Segons que ha pogut saber l’Altaveu, fa uns quinze dies es van reunir els integrants de la comissió de videovigilància, de la qual formen part representants de Protecció de Dades, del ministeri d’Interior, de la policia, la Batllia i la fiscalia, i van analitzar la qüestió. I hauria estat en aquest marc que l’APDA hauria deixat clar que impugnarà les ordinacions que hores d’ara tenen aprovades Encamp, la Massana, Escaldes i Canillo perquè es considera que els comuns no tenen competències en matèria d’ordre públic i fins i tot, les ordinacions, podrien arribar a ser inconstitucionals. De fet, no es descarta arribar al punt de qüestionar-ne obertament la constitucionalitat. La comissió en el seu conjunt hauria arribat a la conclusió que la utilització de les càmeres és actualment il·legal. Però hauria estat Protecció de Dades qui ha anat més enllà.
I és que es deixa clar que l’ordre públic és un matèria que està reservada a l’Estat. I és que els agents de circulació, com el seu nom indica, tenen responsabilitats en trànsit i atenció ciutadana. Però en seguretat pública no tenen atribucions. Per tant, la voluntat de Protecció de Dades és comunicar als comuns amb ordinacions aprovades que procedeixin a deixar sense efecte dins instruments normatius.
Per tal que tinguin atribucions d’ordre públic els comuns, caldria com a mínim canviar la llei de seguretat pública. Però fins i tot aixi, encara podria arribar a ser que vagi més enllà la qüestió i que sigui una matèria que la Constitució reservi en exclusiva a l’Estat i la qüestió encara seria més complexa de resoldre. De fet, que les càmeres de pit són una patata calenta és evident perquè ni tan sols la policia no les usa des de fa temps i al centre penitenciari, on també se’n demanaven i fins i tot se’n van arribar a comprar en un parell d’ocasions, mai no s’han acabat d’establir els protocols necessaris per fer-les entrar en funcionament.
Interior també farà arribar en breu el dictamen corresponent a l’avaluació feta per la comissió de vidiovigilància, que en el seu conjunt tampoc es partidària, per qüestions legals, al fet que els agents de circulació puguin anar equipats amb les càmeres de pit, un instrument que fins i tot els propis professionals, entre altres eines, havien arribat a demanar.
RELACIÓ TENSA
En fi, que si els comuns no volien caldo, en tindran dues tasses. O tres. I, per tant, la relació entre els poders locals i el poder estatal podria ser que es tensés una mica més. Si la sentència de les transferències ja ha indignat poc o molt les corporacions parroquials i la ‘llei Marsol’ sobre l’habitatge també ha escalfat especialment els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes encara que a Sant Julià o a Canillo tampoc les tenen totes, les ‘body cams’ que fa temps que aixequen polseguera poden acabar de fracturar la convivència interadministrativa.
De fet, en una reunió de cònsols ja es va arribar a advertir que a partir de l’1 de desembre, si no hi havia una resposta -i s’entenia que una resposta que donés cobertura legal a l’ús de les càmeres de pit- els comuns començarien a usar els dispositius. Cert que després, per exemple des d’Ordino van frenar les tintes. Però en parròquies com Encamp o Canillo, amb pobles a l’hivern superpoblats respecte del normal i amb molta activitat d’oci nocturn, volen les càmeres com un instrument dissuasiu i que doni seguretat als agents i seguretat jurídica a tots els intervinents en un eventual malentès. I si ara que s’esperava un aval la resposta és una impugnació, la resposta d’alguns comuns no se sap pas quina pot ser.
Comentaris (28)