La primera instància judicial andorrana ha resolt ara un plet instat fa anys després que Rodríguez tornés a reactivar l’afer el 2019, reclamant a través de la Justícia espanyola els honoraris i comissions que hauria d’haver rebut en virtut d’aquells contractes i de les decisions que ell va adoptar i que, segons defensava, havien tingut èxit. I si els diners van desaparèixer de la caixa, no era pas per culpa seva. Ell reclamava llavors 15 milions d’euros per la feina feta en aquells d’anys de la dècada de 1990.
La CASS va defensar que els contractes no havien de ser vàlids perquè Ubach, com a director de la parapública i que ja va ser condemnat al seu dia per la via penal en seu andorrana, no tenia la facultat de poder signar acords com aquells. La via espanyola per fer reviscolar la denominada ‘era Ubach’ es va tancar del tot el 2023 i els tribunals veïns, fins al Suprem, van decidir rentar-se les mans i no donar la raó ni als uns ni als altres. Perquè la seguretat social andorrana també li reclamava a Rodríguez i a Collins més de set milions d’euros.
Paral·lelament a la resposta reconvencional en seu jurisdiccional espanyola, la CASS va iniciar un procés en què instava la Justícia andorrana a anul·lar els contractes. Un datat el 8 de desembre del 1992 i els altres dos del 10 de desembre, que ara la Batllia considera nuls. I els anul·la perquè arriba a la conclusió que Ubach, efectivament, no tenia les atribucions necessàries per poder signar aquells contractes, que van suposar que Rodríguez fes múltiples i milionàries inversions immobiliàries i de tota mena, essent una de les més sonades la que va suposar que la CASS invertís en una bodega (Bodegas Luís Megías).
El cas acaba de transcendir perquè l’empresari espanyol i les societats que titularitzava no han comparegut mai en la causa instada per la Batllia i situant-se en rebel·lia processal, la primera instància judicial ha hagut de publicar al BOPA la part dispositiva de la sentència dictada. I en la qual s’estima “íntegrament la demanda interposada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra Antoni Ubach Mortés així com contra José Manuel Rodriguez Garcia-Mochales i les mercantils espanyoles Collins, SA. i Holding Collins, SA., aquests tres darrers en rebel·lia processal”.
En virtut d’aquesta sentència es declaren nuls els tres contractes citats per què a Ubach, ja s’ha dit, li mancava “la legitimació necessària per contractar en aquells termes en nom de la CASS”. Així mateix es declara que “els esmentats contractes no han produït ni poden produir cap efecte jurídic, tenint-se per inexistents des del moment de la seva celebració” i es condemna “les parts a la restitució recíproca de totes les prestacions eventualment rebudes en execució dels contractes declarats nuls, amb els interessos legals corresponents comptadors des de la data del seu eventual pagament”.
També s’imposa als demandats pagar “la totalitat de les costes processals causades a la part actora, inclosos els honoraris d’advocat i procurador a acreditar en període d’execució de sentència”. Si al seu dia, en seu judicial espanyola, la CASS ‘només’ va reclamar a Rodríguez i les seves mercantils indemnitzar la seguretat social andorrana amb 7,4 dels 48 milions d’euros que, en xifres rodones, es compta que es van perdre, va ser perquè una part dels negocis que es van fer o de les ordres que es van donar sí que tenien l’aval del conjunt de la parapública.
En d’altres ocasions, però, Ubach hauria actuat en favor de l’empresari espanyol sense tenir les facultats necessàries per fer-ho, que és el que ara avala la Batllia en primera instància. No obstant, la decisió es pot apel·lar davant la sala civil del Tribunal Superior. Fonts de la CASS han assegurat que com que la decisió encara es pot recórrer, la parapública no farà cap manifestació “fins que la resolució no sigui ferma”.
Comentaris (3)