Cert, la situació d’Andorra davant el Grup d’Estats del Consell d’Europa contra la Corrupció (GRECO) ja no és tan negativa com el 2017, quan el baix compliment de les recomanacions en l’àmbit d’evitar les males pràctiques per part de parlamentaris, jutges i fiscals va fer que se la col·loqués en el grup de països no complidors. D’allà es va poder sortir després de l’informe del 2021, encara amb deures a fer. Ara, una nova anàlisi per part dels experts de l’organisme conclou que s’ha avançat, però també s’apunta que hi ha mesures que no s’han dut a terme.
Més concretament, de les tretze recomanacions fetes des del GRECO per evitar la corrupció de membres del Consell Superior, batlles i magistrats i fiscals, hi ha vuit que, ara sí, es compleixen. De les cinc restants, quatre ho són parcialment. I en una, directament, no s’ha fet cap pas endavant. Així ho indica l’informe.
En concret es tracta de la recomanació 7. En ella, es demanava que es modifiqués la composició del Consell Superior de la Justícia per garantir que tingués una representació adequada de batlles i fiscals elegits des del mateix col·lectiu. Des del Govern es justifica aquest immobilisme pel fet que per fer-ho efectiu caldria fer canvis a la Constitució i es defensa que a la Llei que va implementar el pla de xoc per a la Justícia es va establir que el nomenament de batlles, magistrats i fiscals pel CSJ ha de ser justificat amb raons i proves de la idoneïtat dels candidats i que, a més, aquests hauran de fer públics els seus currículums.
Des del GRECO “es pren nota dels desenvolupaments legislatius” però s’alerta que “no són suficients” per “reequilibrar la composició de l’òrgan”. Per tant, es manté que es falla en el seguiment d’aquesta recomanació, que resta sense complir-se.
L’organisme, en canvi, valora “amb satisfacció” l’adopció d’un codi de conducta al Consell General i entén que el document permet complir a recomanació 2 feta en el seu dia. Tot i això, apunta que “de moment, no va acompanyat de comentaris explicatius i/o exemples concrets per a facilitar la seva aplicació”. Per això, “s’anima a les autoritats andorranes a incloure aquest material addicional”. A la vegada, indica que falta encara per designar “les persones competents per emetre dictàmens confidencials externs” i, per tant, “el sistema encara no és operatiu”. Per això, s’entén que no es pot encara parlar d’una aplicació plena sinó únicament parcial.
El mateix succeeix amb la declaració pública de bens i interessos dels parlamentaris. I bàsicament el motiu és perquè es va decidir que aquestes no són públiques, aspecte que el GRECO considera essencial. “Es comprenen les especificitats lligades a la mida del país i a la proximitat dels vincles entre els seus ciutadans”, comenten, a la vegada que apunten que “la transparència de les activitats dels representants electes és un factor important per prevenir els riscos de corrupció”. De fet, s’alerta que “encara és més pertinent a Andorra pel fet que la majoria dels parlamentaris treballen a temps parcial”.
Tampoc es compleix encara al 100% les recomanacions de fer formació sobre ètica i integritat als batlles i magistrats i, també, als fiscals. Es lamenta que, de moment, malgrat que aquests cursos estiguin previstos, no succeeix el mateix amb la possibilitat d’obtenir “assessorament confidencial” sobre aquests temes.
Comentaris (18)