De 37 anys, no en fa gaires que va arribar a Andorra. I al país no hi té cap empresa de transport. Com tants d’altres, hauria constituït una societat d’inversió. Fonamentalment, inversió en criptomonedes, que això sí que ho sabia el seu entorn. El més proper, el que sap que des de dimarts a la nit roman empresonat a la Comella en espera que França -o Espanya- sol·licitin la seva extradició de manera formal, està en xoc, segons que ha pogut comprovar l’Altaveu. Ningú podia presumir que aquest jove aragonès, amant de l’esport, jugador de futbol sala també a Andorra, en diversos equips des que va arribar al país, pot estar vinculat amb el que estaria vinculat. La presumpció d’innocència hi és, és clar. Però que es parli d’un carregament, en un sol viatge, de 1.300 quilos de cocaïna i que hi hagi al darrere des de la gendarmeria a la guàrdia civil fa olorar molt malament.
L’ara empresonat, que dijous va rebre a la presó la visita de diversos advocats a qui estudiava encomanar-los la seva defensa -cal recordar que a Andorra, de moment, no es jutja res, l’únic que els tribunals hauran de decidir de manera relativament imminent és si acorden extradir el detingut o no-, anava al gimnàs de forma habitual en un centre termal d’Escaldes. I no feia res que no fes qualsevol altre ciutadà amb una vida més o menys plàcida. Se’l podia veure en algunes ocasions al casino, amb altres inversors en criptomonedes o experts en màrqueting digital o creadors de contingut però també podia fer vida en parella i activitats que no sortien fora del normal.
Asseguren algunes de les fonts consultades, que a Saragossa formava part o havia format part d’associacions, clubs, de consum de marihuana. No en va, en els registres que es van fer a la capital aragonesa es van trobar tres quilos d’aquesta substància. Al seu domicili andorrà es van comissar dispositius electrònics (l’anàlisi dels quals, juntament amb els localitzats a Saragossa, haurien de permetre refer algunes de les tasques que suposadament el detingut duia a terme), rellotges de gamma alta, una targeta vinculada a un compte de criptomonedes i prop de 5.000 euros en efectiu. A la ciutat aragonesa la suma de diners confiscats és de 20.000 euros i a banda d’un rellotge també es va requisar documentació.
L’acusat de dissenyar la logística de transport d’una xarxa de distribució de droga que tenia normalment l’origen a Espanya i que repartia per diversos punts d’Europa és administrador únic, en principi, de com a mínim quatre societats a Espanya. Els seus objectes socials, en alguns casos, són amplis, i en un cos hi consta comerç i distribució. Però dos d’elles més aviat semblen lligades a negocis immobiliaris i una quarta a serveis fotogràfics. Cert és que havia estat vinculat a una empresa de logística de transport en la qual ara hi constaria com a responsable un familiar seu.
Sembla evident que a Andorra se li obrirà una causa per blanqueig de diners per poder analitzar els seus eventuals comptes bancaris i mirar d’on procedeixen els diners i si tenen un origen ‘brut’, embargar-los i, a la llarga, comissar-los en favor de l’Estat
Com s’ha dit, ja feia temps que s’anava darrere d’aquest home o, almenys, de la xarxa de la qual forma part. Els primers elements de la investigació s’haurien iniciat a Espanya, segons que ha pogut saber l’Altaveu. Però el ‘cop fort’ es produiria, per elements que no han transcendit, a França. Concretament en les immediacions de Bordeus l’agost de l’any passat. Allí es va enxampar un camió carregat amb els citats 1.300 quilos de cocaïna. En part, seria el conductor el que hauria donat les pistes decisives que incriminarien l’ara resident a Andorra. Ara, hi hauria molts serrells per tancar.
Que aquest jove ara empresonat fos, suposadament, l’encarregat de dissenyar els trajectes de la distribució del producte estupefaent no vol dir que fos el finançador de la mercaderia. De fet, segons que han explicat algunes de les fonts consultades, a l’investigat se’l considera perillós no pel seu comportament o les seves maneres de fer si no per l’entorn en què es podria moure. En aquest sentit, segons que ha pogut saber l’Altaveu, hi ha un protocol establert pel qual si per qualsevol raó -indisposició, cita judicial…- ha de sortir del centre penitenciari, s’ha d’activar un dispositiu especial. Per dues raons essencials: perquè algú no intenti alliberar-lo o perquè algú no li vulgui fer mal en el sentit de voler-li’n per haver perdut un carregament de droga que són uns quants centenars de milers d’euros.
Ara s’haurà d’esperar a què les autoritats, aparentment franceses, però potser també les espanyoles, facin la feina formal de reclamar-lo per poder-lo extradir. Caldrà veure si l’home facilita la seva entrega o s’hi oposa. I llavors, també sembla evident que a Andorra se li obrirà una causa per blanqueig de diners per poder analitzar els seus eventuals comptes bancaris i mirar d’on procedeixen els diners i si tenen un origen ‘brut’, embargar-los i, a la llarga, comissar-los en favor de l’Estat. Tot plegat un rerefons que ha deixat glaçats aquells que el coneixien poc o molt. I que no sospitaven res de res. Vida ordenada, metòdica… confortable, sí, però sense estridències aparents.
Comentaris (1)