Són, aquestes, algunes de les frases que s’han pogut sentir en la primera reunió de caràcter nacional que la formació amb ànima i esperit lauredià Claror ha dut a terme en una de les sales del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Hi havia quinze persones liderades per Artur Homs i Josep Duró, dos dels fundadors de la formació que, en certes coses, succeeix Laurèdia en Comú. Això sí, Claror, ha explicat Homs, ha armat uns estatuts senzills però “marcant normes molt clares” per evitar que els caps de cartell “un cop tenen la vareta màgica facin el que vulguin”. Insinuava, doncs, que en el mandat comunal de Josep Miquel Vila i Julià Call a Sant Julià hi va haver qui no va seguir les directrius del grup. O almenys, del que consideraven, entre altres, els citats Duró i Homs.
CANDIDATURES?
Els dos principals dirigents de la formació presents a la trobada han explicat que és a Sant Julià on tenen més seguidors, més simpatitzants, més afiliats. I han parlat de trenta. I que ara volen estendre la proposta a la resta del país amb la vocació de fer llistes parroquials en les properes generals -per Sant Julià, Homs ha deixat caure el nom d’un dels seus fills, també Artur- i, si pogués ser, també una candidatura nacional. Però falta gent perquè “una persona sola no ho pot fer”. “Hem de construir un projecte on tots ens sentim còmodes.”
La trobada ha estat una diàleg entre els assistents i entre opinió i opinió entre els participants nouvinguts, Duró i Homs anaven introduint algunes de les píndoles programàtiques de Claror, del qual han assegurat que no hi ha personalismes. Així s’han atribuït tots els mals del país, o la majoria, a Demòcrates. Han parlat d’habitatge, de valors cristians, d’integració -i de retruc d’immigració, seguretat i altres-, d’avortament o d’Europa.
Sobre habitatge, i entre altres coses, s’ha dit que s’evidencia que “Andorra és un vaixell sense rumb” i que “s’està construint molt per a la gent de fora”. S’ha lamentat la lentitud de la Justícia a l’hora de fer efectius els desnonaments (“un contracte de lloguer no serveix per a res”) i s’ha criticat l’intervencionisme -titllat de mesures comunistes- governamental en molts aspectes, encara que s’ha mostrat ple acord en controlar els increments dels preus de lloguer. S’ha reivindicat més edificis de protecció social per a la venda i s’ha considerat que “en permetre l’entrada de ‘youtubers’ han permès l’increment de tot”, han insistit els participants a l’acte.
FOTRE UN PET
Com que fer política és en molts casos fer economia, alguns dels assistents han advocat perquè “potser el millor és que tot foti un pet” i s’hagi de començar, en certa manera, de nou. I es quedi a Andorra qui realment se la senti seva i s’hi vulgui quedar. “A Andorra li aniria bé que marxessin 30.000 persones. Seria bo que hi hagués una crisi de cavall per tornar a repensar” el país després de ser víctima, suposadament, “d’un capitalisme salvatge”.
“Claror diu ‘no’ a aquest acord d’associació però amb Europa hi hem d’estar bé” o “no sóc antieuropeïsta perquè som a Europa; sóc antiUE”, també han afirmat entre Duró i Homs, deixant clar que allò pactat amb Europa, a l’entendre de la formació, suposa una pèrdua de sobirania. Tot reclamant el retorn “als valors cristians que ens han dut aquí” també s’ha demanat més respecte pel català. I en aquest marc s’ha lamentat que els governs, tots des del 1995, no han invertit en polítiques d’integració. “Només es fan polítiques de càstig”, s’ha lamentat, quan el que caldria és “promoure el patriotisme”.
“Claror diu ‘no’ a aquest acord d’associació però amb Europa hi hem d’estar bé” o “no sóc antieuropeïsta perquè som a Europa; sóc antiUE”, també han afirmat entre Duró i Homs
Durant la xerrada s’ha fet clams per “saber seleccionar molt bé qui es deixa entrar” al país partint de la base que “els islàmics no s’adaptaran. Perquè no s’han adaptat mai” i s’ha arribat a deixar anar un: “Si no volen pernil, que se’n vagin a casa seva.” Però no pateixin: “No és una qüestió de racisme, és vetllar pel que han construït els nostres ancestres.”
I els nostres ancestres volen Coprincipat, que també se l’ha defensat. Perquè forma part de l’essència, de la identitat del país. “No defensarem mai despenalitzar” l’avortament, ha explicat Artur Homs, però ha assegurat que davant la dignitat de les dones i en els tres supòsits bàsics “no els hi podem impedir”. Fins i tot amb contribució de la CASS. Fins a un límit, això sí. I sempre que la interrupció de l’embaràs es practiqui fora d’Andorra.
En fi: “Ens hem de preparar per a un projecte a llarg termini, a vint anys. Claror no és de dretes ni d’esquerres. És un partit que vol fer polítiques reals per a problemes reals.”
Comentaris (4)