El Tribunal de Comptes es continua posant les mans al cap amb els comptes de l’hospital del 2016

L’òrgan fiscalitzador denuncia piruetes financeres per donar cobertura a consignacions pressupostàries que no tenia o el pagament de primes que no tenen cap base legal

-
-

El Tribunal de Comptes es continua posant les mans al cap amb algunes de les maneres de fer comptables i de retribució al personal que té l’hospital, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). En el seu darrer informe, referent al 2016 i fet públic aquest divendres, l’òrgan fiscalitzador dels comptes de les entitats públiques denuncia piruetes financeres per donar cobertura a consignacions pressupostàries de les quals no disposava o el pagament de complements o primes que no tenen cap base legal però que, com justifica el SAAS, fa tants anys que s’abonen que ja suposen, a l’entendre de l’organització hospitalària, “un dret adquirit”.

No és que el 2016 es fes cap irregularitat o s’actués de forma anòmala amb actuacions innovadores o que no s’haguessin dut a terme amb anterioritat. No és això. La qüestió denunciada pel Tribunal de Comptes és que el SAAS va mantenir comportaments que ja s’havien retret amb anterioritat. I no va canviar res. De fet, per algunes de les situacions descrites en l’informe del Tribunal de Comptes del 2016 però ja apuntades en informes anteriors, la Batllia està instruint una causa que manté com a responsables de suposats delictes com el de l’administració deslleial qui va ser director general del SAAS, Lluís Burgués, i l’exdirector econòmic de la mateixa institució, Quirze Font. 

El 2016 va ser el darrer exercici en què Font va estar remenant les cireres. Els primers mesos del 2017 seria acomiadat atès que l’actual director general del SAAS, Josep Maria Piqué, no confiava en les arts del financer que en dues etapes va fer i desfer amb els comptes de l’hospital. L’informe del Tribunal de Comptes podria acabar també a la Batllia perquè la instructora de la causa oberta a petició de la fiscalia en observar indicis de delicte a partir de la documentació aportada per un Govern que pretenia fer veure que tot eren només irregularitats administratives i per la querella criminal presentada pel Partit Socialdemòcrata. El 2016 no aportarà res de nou a la causa. Com a molt, permetre constatar que amb Font al capdavant de les finances del SAAS tot seguia igual.

El SAAS va abonar 217.970 euros en concepte de cafeteria, ja que cobreix el 50% en alguns casos o el 100% en altres, de les despeses que el personal fa en menús i consumicions

Hi ha qüestions sobre les que el Tribunal de Comptes posa el crit al cel que són fàcilment entenedores. Per exemple, que el SAAS pagués el 50% de la despesa del personal a la cafeteria del centre hospitalari. O que el SAAS assumís tot el cost en cafeteria quan al personal estava de guàrdia. Això va suposar el 2016 una despesa de 217.970 euros. L’ens fiscalitzador també lamenta el complement vinculat als ingressos d’activitat assistencial. Diferents persones que duen a terme activitat assistencial al SAAS perceben complements salarials consistents en una retribució percentual en funció dels ingressos que genera la seva activitat, la qual es situa en un interval del 20% al 100% sobre la facturació.

Altres remuneracions que el Tribunal de Comptes no troba justificades són la prima d’exclusivitat que perceben directius i persones amb càrrec de responsabilitat que impedeix treballar a una altra empresa o autònomament; les primes per projectes, que es satisfà a persones per elaborar o col·laborar en projectes estratègics o de futur; i el complement ‘ad personam’, satisfet a persones per, entre d’altres, mantenir el nivell salarial una vegada ha cessat en la responsabilitat per la que havia estat nomenat.

L'empresa pública al·lega que en la seva major part es tracta de complements que fa tants anys que s'atorguen que ja han passat a ser drets adquirits que no es poden suprimir

En el seu informe d’al·legacions, el SAAS ho justifica tot. O gairebé. De forma general explica que aquests complements “formen part ja de les relacions laborals establertes entre treballadors i empresa, per acord exprés entre totes dues parts”. I que en virtut del que estableix el Codi de relacions laborals, són primes que no es poden suprimir alegrement. “Hi ha un dret adquirit que no es pot suprimir”. Una altra cosa és que es negociï com afirma el SAAS que s’està fent. I que en alguns casos s’hagin ja suprimit alguns dels suplements per activitat assistencial.

El SAAS sí lamenta que alguns treballadors hagin superat el límit màxim d’hores extra anuals que es poden fer. En l’informe d’al·legacions de la direcció emès a principi d’aquest 2018 es considera “indesitjable” la situació. Però també es deixa clar que era la única solució per tal de poder cobrir necessitats, urgències, per les quals els recursos disponibles a nivell humà eren insuficients. I parla de cinc departaments concrets: pediatria, farmàcia, intensius, traumatologia i anestesiologia. 



El SAAS intentarà recuperar 69.436 euros pel programa de triatge

Un dels al·legats que constantment, els darrers anys, fa el Tribunal de Comptes en relació al SAAS és el fet que l’empresa pública gestora dels recursos hospitalaris del país no està percebent el que tocaria en relació amb l’explotació del sistema de triatge que al seu dia es va dissenyar des d’Andorra i que multitud de centres sanitaris, espanyols però també de més enllà, han anat implementant. Tot parteix de la propietat intel·lectual d’un programa que té la base en un treball fet per l’encara cap de servei d’urgències, Josep Gómez Jiménez. L’invent d’aquest sistema de triatge és anterior a la legislació actual que regula com s’ha de computar el fet que un treballador d’una empresa ‘inventi’ quelcom. Com que és anterior es van fer uns pactes concrets en relació amb els percentatges que cada part percebria amb els guanys obtinguts per la comercialització de la patent, del sistema. Amb tot, la cessió, s’entén que contra remuneració, dels drets de comercialització a una empresa espanyola no es van fer degudament. Entre altres, perquè el SAAS, de manera temerària, va acceptar inicialment que fossin els tribunals espanyols els qui en cas de dubte dirimissin les diferències que poguessin sorgir. Solucionat això en posteriors revisions dels pactes subscrits, la qüestió següent seria el fet que l’empresa comercialitzadora (Treelogic Telemática) no estaria satisfent el que pertocaria. En el seu informe d’al·legacions, el SAAS considera que tot l’entramat relacionat amb la propietat intel·lectual del sistema de triatge “no ha estat contrària a l’ordenament jurídic” andorrà. Alhora, també explica que s’ha estat negociant amb Treelogic i que aquesta firma hauria emès un reconeixement de deute per valor de 69.436,17 euros que hauria d’anar pagant a terminis.



 

-

Relacionat

La Batllia assenyala Burgués i Font com a suposats responsables de prevaricació i malbaratament de cabals públics al SAAS
-

Relacionat

Burgués-Font: ¿'xapuSAAS' o alguna cosa més?
La primera secretària del PS, Susanna Vela, i els tres parlamentaris de la formació -Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López- han explicat la interposició de la querella.

Relacionat

La Justícia haurà d’investigar el ‘modus operandi’ delictiu que el PS creu que usava la direcció del SAAS
Els tres parlamentaris de Liberals d\'Andorra durant una compareixença.

Relacionat

Liberals exigeix al Govern que congeli les noves contractacions de personal fins que no hi hagi la llei de la Funció Pública

Relacionat

La despesa que genera l’hospital en hores extraordinàries s’incrementa un 6% respecte l’any passat a l’àrea assistencial

Relacionat

L’acomiadat director econòmic del SAAS reclama 200.000 euros pel que li quedava de contracte

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.