L’avís s’ha materialitzat a través d’un informe enviat al Govern i, també, al Consell General. En el document, al qual ha tingut accés l’Altaveu, el Raonador explica que com a institució “ha tingut coneixement de diverses situacions que, tot i presentar circumstàncies particulars diferents, comparteixen alguns elements comuns”. Així, “es tracta principalment de persones d’edat avançada, sovint jubilades, que resideixen des de fa molts anys, en alguns casos més de vint-i-cinc, en el mateix habitatge, amb contractes d’arrendament antics i rendes reduïdes”. Totes elles “han rebut la comunicació de finalització del contracte d’acord amb la legislació vigent”.
El Raonador no es fica amb si aquestes cartes són o no legals, més “quan s’efectuen de conformitat amb la normativa aplicable”, però sí que expressa la “preocupació” pel que “succeeix quan la finalització d’un contracte d’arrendament de llarga durada afecta una persona que, per raó de l’edat, dels ingressos, de les seves circumstàncies personals o de les dificultats objectives per accedir a un altre habitatge, pot trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat residencial”. Per això, amb l’informe es vol “analitzar aquesta realitat des de les funcions pròpies” de la institució i “valorar si els mecanismes públics actualment existents ofereixen una resposta suficient davant aquestes situacions”. Especialment, si permeten “detectar-les amb antelació, informar i acompanyar” els afectats i “facilitar quan sigui necessari l’accés als recursos disponibles o a una alternativa residencial adequada”.
Cañada considera que cal “procurar que existeixin mecanismes que permetin detectar amb prou antelació les situacions de vulnerabilitat, valorar les circumstàncies de cada persona i facilitar, quan sigui necessari, la informació, l’acompanyament i l’accés als recursos o a les alternatives residencials disponibles”
En el document, Cañada posa en relleu que “l’habitatge és, en aquest sentit, més que un espai físic”, fet que “adquireix una significació especial en el cas de les persones d’edat avançada que han residit durant dècades al mateix domicili”. En aquests casos, adverteix el Raonador, “la finalització d’un contracte d’arrendament de molt llarga durada pot tenir conseqüències que van més enllà de la necessitat de trobar un nou habitatge”, tot comportant “una alteració profunda de l’entorn vital i de les condicions que permeten a aquestes persones conservar la seva autonomia i continuar desenvolupant la seva vida amb dignitat”.
L’informe reitera que, entre els casos atesos, els afectats “disposen sovint de pensions o ingressos limitats”, fet que suposa “dificultats importants per assumir els preus actuals del mercat i trobar una alternativa residencial adequada”. I Cañada també remarca que a això se suma “una dimensió personal que no es pot ignorar”: “Després de molts anys en un mateix habitatge, aquest forma part de l’entorn quotidià, dels vincles i de l’arrelament de la persona. A una edat avançada, afrontar un canvi d’habitatge, adaptar-se a un nou entorn o assumir un increment important de la renda pot resultar especialment difícil”.
Cañada admet que “no es pot concloure que es tracti d’una situació generalitzada”, però sí que avisa que “és un senyal que mereix atenció”. I, per això, considera necessari “adoptar una perspectiva preventiva que permeti a aquestes persones conèixer amb prou antelació els recursos, l’acompanyament i les alternatives que puguin estar al seu abast, abans que la situació pugui esdevenir una emergència residencial”. Més quan així ho demana l’article 33 de la Constitució als poders públics.
Cañada deixa clar que no parla necessàriament d’incidir en la finalització dels contractes ni atribuir als propietaris la responsabilitat de donar resposta a situacions de natura social. En canvi, considera que cal “procurar que existeixin mecanismes que permetin detectar amb prou antelació les situacions de vulnerabilitat, valorar les circumstàncies de cada persona i facilitar, quan sigui necessari, la informació, l’acompanyament i l’accés als recursos o a les alternatives residencials disponibles”. Sempre amb una resposta “individualitzada i proporcionada”.
Per tot plegat, el Raonador acaba fent tres recomanacions, en primer lloc, com s’ha dit, que Govern “valori l’establiment d’un mecanisme específic de detecció, protecció i actuació preventiva adreçat a les persones que, davant la pèrdua del seu habitatge habitual, es puguin trobar en una situació acreditada d’especial vulnerabilitat per raó de l’edat, els ingressos, la discapacitat, la situació familiar o altres circumstàncies personals o socials”. Aquest sistema “hauria de permetre identificar aquestes situacions amb prou antelació, valorar individualment les circumstàncies de cada persona i oferir-li informació, orientació i acompanyament, facilitant, quan sigui necessari, l’accés als ajuts, recursos públics o alternatives residencials disponibles”.
En segon lloc, es demana a l’executiu que “analitzi si els instruments jurídics, socials i residencials actualment existents ofereixen una protecció suficient davant aquestes situacions i que, si escau, adopti o promogui, dins l’àmbit de les seves competències, les mesures necessàries per reforçar aquesta protecció”. Aquestes “haurien de preservar els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica, així com els drets i interessos legítims de totes les parts, procurant que la resposta a les situacions d’especial vulnerabilitat residencial sigui assumida adequadament pels poders públics i no recaigui exclusivament sobre els propietaris particulars”.
La tercera i darrera recomanació passa per “reforçar els mecanismes de coordinació entre els serveis socials, l’Institut Nacional de l’Habitatge i la resta d’administracions i organismes competents, amb la finalitat que les persones en situació o risc de vulnerabilitat residencial siguin identificades i orientades amb prou antelació”. L’objectiu és que “des del moment en què l’administració tingui coneixement d’una possible pèrdua de l’habitatge habitual, la persona pugui ser informada dels recursos disponibles, valorada d’acord amb les seves circumstàncies i, quan sigui necessari, acompanyada en la cerca d’una resposta residencial adequada, evitant que l’actuació pública es produeixi únicament quan la situació ja hagi esdevingut una emergència”.





Comentaris