En aquesta línia, Ponce ha reconegut que el creixement de la població procedent de països castellanoparlants té un impacte en la realitat lingüística del país. Ara bé, ha considerat que el problema va més enllà de l'origen dels residents i està relacionat amb els hàbits que s'acaben adquirint. Segons explica, moltes persones arriben a Andorra amb la voluntat d'aprendre català, però aquesta predisposició es pot anar debilitant quan comproven que no el necessiten per desenvolupar la seva vida quotidiana.
“La bondat o la benevolència andorrana respecte a la llengua ha estat mal aprofitada pels que som de fora”, afirma Ponce
El representant de la comunitat argentina posa com a exemple l'hostaleria i la restauració, sectors en què treballa una part dels seus compatriotes i on la relació amb els clients es desenvolupa sovint en castellà, anglès o francès. “El dia a dia és el que va empenyent que tu aprenguis una llengua”, ha assenyalat en declaracions a l’Altaveu. Per això, considera que les persones que no incorporen el català durant els primers anys de residència poden acabar acostumant-se a viure sense utilitzar-lo, especialment quan ja tenen una situació laboral i social consolidada.
En aquest context, Ponce ha lamentat que la predisposició dels andorrans a adaptar-se lingüísticament a les persones que arriben de fora hagi tingut un efecte contrari al desitjat. Segons el seu parer, aquesta facilitat ha contribuït que una part dels immigrants no hagi sentit la necessitat de dedicar temps a l'aprenentatge del català. Una actitud que considera equivocada, més enllà de les exigències establertes per la nova legislació.
Tot i aquesta crítica, matisa que no es pot generalitzar i dir la comunitat argentina no tingui interès per la llengua. De fet, ha subratllat que hi ha molts argentins inscrits als centres de català. Igualment, Ponce també ha reivindicat els avantatges que comporta dominar la llengua oficial. A partir de la seva experiència personal, explica que parlar català li ha permès accedir a millors oportunitats professionals i integrar-se més fàcilment en la societat. “Quan el migrant comença a parlar la llengua del país, canvia absolutament tot”, ha assegurat.
L'ÚS DEL CASTELLÀ ENTRE ELS JOVES
Per la seva banda, la presidenta de Cultura Activa, Maria Cucurull, ha esmentat que una part important de la responsabilitat recau en els mateixos catalanoparlants. En aquest sentit, ha posat l’accent en una de les dades de l'enquesta la qual informa que el 80,6% dels participants passa al castellà quan inicia una conversa en català i rep una resposta en castellà.
Així, Cucurull defensa que cal deixar d'interpretar el fet de mantenir el català com una falta de respecte envers l'altra persona. Al contrari, considera que continuar parlant-lo, sempre que l'interlocutor el pugui entendre, és una manera de facilitar-ne l'aprenentatge. “Li estàs negant el dret d'aprendre”, ha apuntat.
En aquesta línia, ha reclamat més pedagogia per conscienciar la població que mantenir el català no hauria de ser percebut com una actitud de confrontació, sinó com una manera de preservar-ne l'ús i facilitar que altres persones el puguin practicar.
Una de les dades que més preocupa Cultura Activa és que el castellà hagi superat el català com a llengua més utilitzada en les relacions d'amistat. Cucurull ha deixat clar que aquesta evolució obliga a posar especial atenció en els hàbits lingüístics dels infants i adolescents, ja que la llengua que escullen en les seves relacions socials pot acabar condicionant-ne l'ús en el futur.
Precisament per aquest motiu, lamenta que no es disposi d'un estudi específic sobre les llengües que es parlen als patis de les escoles i entre els companys de classe. Una informació que, segons indica, permetria conèixer millor la realitat del català entre els més joves, més enllà de la llengua d'ensenyament. “La llengua és viva si es parla al carrer”, ha remarcat, tot advertint que l'horitzó de sis a deu anys plantejat pel Govern per començar a veure els efectes de les polítiques lingüístiques li genera preocupació si no s'actua abans en aquest àmbit.
Comentaris