El Consell d’Europa tiba les orelles a Andorra per l’opacitat en la declaració de béns dels polítics

El GRECO, que admet avenços en les mesures contra la corrupció, sí que lamenta que la llei de transparència no obligui a fer pública la informació sobre el patrimoni dels parlamentaris

La seu del Consell d'Europa.
La seu del Consell d'Europa.

Andorra ha millorat en la prevenció de la corrupció per part de parlamentaris, jutges i fiscals.... però encara té camí a recórrer. Així s’ha posat en relleu des del Consell d’Europa que, però, remarca que encara queden fins a vuit de les recomanacions fetes per implementar de forma completa, set parcialment i una totalment. Especialment es deixa clar que les declaracions de béns i d’interessos dels càrrecs electes haurien de ser públiques, just el contrari del que indica la llei de transparència aprovada, just fa una setmana, pel Consell General.

Així ho ha destacat el Grup d’Estats del Consell d’Europa contra la Corrupció (GRECO) en l’informe intermedi de compliment de la quarta ronda d’avaluació. El document admet que s’ha avançat en la prevenció d’aquesta pràctica delictiva. Prou perquè ja no es consideri Andorra com a un país amb un nivell de seguiment de les recomanacions de l’organisme “globalment insuficient”. Per tant, ja no s’aplicarà l’article 32 de reglament, amb el qual s’imposaven mesures més estrictes a aquells Estats membres que no respectaven les recomanacions adoptades.

En el cas del Principat, de les tretze de l’informe de la quarta ronda, ha implementat cinc de forma satisfactòria, mentre que una no ho està. Set més ho estan parcialment. És a dir, s’han fet avenços però el GRECO considera que encara no n’hi ha prou. I una d’aquestes és la que ha de permetre evitar la corrupció dels parlamentaris, en el cas andorrà, dels consellers generals.

Mònica Bonell, a l'esquerra, ha justificat la decisió de mantenir l'opacitat d'AREB i AFA.

Relacionat

La majoria esgrimeix acords internacionals per justificar el manteniment de l’opacitat d’AREB i AFA

En el seu dia, es va demanar que s’adoptés “un sistema de declaració pública del patrimoni i dels interessos” dels càrrecs electes. Aquest és el que s’ha introduït amb la llei de transparència i accés a la informació aprovada el passat dijous a la cambra parlamentària. Justament, en el debat, un dels punts que va generar més discrepàncies entre la majoria i el grup socialdemòcrata va ser el fet que aquestes dades quedarien tancades en un calaix. Que no es difondrien. I això, ho deixa clar el GRECO, no hauria de ser així.

“L’obligació que incumbeix als parlamentaris a declarar llurs funcions i activitats és un desenvolupament positiu, però no respon completament a les exigències de la recomanació pel fet que les declaracions no es fan públiques”, alerta l’organisme que, tot i “reiterar la seva comprensió pel que fa a les especificitats relacionades amb la mida del país i als lligams estrets entre els seus ciutadans”, sí que assenyala que “la transparència de les activitats dels representants electes és un element important en una democràcia i permet, per si mateix, evitar riscos de corrupció relacionats amb conflictes d’interessos”. De fet, s’apunta que “això encara és més rellevant a Andorra pel fet que la majoria de consellers generals exerceixen la seva activitat a temps parcial”. A banda, també es lamenta que una part important de la recomanació, al que fa referència a la informació sobre els interessos financers i econòmics dels cònjuges i membres e la família dependents es continuï sense preveure.  

Des del GRECO també es lamenta que Andorra segueixi sense voler implementar una altra recomanació: la modificació de la composició del Consell Superior de la Justícia per “garantir una representació apropiada, escollida pels seus homòlegs, jutges, magistrats i fiscals en el seu si”. Des del Govern es va recordar a l’organisme que per complir aquesta demanda caldria una modificació de la Constitució i que “preferien que la revisió tractés una sèrie de temes i no més aquest”. Per tant, la demanda segueix sense ser acomplerta.

En canvi, se celebra el fet que amb els canvis a la Llei de la Justícia s’ha implantat una renovació automàtica del mandat dels batlles i magistrats, tret que hi hagi un expedient sancionador. S’entén que la modificació “compleix l’objectiu de la recomanació”. També es valora positiva que s’estigui treballant en un “sistema permanent d’assessorament confidencial sobre qüestions ètiques” per aquests professionals.

Comentaris (7)

Trending