“Hi ha risc. No sé si alt o baix, però hi ha risc i jo vull dormir tranquil i vull també que els ocupants dels pisos puguin dormir amb la mateixa tranquil·litat.” Les paraules del cònsol major d’Andorra la Vella, David Astrié, ressonaven alt i clar. Però també amb nerviosisme i neguit. Molt. Astrié sabia des de bon matí que la situació dels dos edificis de l’avinguda Santa Coloma respecte dels quals ja s’havia hagut d’actuar anaven maldades. Les reunions que s’han mantingut durant tota la jornada amb diferents tècnics no han fet res més que confirmar la situació. Pinten bastos.
Astrié: “Hi ha risc. No sé si alt o baix, però hi ha risc i jo vull dormir tranquil i vull també que els ocupants dels pisos puguin dormir amb la mateixa tranquil·litat”
I davant de tot plegat, els cònsols d’Andorra la Vella, Astrié i Miquel Canturri, han hagut de comunicar gairebé una per una aquest vespre a les 68 persones que s’estan entre l’hotel Bellpí i l’edifici del costat -avinguda Santa Coloma 30 i 28, respectivament- que abans d’aquest divendres a les 3 de la tarda han de deixar els seus respectius pisos o habitacions. Hi ha perill, sí. El que no hi ha és data de retorn. Alguns dels ocupants segur que no tornaran mai més allí on s’han estat. Sobretot els 42 temporers, majoritàriament de la construcció, que habiten en habitacions del Bellpí. És la ‘nova’ Andorra. Viure en hotels de segona, tercera o quarta fila per falta de pisos. Deixem ja la dignitat al marge.
I tornem al fet. Als edificis que s’han hagut de desallotjar. Els dos immobles pateixen moviments constants des de fa dies. I les darreres jornades s’han intensificat de manera ostensible. Els mesuradors instal·lats en diversos punts dels edificis no donaven lloc a equívoc. Ho explicava David Astrié després de parlar amb els veïns del número 28. “Tothom ho ha entès”, deia el cònsol. Cert que alguns no comprenien perquè només 48 hores. Hi ha risc, hi ha, per tant, pressa. I el comú assumirà el reallotjament dels llogaters el temps que faci falta, en principi, dins d’aquests tres mesos.
Els obrers que fan vida al Bellpí, si no hi ha canvis, passaran a fer-la al Cèrvol, cinquanta, potser cent metres més avall en direcció a Santa Coloma. Els llogaters del número 28, uns 26 integrants de diverses famílies de naturaleses diferents, exposaven aquesta nit i ho faran durant el dia de demà si cal, les necessitats que tenen a la tècnica del departament de Socials del comú que ha acompanyat la comitiva comunal. No és el mateix ser solter i jove que tenir un bebè a qui se li ha d’escalfar un biberó a les 3 del matí o conviure amb dues mascotes.
Hi ha casuístiques diferents i s’analitzaran en les properes hores. Ho exposava el cònsol, que reconeixia que s’havien ja fet contactes amb alguns hotels de la parròquia però que no hi havia cap decisió presa perquè hi ha algunes famílies que, per les seves característiques, potser han de poder trobar una altra destinació. Tot està en l’aire però dins un ordre. I en els ocupants del número 28, sobretot, molts nervis. Plors, ràbia continguda. Hi ha algunes famílies que no poden pagar un lloguer superior al que estan abonant ara i tenen coll avall que aquesta pot haver estat l’advertència definitiva. El desallotjament final.
Alguns veïns ja feien la maleta aquesta mateixa nit. D’altres havien de dirigir la qüestió que per molt que no sigui del tot sobrevinguda segur que no s’esperava. Els cònsols han començat a comunicar la situació a quarts de vuit de la tarda. Han esperat que tots els inquilins anessin arribant a casa després de la jornada laboral per fer-los saber la mala nova. En el cas dels ocupants del número 28 el propietari, Josep Palmitjavila, també els ha acompanyat. Coses que no s’acaben d’entendre. Quan se li envien requeriments, fa cas omís. Però segons com, fa acte de presència.
EXPLICACIONS DEL CÒNSOL
El cònsol tampoc no ho acaba d’entendre massa. De fet, la “passivitat” de les propietats fa indignar David Astrié, que viu la ‘patata calenta’ des del primer dia. Des de les fissures inicials -el maig del 2022- al desallotjament del febrer passat. El comú ha actuat perquè “ha de protegir la salut” dels ocupants dels edificis davant la deixadesa de la propietat i, també, perquè no pot tolerar que pugui passar alguna cosa a la via pública, “on també hem actuat”.
Astrié ha explicat que els tècnics han exposat aquest dimarts clarament que amb la intensificació dels moviments, hi havia risc. I els cònsols no se l’han volgut jugar. Les mesures “són preventives, són cautelars”, però ara al comú ja no li tremolarà el braç per anar fins on convingui. Per activar l’autoritat judicial, si convé. Per demanar responsabilitats personals als propietaris si no obeeixen. En tot cas, se’ls han fet requeriments exigint-los que facin un estudi sobre l'estat dels immobles i la seva habitabilitat i presentin un pla d’actuació i reforma estructural dels edificis. I que el posin en marxa.
Els tècnics tenen clar que els edificis cal estabilitzar-los per sota i sotmetre’ls a una reforma estructural més o menys important. Per tant, tres mesos semblen poca cosa. “Fins que els edificis no tornin a ser habitables es mantindrà el desallotjament”, ha indicat el cònsol, que ha explicat que més enllà dels requeriments i el fet que els ocupants hagin de marxar pels moviments “dels quals no en sabem el motiu” hi ha programades dues altres actuacions.
En efecte, s’han de realitzar uns treballs de prospecció de subsòl en el tram d’avinguda Santa Coloma per saber “què està passant” i avaluar si l’obra que s’està fent al davant ha pogut tenir alguna incidència en la desestabilització dels dos edificis, força vells i a tenor de la impressió, pobres de manteniment, i s’han de consolidar els fonaments dels dos edificis a base d’injeccions de resina. El que ja es va fer al número 28 al febrer i que ara es tornarà a repetir. La primera tasca es farà la setmana vinent, la segona, la següent.
“Primer és la salut tant dels de dins com dels de fora. I per això ha de vetllar el comú”, ha insistit el cònsol, que ha recordat que l’administració local “dins dels edificis no pot actuar; no pot actuar a l’interior d’una propietat; sí que ha actuat a la via pública” i ho continuarà fent. De fet, Astrié ha repassat les actuacions que ha sufragat el comú en relació amb aquest episodi iniciat, s’ha apuntat, el 22 de maig de l’any passat. Col·locació d’una bastida en dues ocasions, la darrera ben recent. Contractació d’equips d’enginyeria (més enllà de la feina que fan els tècnics comunals), consolidació del subsòl de l’edifici número 28, cost del primer reallotjament. Petit treball de refracció al clavegueram.
Tot plegat, la factura fins ara puja a 150.000 euros. El comú té clar que aquesta suma pujarà perquè ara es preveu un reallotjament llarg, almenys, d’una part de les persones que han estat vivint fins avui mateix als edificis concernits. I s’han de fer noves actuacions tècniques. És clar que després la corporació intentarà rescabalar-se repetint (aquesta és la denominació tècnica jurídica) contra les asseguradores de les propietats. En fi, reclamant el que hagi pagat a l’avança a les companyies dels senyors Lliset (Bellpí) i Palmitjavila (número 28).
I el per què de la passivitat de les propietats no s’ho acaba d’explicar el cònsol. “Però sí que hi ha eines” per actuar i anar més enllà. Es pot fer un requeriment a la Justícia perquè intervingui. I si escau i el desallotjament dura molt i no es fa res, si les propietats no actuen, al comú no li tremolarà el pol per instar una declaració de ruïna dels edificis. És el cas extrem? Potser sí. Però fa massa temps que les esquerdes avisen, es pot veure el veí del costat a través de les fractures però el que no hi ha manera de veure és la solució de tot plegat. I el cònsol i els veïns volen dormir tranquils.
Dues imatges de l'interior d'un dels pisos.
Dues imatges de l'interior d'un dels pisos.
El cònsol major, David Astrié, donant explicacions aquest vespre.
El cònsol menor, la secretària general i una tècnica del departament de Social comunicant la situació a responsables del Bellpí.
Comentaris (18)