Les dades es van donar a conèixer durant la presentació davant l’ONU de l’informe inicial sobre l’aplicació del pacte internacional de drets civils i polítics i arran de les preguntes formulades per alguns dels experts presents. Ara bé, les xifres no es van contextualitzar.
Segons ha manifestat Mas en declaracions a l’Altaveu, els 36 expedients de què té constància Afers Socials no suposen la totalitat d’activacions del protocol PAI que es van fer el 2025, ja que qui té el recompte total és la policia, que és qui actua davant d’una denúncia per un possible cas d’abús sexual o maltractament físic agut. Ara bé, el departament intervé quan la Batllia demana la intervenció d’una psicòloga forense perquè faci la prova preconstituïda.
Dels 36, 28 van ser per casos d’abusos sexuals (19 el 2024) i els altres 8 per maltractaments físics (5 el 2024). Si es mira per l’àmbit on es van produir els casos, 17 es van donar dins del mateix entorn familiar i els 19 restants a fora. Tot i així, Mas reconeix que en el cas de les agressions sexuals, és habitual que es concentrin en l’àmbit intrafamiliar ja que primer cal establir “un entorn de confiança”. Pel que fa a la franja d’edat, el 2025 la majoria de casos es van concentrar en joves de 17 anys si bé les actuacions van abraçar adolescents d’entre 11 i 18 anys.
En aquest sentit, cal tenir present que poder detectar aquestes situacions de risc en infants més petits sempre és “més complicat” ja que sovint “no saben posar paraules als fets” i tampoc tenen la capacitat de tramitar ells la denúncia. Ara bé, la directora del departament d’Infància i Adolescència explica que el fet de rebre una denúncia quan l’afectat té 16 anys, per exemple, “no vol dir que l’agressió no s’hagi produït abans. Pot haver passat quan en tenia 7 i que no ho hagis dits fins més tard perquè no estaves preparat o perquè és quan han sabut posar-li un nom al que passava”.
Comentaris