La majoria esgrimeix acords internacionals per justificar el manteniment de l’opacitat d’AREB i AFA

Totes dues entitats podran continuar sense facilitar la documentació que els requereixin els consellers generals, fet que, s’adverteix des del PS, suposarà que “no puguem fer amb rigor la nostra tasca de control”

Mònica Bonell, a l'esquerra, ha justificat la decisió de mantenir l'opacitat d'AREB i AFA.
Mònica Bonell, a l'esquerra, ha justificat la decisió de mantenir l'opacitat d'AREB i AFA. DEMÒCRATES

AREB i AFA podran continuar funcionant amb l’opacitat actual. Ni tan sols els consellers generals podran accedir, si així ho decideixen els responsables d’aquestes entitats, a documentació sobre la seva tasca. I això serà possible perquè la llei d’accés a la informació no inclourà l’excepció que volia incloure el grup socialdemòcrata. La majoria ho ha justificat al·legant que s’incompliria tractats internacionals i que posaria en risc l’homologació d’Andorra a l’exterior. També s’ha refusat que els Coprínceps hagin de sotmetre’s a les disposicions del text.

Per tant, AREB i AFA seguiran sense retre comptes per les seves actuacions. Ni tan sols davant el Consell General, òrgan que, com posat en relleu la consellera general Susanna Vela, ha d’exercir un control sobre Govern i les entitats que en depenen. “L’accés a la informació és la pedra angular per poder fer la nostra tasca”, ha apuntat la política socialdemòcrata, que ha avisat que amb la negativa tant de majoria com de l’executiu, “es vol dir que hi ha matèries que s’escapen de la nostra supervisió”. I és que, “sense aquestes dades, no poden exercir amb rigor aquesta feina”.

Rètol a l'entrada de la seu de l'AREB.

Relacionat

AREB i AFA podran seguir negant-se a donar documentació, fins i tot als consellers generals

Les esmenes que pretenien forçar a l’agència i a l’Autoritat Financera a complir els requeriments d’informació per part del parlament han estat, però, refusades. Des de la majoria, la demòcrata Mònica Bonell ha justificat la decisió de mantenir aquesta opacitat indicant que “el que volen introduir és contrari als tractats internacionals i als principis fonamentals dels organismes multilaterals de governança financera i de lluita contra el blanqueig”. Així, ha afirmat que  això suposaria “una contravenció dels convenis i repercutiria negativament en la credibilitat i la imatge internacional del país i en l’estabilitat de la plaça financera”.

Els Coprínceps també quedaran exempts de complir una llei d’accés a la informació que preveu declaració de patrimoni a l’accedir a un càrrec públic i quan es deixi, però aquesta no serà publica

Jover ha intentat reforçar aquesta explicació. “Seguir els estàndards internacionals en aquest àmbit és necessitat de país”, ha indicat. A la vegada, ha volgut recordar que la justícia “ha denegat dades fins i tot a persones interessades”.

Opacitat a l’AREB i a l’AFA... i també als Coprínceps. Els socialdemòcrates tampoc han aconseguit que els dos caps d’Estat estiguin inclosos dins dels subjectes obligats per la llei. “No es pot entendre que una institució andorrana no es pugui sotmetre a una obligació de transparència”, ha lamentat Vela.

Des de la majoria, s’ha buscat en aquesta ocasió un altre escut: la Constitució. Per a Bonell, quan la Carta Magna diu que els Coprínceps “poden disposar lliurement” del pressupost que se’ls assigna, la traducció és que no se’ls pot sotmetre a cap control.

DECLARACIÓ DE PATRIMONI SÍ, PERÒ NO PAS PÚBLICA

La llei sí que inclourà l’obligació de fer una declaració de patrimoni quan s’accedeixi a un càrrec i quan se surti. Això sí, no serà pública, ja que també s’ha refusat, després d’un llarg i intens debat, la proposta del PS. La consellera general Judith Salazar ha apuntat que era un “mecanisme de control ciutadà” però des de la majoria tampoc s’ha acceptat. “No veiem necessari ni coherent el safareig sobre aquestes declaracions”, ha afirmat la consellera ‘taronja’ Mònica Bonell. “En un país petit publicar què tenim i què deixem de tenir suposarà un fre per a les persones que es vulguin dedicar a la política”, ha argumentat.

De forma similar s’ha expressat el cap de Govern, Xavier Espot. “Als mitjans de comunicació estrangers es converteixen en un a veure qui té més pisos o més cotxes; en què es convertiria aquí?”, ha indicat. I ha assegurat que “el que es tracta és que cap persona s’enriqueixi injustament i la llei ja dona garanties suficients perquè això no passi”.

El debat sobre la llei encara no ha finalitzat. Continuarà aquest divendres, ja que resten encara per debatre diverses reserves d’esmena presentades pels socialdemòcrates. Un cop s’analitzin, el ple haurà d’afrontar la discussió sobre el conjunt de la proposició legislativa.

 

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.