ja donen per fet. El trasllat de la família cap a Suïssa es faria durant el mes d’agost, per exemple.

Que sí, que tot i no haver-se resolt oficialment l’assignació de la plaça -“portar a terme les responsabilitats i tasques tècnic-administratives vinculades a la Missió Permanent d’Andorra a l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra segons les instruccions de l’ambaixador i cap de missió, així com tots els procediments administratius i la comptabilitat, amb el propòsit de garantir un funcionament administratiu òptim i prestar un eficaç i eficient servei administratiu”- sols ja la convocatòria ha generat un rebombori notable i ha escalfat l’ambient. A Exteriors i d’altres departaments on la dona del futur diplomàtic ha prestat serveis és domini públic l’afer. Objecte de comentari. Potser tot plegat sols són coincidència. Però manoi quines coincidències!

Llarga trajectòria a Salut

Casals, sembla ser segons les fonts, ja fa temps que tenia ganes de reprendre vincles amb l’OMS. Ja els havia tingut. Veterinari de formació acadèmica, director general de Salut i Benestar amb Cristina Rodríguez que Rosa Ferrer va mantenir quan va encapçalar el ministeri i sempre home amb dots, pocs o molts, de comandament dins el departament de Salut, va renunciar a la direcció el juliol del 2016. Formalment, perquè estava esgotat de la responsabilitat. Oficialment perquè no es veia amb prou forces per encarar la reforma sanitària que el llavors nou ministre Carles Álvarez Marfany pretenia pilotar. De fet, diuen les fonts, el que no veia clara era la reforma que es projectava. Tampoc no veu clara, ara, asseguren les fonts, l’evolució que està tenint la instrucció judicial del ‘cas del SAAS’, l’escàndol de les adjudicacions, compra-vendes i altres menesters, pilotats per Quirze Font, exdirector econòmic de la institució; firmats per Lluís Burgués, exdirector general del SAAS; i avalats per aneu a saber qui. Ho haurà de dir la Justícia.

L’encausament de dues interventores en el marc de la causa judicial per les presumptes irregularitats a l’hospital està generant força crispació i intranquil·litat

L’encausament de dues interventores ha acabat d’enrarir el clima dins de l’administració. Ja no només a l’àrea de Salut. És ben sabut que intervenció depèn de Finances i per molt que Cinca expliqués que el fet d’encausar les dues funcionàries era una eina processal per dotar-les de majors garanties, que també, a ningú no agrada veure’s embolicat en processos judicials. Són com els partits de tennis. Se sap quan comencen, però mai quan acaben. De fet, el ministre de Finances va ser sincer, en això sí, en admetre la preocupació que la situació generava. I hi és. Certament. I ara mateix no se sap fins on pot anar a raure la instrucció que dirigeix la batlle Maria Àngels Moreno. La declaració de l’esmentat Quirze Font va ser una mena de petita bomba.

L’exdirector econòmic i de recursos generals del SAAS va repartir estopa a tort i a dret en presentar-se davant la batlle. En paraules més planeres: va engegar el ventilador. Segons les fonts judicials consultades, els seus dards enverinats no van ser especialment dirigits cap a Josep Casals. De fet, l’exdirector de Salut i Benestar no hauria estat actor protagonista en els papers atorgats per Font. Això sí, hauria quedat clar, per exemple, que Casals va participar en alguna o algunes de les reunions en què es va decidir la compravenda d’una remesa d’ambulàncies, un dels episodis més controvertits, més assenyalats pel Tribunal de Comptes i la nafra en què més estaria posant el dit la batlle instructora. O una de les que més, vaja. I això no treu, asseguren les fonts, que Casals, al seu dia, no mostrés oposició a algunes de les propostes. També haurien fet advertències les dues interventores.

El recentment nomenat cap de la legació davant la Confederació Helvètica no ha estat assenyalat directament però ningú no dubta, sense prejutjar res, que Casals ‘sap moltes coses’

Però Casals, Josep Casals, sap moltes coses del departament de Salut i del SAAS. I, certament, potser estava cremat més enllà d’investigacions judicials. Però enviar-lo a Ginebra potser una mena de cordó sanitari. D’aïllant. A més, recorden les fonts consultades, si mai fos el cas, és força més difícil citar a declarar un diplomàtic. Ni que sigui com a testimoni. I un testimoni, queda clar, està obligat a dir la veritat si no vol que la situació se li giri en contra. En això de poder-se abraçar a la diplomàcia també hi ha l’exministra Cristina Rodríguez, ambaixadora del Principat a la República francesa. Rodríguez i Casals, que guarden bona relació, eren els dos caps visibles d’un consell directiu que tant Burgués, que hi tenia veu però no vot, com Font, que ni tan sols hi tenia cap mena de presència, han assenyalat davant la Batllia com el seu bot salvavides. O sia, que era el consell directiu del SAAS qui, a priori o a posteriori, avalava totes les decisions.

En fi, que ja sia pel SAAS i l’escàndol que cueja en forma de querelles i demés a la Batllia, ja sia per les convocatòries de places laborals tretes del barret governamental com aquell qui no vol la cosa, la designació d’ambaixador permanent a Suïssa va acompanyada amb maregassa i arenes movedisses. El malestar, ara per ara, és la tònica per a Ginebra.