L’etapa més curta també ha acabat sent la més demolidora. Només 104,8 quilòmetres, però amb Envalira, Beixalís, Ordino i la Comella concentrats en un recorregut sense pràcticament descans. La Vuelta arribava al Principat després de l’anul·lació de la jornada de Font-romeu per la calamarsa i amb Pogacar al capdavant de la general, i l’UAE ha deixat clares les seves intencions des del quilòmetre zero. Rui Oliveira ha començat marcant el ritme i l’equip del líder no ha permès que cap moviment posés en perill el control de la cursa.

Els atacs, això sí, s’han succeït durant la llarguíssima ascensió a Envalira. Wout van Aert, Matthew Brennan, Pablo Castrillo, Raúl García Pierna, Iván Sosa o Lorenzo Fortunato han format part d’una escapada nombrosa que s’ha anat seleccionant a mesura que la carretera mirava cap amunt. Fortunato ha acabat coronant primer el sostre de la Vuelta, a 2.409 metres, però el grup dels favorits no els ha concedit marge. Decathlon ha assumit bona part de la persecució i, a 70 quilòmetres de l’arribada, l’aventura s’ha acabat. Tot tornava a començar.

I el que ha començat ha estat un recital. UAE ha recuperat el comandament en arribar a Beixalís i Jay Vine ha tensat el grup a les primeres rampes d’una ascensió de 6,5 quilòmetres al 8,5%. No ha fet falta esperar gaire més. A 50,5 quilòmetres de meta, el ciclista eslovè s’ha aixecat de la bicicleta i ha marxat. Gall ha estat l’únic capaç de reaccionar inicialment, però l’intent ha durat ben poc. Pedalada rere pedalada, l’eslovè ha obert forat fins a quedar-se completament sol.

A 50,5 quilòmetres de meta, el ciclista eslovè s’ha aixecat de la bicicleta i ha marxat. A partir d’aquí, dues curses. La de Pogacar contra ell mateix i la de tots els altres per limitar els danys

A partir d’aquí, dues curses. La de Pogacar contra ell mateix i la de tots els altres per limitar els danys. Carapaz ha intentat organitzar la persecució, amb Enric Mas, Roglic, Kuss, Onley i la resta de favorits al darrere, però la diferència no ha fet més que créixer. A un quilòmetre del cim de Beixalís ja fregava el minut i el líder ha acabat coronant amb 1’35” de marge. L’exhibició ja començava a prendre dimensions serioses.

Ni el descens ni els gairebé deu quilòmetres del coll d’Ordino han canviat el guió. Pogacar hi ha entrat amb 1’50” i ha continuat ampliant diferències mentre, al darrere, començava la batalla particular entre els aspirants al podi. Gall ha tornat a provar-ho, Onley s’ha enganxat a la seva roda i Roglic ha saltat posteriorment per atrapar-los. Mas i Kuss també han reaccionat fins a formar un quintet perseguidor, però ja no corrien per l’etapa. Corrien per ser els primers dels mortals.

La sentència ha arribat al cim d’Ordino. Pogacar l’ha coronat amb 3’08” sobre Roglic, Gall, Onley, Mas i Kuss. Més de tres minuts després d’haver atacat a cinquanta quilòmetres de l’arribada. Una diferència que ha convertit els últims quilòmetres en el camí cap a la celebració, encara amb la Comella com a darrera dificultat abans d’entrar a Andorra la Vella on l’esperava tot el públic que tant l’ha reclamat. Finalment, darrere Pogacar, l’esprint ha decidit que el belga Jarno Widar (Lotto) i l’austríac Felix Gall (Decathlon) s’enduessin les dues bonificacions restants, ambdós entrant a 2:39 minuts del líder. Actualment, Pogacar treu 3:21 al segon classificat de la general, l’eslovè Primoz Roglic, mentre que tercer és l’espanyol Enric Mas, a 3:32 minuts. 

POGACAR: “A ANDORRA TINC ELS RECORDS MÉS DOLÇOS”

Pogacar no ha amagat la satisfacció després d’una victòria construïda amb més de 50 quilòmetres en solitari. “Em sento molt bé. Ha estat un dia preciós i crec que una victòria molt bonica”, ha valorat l’eslovè, especialment content d’haver tornat a brillar en territori andorrà: “Ha estat molt bonic tornar a competir a Andorra, aquesta vegada amb el mallot vermell. Ho he gaudit molt”. Sobre la seva llarga cavalcada fins a Andorra la Vella, ha reconegut que ha estat “un esforç molt llarg”, però que ha sabut gestionar-lo: “Crec que he mesurat molt bé les forces i el ritme ha estat perfecte. Puc estar orgullós i content amb el meu rendiment i amb com he aconseguit aguantar fins al final. Ha estat un dels meus millors dies”.

L’exhibició també permet a Pogacar afrontar el que queda de Vuelta amb un marge considerable i sense la necessitat d’assumir tants riscos. “Ara tenim un bon avantatge i podem estar tranquils i controlar cada dia”, ha explicat el líder, partidari d’anar “dia a dia” i evitar “errors estúpids”. Una victòria que, a més, arriba en un territori especial per a ell. “Andorra és un lloc preciós i diria que aquí tinc un dels records més dolços, un dels millors de la meva carrera”, ha recordat. No és per menys: va ser al Principat on, el 2019, un Pogacar de només 20 anys va aconseguir la seva primera victòria d’etapa en una gran volta i va començar a presentar-se al món del ciclisme.