Caldrà veure què passa, però, amb el futur esportiu d’Owono. El jugador està molt afectat. A més, està rebent molta ira i atacs d’odi. La sortida fins gairebé al mig del camp en el temps de descompte del matx que es jugava a l’Heliodoro Rodríguez López amb un 2 a 2 en aquell moment en el marcador va comportar una acció molt violenta, lletja. El porter va ser conscient al moment que li valia l’expulsió. Però en cap cas es podia pensar en el fatal desenllaç. Evidentment, el futbolista de l’FC Andorra no pretenia fer mal al seu adversari. Només si es pogués provar que Owono pretenia danyar volgudament en aquest cas a De Miguel se li podria atribuir un delicte d’homicidi, en aquest cas dolós.
En el món de l’esport, i vinculant l’article 142 del Codi penal espanyol amb la jurisprudència dels tribunals del país veí, i en aquest sentit, tenint en compte una recent sentència del Tribunal Suprem que dirimeix una acció també en un partit de futbol, els homicidis per imprudència pràcticament es poden descartar. Perquè, segons els tribunals, cal assumir que en tots els esports, especialment en aquells que hi ha contacte, hi ha un cert risc que els contendents tàcitament accepten en participar del joc. Si el joc és viu i, a més en el cap del futbol, si la pilota és pel mig, difícilment es pot observar voluntarietat.
SENTÈNCIA DE L’ABRIL
La recent Sentència 379/2025 del Tribunal Suprem, dictada el passat 30 d'abril, ha posat llum colpidora sobre aquesta qüestió en confirmar una pena de sis anys de presó per a un futbolista d'una lliga de veterans. El motiu? Una brutal puntada de peu per l'esquena a un rival quan el joc ja estava aturat. El joc estava aturat. Aquesta és la clau. Més enllà de la gravetat del cas —que va tenir lloc a Catalunya—, la resolució de l'alt tribunal és una lliçó de dret penal aplicada a l’esport que es basa en un concepte clau: la diferència entre el “llanç d’esport o de joc” i el que queda totalment fora d’ell.
En termes jurídics, l'esport es regeix pel principi del risc permès. El llanç de joc és qualsevol acció que passa mentre es disputa la pilota o s'intenta frenar el contrari segons les dinàmiques habituals del partit. I què es considera un llança de joc? Quan, per exemple, un defensa arriba tard a un tall, trepitja un davanter i li trenca el turmell. És una acció lletja, serà targeta vermella i suspensió federativa, però no és un delicte. Seria el mateix, pràcticament, que l’acció entre Owono i De Miguel, sense que això resti gravetat ni dramatisme. Però s'entén que hi ha una acceptació del risc per part dels jugadors. El dany es produeix en la lluita per la pilota, sense intenció directa de lesionar l'altre (‘animus laedendi’), sinó de disputar el joc.
Més enllà d’altres consideracions ben interessants sobre la responsabilitat civil subsidiària que també fa la resolució esmentada, el que evidencia el Suprem espanyol és que el futbol és un esport de contacte, de passió i, de vegades, de fricció
El Tribunal Suprem ho deixa molt clar en aquesta sentència: la violència gratuïta, desconnectada del flux del partit i executada amb l'única intenció de fer mal, deixa de ser esport i passa a ser un crim. En el cas jutjat, l'agressor no intentava prendre la pilota. El partit estava detingut i el rival d'esquena. La puntada de peu va ser una agressió deliberada. En aquest instant, l'escut de l’ “acceptació del risc” desapareix per complet. L'agressor ja no és un futbolista expeditiu; és un ciutadà que comet un delicte de lesions greus regulat per l'article 149 del Codi Penal.
Més enllà d’altres consideracions ben interessants sobre la responsabilitat civil subsidiària que també fa la resolució esmentada, el que evidencia el Suprem espanyol és que el futbol és un esport de contacte, de passió i, de vegades, de fricció. Però les regles del joc no són una patent de cors. La línia que separa una falta dura d'una condemna de sis anys de presó és precisament el llanç de joc. Quan la pilota ja no hi és pel mig i només queda la voluntat de fer mal, els tacs de les botes es converteixen, davant la llei, en una arma de l’agressor.
INVESTIGACIÓ HABITUAL
Les diligències que estan fent la policia espanyola i el jutjat en funcions de guàrdia de Tenerife són actuacions ordinàries que no pressuposen que Owono seria assenyalat penalment. I és que una de les primeres coses que fan els investigadors és mirar l’acte arbitral. I en un dels passatges de l’encarregat de dirigir el partit s’hi diu que s’expulsa el portar de l’FC Andorra “per impactar bruscament amb la seva cama alçada sobre un adversari amb un ús de la força excessiva quan la pilota estava en disputa”.
La pilota estava en disputa… és el mateix que dir que la topada, violenta i desproporcionada, però és produeix durant el llanç del partit. En conseqüència no hi ha voluntarietat i no hi ha dol. I com s’ha dit, en el món de l’esport, és molt difícil per no dir impossible que es pugui acusar a algú per una imprudència. Els experts consultats, igual que han deixat clar que a nivell de rellevància penal quant a l’actuació d’Owono és complicat que agafi cap deriva important, també han ressaltat que caldrà observar molt bé l’actuació mèdica. L’atenció sanitària que va rebre De Miguel damunt la gespa.
En aquest sentit, ningú assenyala res de res. Ni tan sols s’insinua mala praxi. Però sí que caldrà revisar bé els protocols d’actuació mèdica. I no és gens impensable que tot plegat comporti canvis en protocols i altres documents escrits. I que s’imposin certes exigències mèdiques. En tot cas, tot això ara a no salvarà el drama viscut a l’Heliodoro Rodríguez López.
Comentaris