Els quatre expedients administratius a subjectes obligats conclosos amb multes -i el més greu també amb una amonestació- van sancionar set infraccions diferents. La multa més important va ser per a un proveïdor de serveis. Hauria comès dues infraccions greus i una de lleu i se li va imposar una multa de 604.000 euros. De què se ‘l’acusa’? De l’incompliment previst en l’article 71.2 de la Llei 14/2017 quin fa referència a l’obligació derivada d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme. L’incompliment previst en l’article 71.10 de la Llei 14/2017 quin fa referència a l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual. L’incompliment previst en l’article 73 de la Llei 14/2017 quin fa referència a la formació continuada i periòdica del personal.
En ordre de rellevància, la segona multa més important, la dels 450.000 euros, va ser per un agent immobiliari que operava sota la figura de persona jurídica. Se li van atribuir dos infraccions greus. L’incompliment previst en l’article 71.2 de la Llei 14/2017 quin fa referència a l’obligació derivada d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme i l’incompliment previst en l’article 71.10 de la Llei 14/2017 quin fa referència a l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual.
I les dues sancions menors, a un advocat (6.000 euros) i a un altre proveïdor de serveis (31.250 euros de multa) van servir per sancionar sengles infraccions greus. En el cas de l’advocat, persona física, se li retreu l’incompliment previst en l’article 72.15 de la Llei 14/2017 relatiu a l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual adequat, suficient, objectiu i realista. I pel que fa al proveïdor de serveis, la infracció té a veure amb l’incompliment previst en l’article 71.7 de la llei 14/2017, de l’obligació de facilitar a la UIFAND, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta llei.
COMPARATIVA TREBALL EFECTUAT
Més enllà dels expedients administratius, hi ha altra feina efectuada per la UIFAnd. Així, la realitat global és que no difereixen massa respecte dels darrers exercicis, mantenint-se força lineals en els percentatges, amb excepcions pròpies de la casuística dels casos. A tall d’exemple, cita la memòria de l’organisme dirigit per Carles Fiñana, i en termes de cooperació internacional, no ha estat necessari aquest any sol·licitar tant freqüenment des de la UIFAnd a altres unitats homònimes estrangeres.
Tanmateix, altres dades resultants del treball efectuat, la tendència a la baixa, es deu precisament a l’anterior, per la disminució del - 34% de les demandes a l’exterior. I també és rellevant quant a la inversió estrangera, doncs fruit de la nova sistemàtica de treball, la davallada en els darrers anys ha estat constant, fins arribar a cap consulta de part del registre de societats aquest 2025.
Durant l’any passat es van rebre 46 declaracions de sospita, una xifra similar als anys immediatament precedents -els únics que van sortir de mare van ser aquells que a toro passat, es van ‘fabricar’ a tort i a dret sospites contra operatives de BPA-, i en concret van ser 46, de les quals la immensa majoria promogudes pels bancs (39). La resta, un degoteig entre financeres, economistes, notaris o advocats.
Quant a la cooperació nacional, es van elaborar 25 expedients, la gran majoria per tal de tractar qüestions amb l’Autoritat Financera. I com sol ser habitual, es van rebre, en l’àmbit de la cooperació internacional, més demandes (30) que no pas les que es van fer (8). Com sol ser normal també, el país que va emetre més peticions d’informació cap a la UIFAnd va ser Espanya. És d’on hi ha més residents fiscals més enllà dels propis nacionals.
FISCALIA
Pel que fa als expedients tramesos a fiscalia, altre cop les xifres són força similars d’un exercici a l’altre, variant solament els imports de possible embargament judicial, en atenció a la particularitat de cadascun dels casos tramesos. Així, dels expedients que es van enviar al ministeri públic l’any passat en derivaria una possibilitat d’embargament de poc més de 9,4 milions d’euros quan a partir dels dossiers tramesos el 2024 la xifra s’enfilaria més enllà dels 12 milions d’euros.
A nivell general, s’observa una ínfima disminució del - 4%, havent passat de 27 expedients traslladats a la fiscalia l’any 2025, als efectes oportuns, als 28 de l’any anterior. D’aquests 27 expedients, 10 s’iniciaren l’any 2024, i altres 17 el mateix any 2025. Quant al nombre d’expedients arxivats, aquests han estat de 65 d’aquest any 2025, a diferència de l’any 2024 en que foren 81. En relació als expedients en curs d’investigació, ha augmentat la xifra, passant a ser de 26 per aquest exercici, front als 20 de l’any 2024.
Finalment, pel que fa a expedients tramesos a Tributs, des que es va posar en marxa aquest mecanisme el 2015, s’han obert un total de 20 dossiers dels quals quinze estan resolts i cinc més, del 2024 i el 2025, estan pendents de resolució. Els que s’han resolt afecten nou persones físiques i deu persones jurídiques, i tenen a veure amb quatre defraudacions molt greus, tretze defraudacions greus, 43 defraudacions lleus i nou defraudacions simples. En total hauria de permetre recaptar al departament tributari 1.810.491,81 euros.
Comentaris (1)