Les imatges no han transcendit fins ara. Es van publicar més de quatre mesos després de l’aventura i quan la grua ja havia desaparegut de l’horitzó de Caldea. De fet, des del termolúdic asseguren que l’estructura estava completament desmuntada des del 2 de novembre. Esperar abans de compartir les fotografies forma part de la manera de fer del grup. Ho fan, explica un dels protagonistes a l’Altaveu, “per evitar problemes”.

L’aventura havia començat el dia anterior. El grup va arribar a Andorra i va observar l’entorn abans de tornar-hi de matinada. Ells mateixos anomenen “missions” aquestes sortides. “A la matinada del 5 de juliol, cap a les cinc del matí, vam aparèixer a Caldea i ens vam dedicar a pujar”, relata.
L’ascens els va portar fins a la part superior de l’estructura. “Vam estar fent les fotografies durant una hora, vam veure com sortia el sol”, afirma. Cap a les sis del matí ja tornaven a ser a baix i, expliquen, que ningú els va detectar ni els va demanar explicacions.

Caldea confirma a aquest mitjà que l’accés no estava autoritzat. Després de consultar-ho amb la direcció facultativa de l’obra, el termolúdic assegura que ningú havia demanat permís per pujar a la grua i que la zona estava tancada, protegida i senyalitzada com a espai de risc. La direcció de l’obra tampoc va tenir constància de la incursió quan es va produir i n’ha sabut els detalls després de la difusió de les fotografies.
El mateix participant explica que, quan hi van arribar, van trobar un punt que els va permetre accedir a la zona sense haver de forçar cap element. En qualsevol cas, admet que eren conscients que entraven en un espai on no tenien autorització. Tot i l’accés no autoritzat, des del termolúdic indiquen que no s’ha interposat cap denúncia pels fets.

Buscar llocs als quals habitualment no es pot accedir per aconseguir fotografies diferents és precisament el que hi ha darrere d’aquest tipus d’expedicions. Un dels protagonistes explica que fa anys que exploren tant espais subterranis com estructures elevades, des de túnels i búnquers fins a antenes, edificis o grues.
També assumeixen que l’activitat comporta riscos. “El risc físic, encara que no ho sembli, el portem amb molta cura”, assegura. Defensa que coneixen aquest tipus d’estructures i que intenten mantenir-se “dintre dels límits segurs de la grua”, sense fer maniobres extremes.
Una altra qüestió són les conseqüències legals d’entrar en espais sense autorització. Aquí la resposta és directa. “És el preu que hi ha per fer això”. I ho resumeix encara més clar. “El risc que tenim és la multa. La multa la tenim a pagar en el cas que ens enganxin”.

Caldea tampoc ha estat la seva primera experiència a Andorra. Anteriorment, explica que havien pujat a les antenes d’Engolasters, en aquell cas equipats amb arnès per les característiques de l’estructura. Entre les expedicions que destaca fora del país hi ha també l’ascens a una xemeneia industrial de més de 350 metres a As Pontes de García Rodríguez, a Galícia. La més alta d’Espanya. Al seu historial s’hi sumen fotografies fetes des de diferents punts de l’interior de l’Spotify Camp Nou, quan no hi ha ningú.
Aquest tipus de sortides, explica, procuren fer-les sempre acompanyats. A Caldea eren tres. “Si vas sol i passa alguna cosa... és com fer alpinisme, has d’anar acompanyat”, assenyala. Aquella matinada, però, no hi va haver cap incidència. Tres persones van arribar fins a la part superior de la grua, van contemplar com clarejava sobre Andorra i van tornar a baixar sense ser detectades.








Comentaris