Al llarg d’aquests anys, en Jaume ha conegut l’alegria immensa dels retrobaments, però també la cara més dura d’aquesta tasca. Encara recorda amb dolor el dia que va localitzar un gos ofegat en un pou d’aigua, una experiència que el va allunyar temporalment dels rescats.
Tot i això, es queda amb el més important: la mirada d’una mascota quan torna a casa i l’emoció dels seus propietaris. Sensible amb els animals, la natura i les persones, assegura que marxa amb la satisfacció d’haver contribuït a una causa profundament humana: protegir-nos els uns als altres, sense importar l’espècie.







Comentaris