Entre els primers, la nova línia amb Espanya, ja en marxa. Entre els segons, el parc eòlic del Maià. I en l’horitzó, la possibilitat de cooperar amb França per impulsar una centra hidroelèctrica a l’Ospitalet. Iniciatives que, deixa clar, suposaran inversions molt importants. I, per això, defensa la necessitat de mantenir les tarifes actuals que, argumenta, són competitives. Són, també, les que permeten obtenir un important benefici, clau per, posteriorment, poder assumir aquests projectes.
Calvó arriba a FEDA en un context internacional marcat per la crisi a l’Orient Mitjà, que ha acabat desestabilitzant els mercats de l’energia. Malgrat això, posa en relleu que els contractes a llarg termini signats permeten a la companyia tenir un coixí davant pujades de preu importants. I, també, evita que el client ho pateixi a les seves factures.
En canvi, la nova directora de FEDA prefereix defugir la polèmica sorgida arran del seu nomenament. Defensa, això sí, el seu bagatge tècnic, formatiu i d’experiència que, considera, va ser la clau de la decisió. Més enllà d’això, opta per centrar-se en la feina al capdavant de la companyia energètica pública.
El 9 de febrer entra com a nova directora de FEDA. Quin és el balanç que es pot fer d’aquests mesos?
Amb l’Albert [Moles] vam fer un relleu dins de la normalitat i la continuïtat, perquè l’empresa té projectes estratègics en un llarg termini. Aquests primers mesos hem estat treballant amb molta intensitat amb els equips, i especialment amb el de direcció, per prendre decisions que també són estratègiques. La companyia té reptes grans i els hem d’afrontar. Un d’ells és la situació geopolítica internacional. Tots ho hem pogut veure: després d’Ucraïna, ara tenim el conflicte a l’estret d’Ormuz i això té un impacte sobre els mercats i sobre la companyia elèctrica. Per tant, estem molt a aquesta situació i estem pensant com podem fer més resilient l’empresa de cara a aquesta volatilitat dels mercats que, a més, acaba sent bastant permanent. Penses que tindràs un moment de tranquil·litat i després sempre hi ha una crisi que afecta el mercat.
“Tenim un 70% de cobertura [a preu fix] amb Espanya i una mica més del 50% amb França; això ens permet una certa estabilitat de les tarifes i una resiliència de cara a la volatilitat dels mercats”
El sotrac d’Ucraïna està oblidat?
Sí, en el sentit que es va tornar a una certa normalitat, tot i que, potser, mai a la situació anterior, però ara hi ha aquesta crisi que també és energètica perquè afecta un entorn geogràfic molt vinculat al petroli i al gas. I això té un impacte sobre el preu del gas i del barril de Brent i, per tant, del cost de l’electricitat. Les eleccions als Estats Units sí que han tranquil·litzat els mercats, ja que s’esperava un nou conflicte armat i ara això sembla que s’ha allunyat una mica i els mercats tenen menys por, però, per exemple, ara no hi ha vent a Europa i els parcs eòlics no estan funcionant. Juguem amb això, amb tota la gestió del conflicte armat i, després, amb les produccions a Europa.
Com està anant l’any a nivell de resultats?
A veure, la situació internacional és complicada i això afecta els preus elèctrics. FEDA s'ha preparat des de fa anys, ja vam començar en el moment de la pandèmia, amb cobertures per poder ser més resilients a aquesta volatilitat dels mercats. Estem molts coberts; tenim un 70% de cobertura amb Espanya i una mica més del 50% amb França i això ens permet una certa estabilitat de les tarifes i una resiliència de cara a la volatilitat dels mercats.
És a dir, set de cada deu megawatts que es compren a Espanya i cinc de cada deu a França són a preu fix...
Exacte. Per tant, la nostra afectació és menor de la que podria ser si ho compressin tot als mercats. Així doncs, l'impacte d'aquests augments de preus que tenim aquesta tardor és menor en aquest cas per la situació que tenim. Ens afecta, però menys del que ho faria si ho compressin tot als mercats. Sobre el resultat, no el puc avançar perquè no el tenim encara i hem d’esperar a desembre. De moment, anem amb dades molt similars als de l’any passat.
Com es preveu acabar l’any?
Ho sabrem al desembre. Tenim el parcial de juny, però com després hi ha tota la tardor que és més complicada des de la perspectiva que hi ha més consum per les temperatures és difícil replicar en el segon tram de l’any. Estem pendents dels preus, però, de moment, no tenen un impacte enorme.
“FEDA ha d’encarar un pla d’inversions enorme per assegurar que el ciutadà tingui l'energia quan la necessiti, quan la vol i amb un preu competitiu. Són importants a llarg termini i necessàries. Necessitem aquests beneficis per poder-hi fer front i també per tenir una empresa sòlida que, en un moment donat d’impacte als mercats, el pugui aguantar”
El que és clar és que els dos darrers anys s’han tingut beneficis històrics. S’han convertit en la nova Andorra Telecom?
A veure. El que és important és explicar al ciutadà l'ús d'aquest resultat, la finalitat. FEDA ha d’encarar un pla d’inversions enorme per assegurar que el ciutadà tingui l'energia quan la necessiti, quan la vol i amb un preu competitiu. La connexió amb Espanya arribarà a prop dels 70 milions entre la línia elèctrica, l'ETR i la xarxa a Andorra. Les inversions al sector energètic són importants a llarg termini i necessàries. Per això, necessitem aquests resultats, per poder-hi fer front. També per tenir una empresa sòlida que, en un moment donat d’impacte als mercats, el pugui aguantar. Al final, FEDA va tindre un rol important durant la pandèmia perquè va permetre donar tarifes bonificades per a les empreses i, amb la crisi d’Ucraïna, perquè llavors no es va afectar el ciutadà i es va mantenir un preu estable. Després l’augment es va fer de forma regular per recuperar un resultat suficient. Té un sentit per al ciutadà i per a l’empresari, perquè ajuda a estabilitzar tarifes i a tenir prou solvència per aturar els cops i ajudar amb el pla d’inversions.
Entenc que hi hagi gent que es pregunti per què, tenint aquests resultats, es demana apujar encara més les tarifes, que és el que marca el pressupost per al 2027?
Jo crec que tenim unes tarifes molt competitives. Si mirem el que es paga per l'electricitat a Espanya i França, nosaltres estem en un 40% o un 60% per sota. Per tant, tenim unes tarifes competitives per al ciutadà i per al sector empresarial. S’ha de mirar això i que el resultat l’invertim en servei al ciutadà, en seguretat i en qualitat i, tot i això, seguim amb uns preus competitius. Aquesta qüestió la podríem fer si tinguéssim unes tarifes superiors o iguals a les d’Espanya o França; amb el nivell que tenim, s’ha d’entendre que aquest resultat també va a benefici del ciutadà perquè és també per garantir aquesta estabilitat i competitivitat al llarg del temps i a futur. S’ha de veure des d’aquesta perspectiva: el resultat assegura una tarifa competitiva i estable a llarg termini a través de les inversions i d'una empresa solvent que, en un moment donat, pot parar cops.
Vostès van demanar al pressupost un increment tarifari per al 2027 del 3,1%... Govern els ha confirmat si serà així?
No. Primer, ho ha de proposar i aprovar el consell d'administració. El punt de l'ordre del dia sobre tarifes es decidirà el desembre i, després, és el Govern que ha d'acabar de validar-ho. Encara no la tenim. Ho hem de veure. Ara l’IPC s’ha disparat. És l’exercici que haurem de fer per fer la proposta.

Quina pot ser l’evolució de les tarifes i del preu de l’energia en el futur?
Vist el que està passant a escala geopolítica amb la durada dels conflictes, perquè semblava que el d’Ucraïna havia de durar molt poc i encara tenim la guerra a la taula i ara s’ha afegit la de l’Iran, que també havia de ser curtíssima, no tinc clar que vagin a la baixa. En tot cas, seguiran estant molt subjectes a la volatilitat en funció de la situació del moment. Dubto que anem cap a una estabilitat. A nosaltres, com a empresa pública, sí que ens interessa que hi hagi aquesta estabilitat i això ho fem a través dels contractes que negociem tant amb Endesa com amb EDF. Per tant, a nivell internacional hi haurà preus variables en funció del moment i de les polítiques de cada país, però nosaltres ens hem de marcar com a objectiu seguir mantenint aquestes tarifes estables i competitives i dotar-nos dels mitjans per poder tenir-les.
Parlava vostè de les inversions que han d’afrontar; quin seria el volum per als propers cinc anys?
Tenim entre 180 i 200 milions d’euros previstos. És un pla d’inversió molt gran destinat a garantir la seguretat del subministrament amb la interconnexió amb Espanya. És una despesa importantíssima per a FEDA però molt necessària per al país perquè ens permetrà tenir la tranquil·litat que, si hi ha una incidència amb França, ens podrem connectar totalment amb Espanya i viceversa. Hem d’assegurar el creixement econòmic del país i pensar que la societat cada cop estarà més electrificada. Després també tenim inversions en renovables com el Parc Eòlic del Maià, que ens permetria assolir aquest 33% per a l’any 2030, que és l’objectiu que ens marca la llei. I després hi ha projectes estratègics que tenen interès per a Andorra com el de l’Ospitalet, que també seria una cobertura a molt llarg termini en un moment en què necessiten molta energia elèctrica, que és a l'hivern. Per tant, hi ha sobre la taula projectes de pes i estratègics encarats cap a aquesta missió de mantenir les tarifes estables i competitives i per garantir la seguretat del subministrament.
“A nivell internacional hi haurà preus variables en funció del moment i de les polítiques de cada país, però nosaltres ens hem de marcar com a objectiu seguir mantenint aquestes tarifes estables i competitives i dotar-nos dels mitjans per poder tenir-les”
Anem per parts; com està la connexió amb Espanya?
Les obres ja han començat amb l’ETR del riu Runer i Endesa també treballa en la d’Adrall. Hi ha una planificació que s’està desenvolupant amb la màxima normalitat i amb molta interacció entre Red Eléctrica i nosaltres. L’objectiu és finalitzar el 2029. És una obra molt gran i molt complexa, però els dos equips hi treballen de forma estreta.
Quin serà el seu cost final?
Entre una cosa i l’altra, 70 milions. Hi ha la línia elèctrica i també l’ETR. I també hi ha molta tensió amb els materials, una situació que va més enllà del sector energètic. I això ha repercutit en el cost.
La part que es fa a Espanya ho pagarà totalment FEDA? No hi ha cap límit?
El conveni que es va signar preveia que s'havia de fer un pagament per part d'Andorra, vist que aquesta línia ens donarà servei a nosaltres, però amb una vigilància i un control perquè la inversió estigui dins les regles. Nosaltres estarem a sobre per procurar que les despeses estiguin el màxim de racionalitzades. Hi haurà un control per part de FEDA.
La suma d’aquesta obra i la que es va fer amb França, què suposa amb relació al consum que podrà tenir Andorra?
Suposen que podríem augmentar dues o tres vegades. Per tant, ens dona marge a molt llarg termini, no només per fer front al creixement del país, sinó també a l’electrificació de la societat. Cada vegada hi ha un ús més important de l'energia elèctrica i, per tant, això ens ajudaria i ens permet assumir aquest augment del consum. I, després, també un element molt important: la seguretat de subministrament, la possibilitat que tenim de connectar-nos amb un o altre país quan hi ha una incidència amb l’un o l’altre. Això es va visualitzar amb l’apagada a Espanya. Andorra no va quedar afectada. Ens permet assegurar que aquestes incidències no les patirà el ciutadà. Per tant, aquesta connexió és una garantia enorme per a Andorra i que volem mantenir en el temps. Per això, aquestes inversions. Sabem que tenim dos països amb un mix molt diferent, França molt nuclear i Espanya amb moltes renovables. Així, no sempre coincideixen ls incidències i, per tant, és encara una garantia superior.
“La nova connexió amb Espanya ens dona marge a molt llarg termini, no només per fer front al creixement del país, sinó també a l’electrificació de la societat. I, després, també un element molt important: la seguretat de subministrament, la possibilitat que tenim de connectar-nos amb un o altre país quan hi ha una incidència amb l’un o l’altre”
A Andorra s’aposta molt per l’energia renovable. Hi ha gent que hi veu en això un problema...
No són ni un problema ni un avantatge. El que és important és tenir un mínim de producció nacional perquè, al final, és una cobertura més i també és clau la diversificació. Nosaltres, per garantir la seguretat del subministrament, hem de tenir un mix: una mica de solar, l’eòlica que, per exemple, respon més a la corba de demanda d’Andorra, la central hidroelèctrica, que té sentit perquè ens dona un marge per turbinar quan tenim un preu més alt. La barreja de renovables és necessària perquè et permet tenir una flexibilitat en la gestió per tenir-les disponibles en el millor moment.
Parlant de renovables, en quin estat es troba el projecte del parc eòlic del Maià?
Estem pendents, i esperem que sigui abans de final d'any, que el Govern hagi acabat els tràmits amb els dos comuns implicats i ens pugui cedir l'ús dels terrenys perquè nosaltres puguem començar la tramitació administrativa, amb un període d'informació pública i la sol·licitud de llicències. I, llavors, podríem començar a la primavera de l'any que ve.
I quan estaria disponible?
Jo crec que necessitarem un parell d'anys perquè allà hi ha una finestra més curta per fer treballs, en el sentit que estem a molta alçada. Llavors, és una infraestructura que, com he dit abans, respon força a la demanda del país, ens faria assolir aquest 33% i que seria una cobertura més que tindríem.

El cost final està ja calculat?
No, perquè hem d’esperar a la licitació. L’estimació és d’entre 25 i 30 milions, però al final els costos els veurem en el moment per aquesta tensió de la qual parlava abans pel que fa als materials.
La gent entén que es faci un parc eòlic amb l’impacte paisatgístic que pot tenir?
De moment, no ens hem trobat molta oposició. També cal recordar que aquest parc eòlic està situat en una zona afectada ja per la concessió d'una estació d'esquí. Per tant, no està en una zona natural sinó un lloc que ja té teleesquís i telecadires. Ja és un espai amb vocació a ser antropitzat. Tenim clar que vetllarem moltíssim per l’impacte ambiental i crec que el ciutadà també entén que l'energia és un pes essencial i que això ens donarà una seguretat que no tenim ara perquè aquest parc ha d'arribar a cobrir el 7% o el 8% de la demanda del país. Té el seu sentit en aquest mix energètic del que parlava per a la nostra producció nacional.
Serà l'únic del país? O hi ha possibilitat de plantejar-se altres instal·lacions d'aquest tipus?
De moment, el pla sectorial vinculat a l’energia eòlica era aquest, amb la reserva de terrenys i nosaltres el desenvolupem. Després, és Govern qui haurà de fer una reflexió. Continuo pensant, però, que nosaltres hem de treballar sobre un mix.
L'altre gran projecte podria ser a fora, amb l’estació de l’Ospitalet. Com està?
És un projecte a llarg termini. Si s’acaba concretant, la previsió és que estigui el 2032 i l’autorització seria a 70 anys vista. Té un sentit estratègic per a Andorra i per a FEDA, però és un projecte molt complex. Llavors, requereix molt treball. Crec que, a mitjan del 2027, hi haurà l’avantprojecte de detall acabat i també s’haurà valorat la governança, els aspectes jurídics i econòmics i, per tant, podrem prendre una decisió definitiva. Cal pensar que aquí no som l'únic actor: hi ha FEDA, EDF i els responsables francesos de la gestió de l’aigua. Per això, la governança també requereix ser molt treballada perquè hi haurà tres actors participant en aquest projecte.
“El parc eòlic del Maià ja està situat en una zona afectada ja per la concessió d'una estació d'esquí; un lloc que ja té teleesquís i telecadires, un espai amb vocació de ser antropitzat, però tenim clar que vetllarem moltíssim per l’impacte ambiental”
Què comportaria? Què és el que aconseguiria Andorra?
És un projecte interessant perquè combina producció energètica i un aspecte ambienta referent a la gestió dels recursos hídrics. Els actors de l'aigua francesos podran emmagatzemar-la i quan falti a l’estiu deixar-la anar als rius per mantenir els cabals ecològics, amb una perspectiva a llarg termini de canvi climàtic i d’episodis de sequera. I nosaltres aquesta aigua la podrem fer servir a l’hivern, que és quan més ens interessa, per produir energia. És un projecte que estableix sinergies entre la gestió d'un recurs com el de l'aigua i la d’un altre com l'energia. I és una cobertura més. Ens permetrà tenir un preu estable i amb una visió de llarg termini i amb una gestió de la instal·lació segons les necessitats d’Andorra. Vull dir que nosaltres hi podrem jugar quan hi hagi preus més elevats i més demanda. Té tot el sentit per a FEDA i per això hi estem treballant.
S’ha calculat fins a on pot arribar econòmicament FEDA?
S'està treballant. Això ara no t'ho puc dir. Estem treballant perquè també estem veient com maximitzar la producció d'energia per nosaltres i això ho tindrem el 2027.
Es faria via una societat conjunta?
També estem treballant aquests aspectes. Ja hem dit que era una projecte complex perquè és transfronterer i implica diferents actors públics. A mitjan o finals del 2027 tindrem els aspectes econòmics, ja tancats en el sentit que hi haurà davant el projecte de detall i també els aspectes jurídics, financers i la governança, però és un projecte en què crec que FEDA hi ha d’estar perquè té molt d’interès per a Andorra.
Segons ha informat Govern, s’està a punt de tancar una llei per canviar el model de retribució a les mútues. Com funcionaria aquest nou sistema?
Es vol implementar un nou model de retribució per les activitats de distribució i de transport. Aquest nou model tindria la finalitat d’una major equitat entre les distribuïdores perquè et vindria a remunerar, per exemple, les inversions que han de fer a les xarxes. Això ha d’acabar donant un millor servei als seus ciutadans perquè podran invertir en la qualitat de la xarxa de distribució. Potser ho hauria d’explicar més Govern, però nosaltres entenem que serà positiu, perquè facilitarà la inversió per les distribuïdores i millorarà la qualitat de servei. Nosaltres ja sempre treballem amb la vista posada en la qualitat, tenim un bon TIEP, que és aquest indicador dels talls de llum i gairebé totes les línies soterrades. Amb el nou model, això s’hauria d’estendre a la resta de distribuïdores. Té sentit de cara a augmentar l’estàndard cap al nivell que ens hem autoimposat a FEDA.
Pel que diu, el servei de les mútues no és el mateix que el vostre...
Bé, FEDA s’ha autoimposat un nivell molt elevat com a entitat pública. Per exemple, tenim més del 95% de la xarxa soterrada i tenim molt present que cal reduir al màxim els talls. No conec els indicadors de les altres distribuïdores, però sí que sé que aquest model de retribució ha de facilitar que puguin fer inversions que, potser, fins ara, no podien fer.
“Es busca remunerar les mútues en base a la funció que fan realment: distribuir energia i comercialitzar-la. Ajudarà a desenvolupar les inversions necessàries i, també, a donar objectius de qualitat”
Es pot veure com una mena de nacionalització encoberta de la resta de mútues?
No. És canviar la fórmula de retribució. Ara les distribuïdores el que feien comprar-nos l’energia i després es remuneraven a través de la venda als seus clients. Això presentava un problema d’equitat perquè en funció de la tipologia de la cartera de clients algunes tenien una rendibilitat molt gran i altres una de mínima. Es busca remunerar-les en base a la funció que fan realment: distribuir energia i comercialitzar-la. Ajudarà a desenvolupar les inversions necessàries i, també, a donar objectius de qualitat.
Funcionaria com si fos un pot comú on anirien tots els seus ingressos per repartir-los posteriorment?
Bé, el pot comú és un tema d'implementació que s'està mirant com es farà. Això és una qüestió de procediment. El que és important és que tens una fórmula amb la qual podràs afavorir inversions o que s’aposti per la qualitat o penalitzar si no la tens. La fórmula, que la determinarà Govern i pot anar a intentar assolir objectius de qualitat i d'inversió.
I la comercialització, de moment, la continuarem fent les mútues pel seu compte?
Sí, les distribuïdores ara estan fent distribució i comercialització. I la comercialització també està prevista en aquesta fórmula.
Però la faran ells...
Sí.
Es descarta per ara la comercialització conjunta?
S'està estudiant, però jo entenc que, de moment, elles seguiran fent la seva funció. Al final, els distribuïdors també tenen una proximitat amb el client que volen conservar. Crec que, per ara, no es modificarà aquest sistema.
El seu nomenament va generar certa polèmica... Què els diria a qui pensa que es pot parlar de portes giratòries?
No em toca opinar massa. Al final, la política és la política i cada partit té la seva opinió. Jo el que sé és que m'he dedicat amb intensitat a aquesta empresa pública. Vinc de l’administració i sempre he treballat al sector públic. Per tant, estic dedicada amb el màxim de professionalitat i de disponibilitat perquè hi ha reptes molt importants de molt llarg termini i que necessiten que hi hagi continuïtat.
Hauria vist bé que per escollir la direcció s’hagués fet amb alguna altra fórmula com ara un concurs obert?
Potser canviem a la visió. Els directors de les entitats públiques que s'han escollit fins ara han donat el servei que tocava? Posem-nos aquesta pregunta. Crec que al capdavant de les entitats públiques fins ara hi ha hagut direccions que han tingut molt compromís amb la societat i amb el país i que han vetllat perquè donés el servei que havia de donar. Jo tinc aquesta visió al cap. Després és legítim que els partits polítics vulguin modificar el sistema de nomenament. Això és un debat que a mi no em pertoca.
Si canviés el color polític a Govern, entendria que se la destituís per posar una nova direcció?
No em toca parlar d’això. Jo estic treballant per l’empresa pública. No em facis opinar. Ja no estic en l’àmbit polític. Entenc que se m’ha escollit perquè tinc un perfil tècnic de servei públic, una formació, una experiència, un recorregut que poso a disposició de l’empresa amb la màxima disponibilitat. A mi no em toca opinar. Sobre els càrrecs de confiança decidirà qui governi, el de FEDA i altres.
No sent, doncs, que el seu nomenament fos polític?
No. Jo crec que tinc un recorregut a l'administració que s'ha valorat en aquests moments.
Ara, justament, hi ha una llei a tràmit que parla de com s’haurien d’elegir aquests càrrecs. Què votaria?
És que no em toca opinar d'això. Ara estic fent una entrevista des de la perspectiva d'una direcció general i vinculada a la companyia. Ja no em toca.
De quin projecte engegat des de la seva arribada se sent més contenta?
Doncs mira, crec que vull destacar l’aplicació FEDA i tu. Hem obert aquest canal digital amb el ciutadà i ja tenim 1.800 persones registrades. És important perquè ha evidenciat aquesta nova manera de comunicar-se amb el client. És una aplicació que et dona informació i que a més a més t'empodera perquè tu també puguis impulsar mesures de cara a la transició energètica. I ha tingut una bona acollida.
Com és la relació amb els clients?
Mira, un dels elements que crec que té FEDA i tot l'equip és el seu compromís amb el client, que és molt gran, tant sigui en l’atenció al públic com els tècnics. El que sí que he vist, i que penso que és una de les forces de FEDA i m’agradaria que es pugui mantenir en el temps és aquest compromís cap al client i cap al país.
Parlava abans del temps d’interrupció, com ha evolucionat?
L’any passat va ser d’uns 20 minuts que, comparat amb altres països és molt bo. El director regional d’EDF el va posar en valor i va reconèixer que era molt positiu que el pogués assolir una empresa petita com la nostra.








Comentaris