Els últims ganivets

El comerç Salabert, hereu de l’Andorra Inox, ha tancat definitivament les seves portes aquest dissabte després d’una jornada maratoniana de vendes en la qual multitud de compradors han aprofitat els descomptes que s’oferien

El 8 de març passat va morir Ramona Casas Valls, propietària i gerent de Salabert ganivets, un comerç històric de venda de tot tipus d’articles tallants. Des de llavors la botiga havia estat tancada, però aquest dissabte, l’Anna i la Cristina, filles de la Ramona, han fet una obertura excepcional amb importants descomptes per mirar de liquidar el màxim de producte abans d’intentar traspassar el negoci. Si ningú acaba de fer el pas per quedar-se’l, aquest haurà estat el punt i final a més de 25 anys d’història.

Els orígens de la ganiveteria cal buscar-los amb l’àvia de l’Anna i la Cristina, la Genoveva Pantebre. Ella va ser qui va muntar Andorra Inox, “una mena de basar que venia de tot” i que a l’època, no era massa habitual que regentés una dona. Estava ubicada a la galeria del cinema Principat, a l’avinguda Meritxell. Amb tot, el nom de Salabert provenia d’Escaldes i no tenia pas a veure amb els ganivets, sinó que era una rellotgeria, detalla la Cristina.

Posteriorment, el negoci el va continuar el fill de la Genoveva, el Joan Casals Pantebre, al costat de la seva dona Ramona Casas. Andorra Inox va tancar el 2001 i va ser llavors quan la botiga es va traslladar a la ubicació on ha estat fins ara, a l’avinguda Consell d’Europa, i va convertir-se en Salabert ganivets.

Quan el Joan va morir, qui es va mantenir al peu del canó, també fins a la mort, va ser la Ramona. I aquí, la persiana es va haver d’abaixar. L’Anna i la Cristina tenen les seves feines, una mestra i l’altra biòloga i vivint a Suïssa. “És una pena perquè la tradició familiar és molt gran i hi havia molts clients”, reconeix l’Anna.

Cua per comprar a Salabert ganivets, aquest dissabte.
Cua per comprar a Salabert ganivets, aquest dissabte.

La voluntat és traspassar el negoci perquè els agradaria que pogués tenir continuïtat. La Cristina explica que hi ha alguns interessats, però “tenen dubtes”. Així que de moment, van optar per fer una obertura excepcional, amb descomptes de fins al 50% per liquidar estoc. No eren tampoc conscients de la gran quantitat d’articles que amagava la botiga.

I l’èxit ha estat absolut. “Ha corregut molt la veu, feia temps que la botiga estava tancada. Ens esperàvem tenir gent, però potser no tanta”, confessaven a darrera hora de la tarda, completament esgotades després d’una jornada maratoniana de vendes. De fet, des del matí la cua a fora de la botiga ha estat constant i a dins, no han parat. Han venut de tot, en especial, potser, ganivets de cuina, “d’aquests japonesos que són molt bons” i coses de casa.

No s’imaginaven que una ganiveteria donés per a tant? “Aquí molta gent fa muntanya, hi ha caçadors i tots els temporers que treballen en la restauració passen per aquí per endur-se ganivets cap a l’Argentina”, detalla la Cristina. Així que de negoci, n’hi ha. Les germanes confien que la feinada d’aquest dissabte pugui ajudar a sortir de dubtes als possibles interessats en el negoci. Serà la manera perquè la botiga no desaparegui. Sinó, aquest 11 de maig de 2024 amb una completa bogeria d’activitat darrere el taulell haurà estat el darrer dia per adquirir el ganivets d’un dels establiments més emblemàtics del país.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending