La querellant ha ofert una versió, a pregunta de les diferents parts, una versió molt allunyada a la que han explicat els dos funcionaris. “Jo no sóc cap terrorista ni he comès cap crim” i va pronunciar el maleducats perquè “realment ho vaig considerar així”. Per tant, quan els policies li van demanar que es disculpés no ho va voler fer. Llavors “em van forçar i em van posar dins el cotxe de males maneres”. I producte d’aquest forçament que els policies han negat hauria sofert una luxació d’espatlla que se li va diagnosticar l’endemà i se li va prescriure antiinflamatoris i se li va col·locar un cabestrell durant una setmana.
La dona ha assegurat, entre altres coses, que en cap moment va parlar amb els funcionaris i només que es va negar a que la toquessin per entrar dins el vehicle. També ha explicat que abans d’això va demanar de poder acudir a canviar-se perquè anava en pijama i “em van dir que no”. I ha considerat que se la van endur en pijama per humiliar-la. “És una manera de càstig i de vexació. El tracte era humiliant. I em venien a dir que ‘tu faràs el que nosaltres diem i així seràs castigada pel que nosaltres creiem que has fet’”.
La dona hauria viscut dies d’estrès i angoixa producte d’aquells fets i de la “vergonya” que va sentir perquè se l’enduguessin, segons ella “detinguda”, i en pijama i sabatilles. El seu marit, que també estava en l’aparcament en el moment dels fets, ha confirmat les paraules de la seva esposa i fins i tot ha anat més enllà i tot. En tot cas, sí que ha assegurat que va ser ell qui va parlar amb els policies “com a propietari de l’aparcament i del negoci”. I ha afirmat que els funcionaris van actuar amb “orgull, maldat, humiliació i violència”.
Declarant com a testimoni, l’home ha hagut de ser frenat per la presidenta del Tribunal de Corts quan ha agafat el torn de paraula per dir, en referència als presents a la sala com a públic, molts d’ells policies fora de servei i de paisà, que “han seguit molt bé les instruccions dels seus caps de venir a pressionar”. I ha assegurat que a partir del final de la vista està convençut que rebran pressions. La magistrada presidenta l’ha tallat del tot quan ha arribat a insinuar que una de les acusades va ser ascendida com a premi. I l’ha tornat a tallar quan pretenia dir que les gravacions de pit, “si van a favor de la policia són bones i si no, desapareixen”.
I és que tant la querellant com el seu marit asseguren que un dels dos agents processats duien activada una càmera de pit -els funcionaris ho han negat- i que tot i demanar les imatges no les han obtingut. I per això considera que s’han fet desaparèixer perquè la gravació hauria permès veure perfectament què havia passat.
-seguirà ampliació-
Comentaris (2)