Aquest dijous el ministeri d’Interior ha notificat almenys al comú d’Encamp la resolució per la qual es desestima la demanda d’autorització de les càmeres de pit en base a un informe de la comissió que integren la directora de l’esmentat departament, un inspector major de policia, una batlle, la cap de l’Agència de Protecció de Dades i un tècnic en representació de les corporacions parroquials. L’informe, segons fonts coneixedores del mateix, és molt rotund. I la negativa a l’ús de les càmeres, rotunda. En essència, es tomba la petició comunal per motius legals i d’ordre competencial.
UN ‘NO’ I UNA IMPUGNACIÓ
El ‘no’ del ministeri d’Interior -que està obligat per llei a emetre la resolució a través de l’informe vinculant de la comissió de videovigilància- se suma a la impugnació que també hauria notificat Protecció de Dades als comuns que tenen ordinacions sobre la matèria. Justament, la protecció de dades, amb una legislació molt estricta, és una de les motivacions a la qual s’aferra la comissió de videovigilància per dir que no. Però va molt més enllà. I els comuns estan molt indignats. Molt.
Segons fonts coneixedores de la notificació que s’hauria tramès, es recorda que els comuns poden usar càmeres per poder constatar el compliment de les ordinacions comunals i per poder controlar els fluxos de trànsit. Però la demanda de les càmeres de pit, especialment reforçada pel que estableix el reglament del comú d’Encamp, va molt més enllà i s’incompleixen diverses normatives. D’entrada, perquè no supera l’avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades, que és altament estricta.
Però també perquè s’havia demanat des de les corporacions que la utilització de les càmeres de pit era idònia per poder prevenir l’ordre públic, protegir les persones i posar fre al consum i especialment al tràfic de drogues. Tots aquests tres principis, per dir-ho així, molt elogiables, no poden aixoplugar-se sota l’esfera comunal, vindria a recordar la comissió de videovigilància. En fi, que els comuns haurien plantejat combatre amb les càmeres matèries que no són de la seva competència. I, per tant, l’autorització decau.
GOVERN SÍ HO VOL
Ara bé, com que l’executiu sí que està a favor que els agents de circulació, que habitualment són el primer front d’envestida en situacions de conflicte, puguin anar equipats amb certes eines que, almenys, tinguin un efecte dissuasiu, mirarà de buscar la via per fer possible que els funcionaris comunals puguin usar les càmeres. “El Govern ho veu bé”, han destacat les fonts. Però la solució que s’està treballant permetrà una utilització limitada a certes actuacions. De moment, es creu, suficient.
Dins dels preceptes de convivència ciutadana que queden palesos en l’esmentada llei i tenint en compte la possible col·laboració dels agents de circulació amb la policia en determinades circumstàncies, es farà encabir la possibilitat que els funcionaris comunals usin càmeres
La llei de Seguretat Pública estaria sent objecte d’una revisió parlamentària. En aquest marc es promouria una esmena, que segurament presentarà el grup demòcrata, que vindrà a dir que els agents de circulació tenen un evident rol preponderant en l’assegurament de la convivència democràtica i alhora, per garantir-la, “estan exposats”. Dins dels preceptes de convivència ciutadana que queden palesos en l’esmentada llei i tenint en compte que el mateix text normatiu també possibilita la col·laboració dels agents de circulació amb la policia en determinades circumstàncies, es farà encabir la possibilitat que els funcionaris comunals puguin equipar-se en segons quines situacions amb les càmeres.
D’aquesta manera serà un ‘ni per tu ni per mi’ i s’obrirà la porta als comuns perquè puguin començar a utilitzar les ‘bodycams’ alhora que es mira de rebaixar un suflé que està força carregat. Perquè no és només la qüestió de les càmeres. També hi ha altres fets, matèries o temàtiques, des del creixement sostenible a l’habitatge a preu assequible, que fan que hi hagi una clara escletxa o fricció en la relació entre administració central i algunes de les administracions parroquials.
Comentaris