L’incendi de la Querola feia hores que cremava en somort quan finalment va esclatar la flama

(AMB VÍDEO) Operaris de les empreses que ultimaven la construcció per poder sol·licitar la cèdul·la d’habitabilitat havien estat treballant aquest dilluns en la urbanització, on alguns dels futurs ocupants ja hi havien dut des de cotxes i motos d’alta gama a mobles i obres d’art de molt valor

Bombers, investigadors de la policia i autoritats mirant el recinte cremat des de l'exterior.
Bombers, investigadors de la policia i autoritats mirant el recinte cremat des de l'exterior. SFGA

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El foc que haurà destruït bona part si no tota la urbanització de la Querola d’Ordino cremava des de molt abans que es donés l’avís als equips d’emergència quan les flames van ser evidents. Alhora, com en el cas de la fàbrica embotelladora d’aigua d’Arinsal, la primera impressió no va permetre visualitzar la importància de tot plegat, i quan s’hi van abocar tots els mitjans la situació s’havia complicat molt. Alhora, en els set edificis que configuren el conjunt ideat per Jean Nouvel hi ha fusta no pas degudament tractada per ser ignífuga com hauria. Aquesta és una de les hipòtesis amb què treballen els investigadors de l’incendi que aquesta matinada i encara ara, en menor mesura, crema un conjunt arquitectònic icònic.

Sobre l’origen del foc, la primera causa de l’incendi, encara no se’n pot parlar perquè els investigadors no han pogut accedir al recinte i encara tardaran dies a fer-ho. De fet, ni els bombers no hi han accedit pels riscos que comportava i comporta. El foc està controlat. Però hi ha moltes brases. I el recinte ha arribat a temperatures molt elevades, tant que fins i tot estructures metàl·liques s’han fos com el paper. Segons les fonts consultades, es té clar més o menys la zona on es va iniciar l’incendi però hores d’ara no es pot ni assegurar que es podrà determinar amb exactitud el punt exacte d’ignició.

Segons les fonts consultades, es té clar més o menys la zona on es va iniciar l’incendi però hores d’ara no es pot ni assegurar que es podrà determinar amb exactitud el punt exacte d’ignició

El que sí que és clar és que aquest dilluns hi va haver operaris treballant. Ben bé quins tampoc està clar. Perquè s’estava treballant en diversos fronts per mirar de tenir en una setmana o quinze dies tot allò que Indústria havia exigit. I quan es passés aquesta barrera, la idea era sol·licitar al comú la cèdul·la d’habitabilitat. De moment, s’estava treballant amb llicència d’obra. Feia prop de quinze anys que duraven uns treballs que s’han allargat moltíssim, de vegades pels capricis dels promotors en canviar materials o peces que ja estaven col·locades simplement per gustos estètics. 

Les fonts consultades han assegurat que la multitud de fusta que s’ha utilitzat per a la construcció i el revestiment amb propilè haurien facilitat moltíssim la combustió en somort. Alhora, hi ha grans espais i corredors interns -només la multitud d’ascensors instal·lats ja són conductes que en aquests casos resulten letals- que han esdevingut com xemeneies que han facilitat l’expansió del foc i de les flames. Com va passar en el cas d’Arinsal, al final s’ha optat per preservar el bosc i deixar que es cremés tot el recinte.

PERTINENCES, ASSEGURANCES

La imminent entrada d’ocupants a la urbanització, que es va presentar fa tres mesos en una mena de festa de vint-i-un botó, hauria fet que alguns dels futurs residents -gent del país, però també de fora, tots amb alt poder adquisitiu- ja portessin pertinences cap a les seves futures dependències residencials. S’ha constatat la crema d’un Ferrari i és evident que aquells habitatges on hi hagués ja alguns mobles o fins i tot obres d’art (escultures, quadres) molt probablement hauran quedat del tot destruïts. 

Les flames afecten la Querola.

Relacionat

El foc destrossa la Querola

Bombers i policia han retirat diversos automòbils -Ferrari, Aston Martin…- i moltíssimes motos d’alta gamma perquè, segons que han explicat les fonts, no representava cap risc i sí que podia salvar la pèrdua de material de valor incalculable. Fonts properes a alguns dels futurs propietaris que ja tenien cotxes o quadres al recinte ordinenc han mostrat a l’Altaveu la seva commoció per tot plegat. El que no està gens clar és quants habitatges realment s’havien venut a tercers. És a dir, que no tinguessin vincle únic o directe ja fos amb el promotor o amb Andbank, que per raons òbvies finançava el projecte.

Fonts properes a participants en la construcció del recinte han assegurat que no només era aviat per establir causes o responsabilitats si no que primer calia acabar d’apagar les flames i després poder avaluar si s’ha salvat alguna cosa abans d’afrontar altres circumstàncies tant o més farragoses. En principi, la majoria dels grans intervinents tenien assegurances contractades i al dia. Queda per veure si la comunitat de futurs propietaris, que com s’ha dit ja tenien pertinences, havia pogut assegurar els béns (sembla que s’havia arribat a algun tipus d’acord però no s’havia signat cap pòlissa). 

La Querola fumejant

Relacionat

De projecte faraònic a cendres

I també caldrà estar al cas si l’equip d’arquitectura tenia l’assegurança de responsabilitat civil al dia per si hagués d’operar. I és que aquest estiu el Col·legi d’Arquitectes va retirar l’assegurança a tres professionals per ‘abús d’incidències’. Són serrells, però, que caldrà tancar els propers dies o setmanes, en una pugna legal que si en el cas d’Arinsal és molt complexe, en el de la Querola ho serà, com a mínim, deu vegades més.

Primer, perquè la inversió és deu vegades superior com a mínim, només quant a construcció, ja deixant a banda els béns mobles interiors que s’hagin pogut fer malbé. I després perquè hi ha molts més intervinents. I en aquest sentit, caldrà veure si arran d’aquest sinistre alguns dels industrials que hi participaven -segons les fonts, n’hi havia molts de fora- acaben veient-se abocats a la fallida. Perquè les pèrdues poden ser molt considerables i esperar les resolucions judicials no sempre és suportable per a totes les empreses. 

Comentaris (1)

Trending