AREB i AFA podran seguir negant-se a donar documentació, fins i tot als consellers generals

La llei de transparència continuarà permetent que aquestes entitats funcionin amb l’actual opacitat i ni tan sols els parlamentaris podran accedir a la informació per fer la tasca de control que els és pròpia

Rètol a l'entrada de la seu de l'AREB.
Rètol a l'entrada de la seu de l'AREB. ARXIU

Transparència, sí, però amb límits. Amb restriccions importants. Això és el que marcarà la llei que s’està acabant d’enllestir al Consell General. Per exemple, amb tot el que sigui documentació de l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) o l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). Aquesta continuarà sota set claus i ni tan sols els parlamentaris, malgrat ser els representants dels ciutadans, hi podran accedir. Continua, doncs, clara la voluntat d’opacitat en tot el que fa referència al cas BPA.

Quan, en el seu dia, els grups de la majoria -Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos- van presentar a tràmit la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública ja va quedar clar que, si bé és cert que es feia un pas endavant, aquest era curt. Molt curt. I, sobretot, controlat. El treball a la comissió legislativa d’economia ha mantingut bona part d’aquesta voluntat, malgrat que el text, segons les fonts consultades, ha canviat de forma important.

La llei tampoc exigirà comptes als Coprínceps i als seus serveis, que no són subjectes obligats per un text que manté la privacitat de la declaració dels béns dels càrrecs públics

I un detall que es mantindrà és el fet que l’AREB i l’AFA podran continuar mantenint en secret la informació i documentació de la qual disposin. De fet, ni tan sols els consellers generals podran tenir accés. Era aquest un dels objectius perseguits per les esmenes presentades des del grup parlamentari socialdemòcrata, clarament impulsats per les traves que durant anys han trobat a l’hora de demanar material d’aquestes dues entitats, sobretot en tot allò que fa referència al cas BPA.

En les seves esmenes, el PS havia proposat modificar les lleis de creació de tots dos organismes  establint que el caràcter reservat dels documents i informacions que tingués l’AREB i les limitacions a la divulgació de dades informació per part de l’AFA no serien d’aplicació “als i les consellers/res generals per a l’exercici dels seus deures i drets en compliment de l’activitat parlamentària”. S’entenia que “l’accés a la informació és la pedra angular” que els permet “exercir amb rigor la tasca d’impuls i control de l’acció política de Govern i de les entitats que en depenguin”.

Totes dues propostes de modificació, però, tan topat amb un mur. DA, Liberals i CC no han donat el braç a tòrcer. Aquesta excepció no s’aplicarà i, per tant, la informació de tots dos organismes continuarà sent inaccessible. Seguiran tenint, per tant, cap transparència, malgrat el títol de la llei.

El mateix succeirà, de fet, amb els Coprínceps i els seus serveis. Tant l’episcopal com el francès quedaran fora dels subjectes obligats per la legislació. L’esmena proposada pel PS en aquest sentit tampoc ha prosperat.

En canvi, sí que s’ha acceptat que, a banda de la declaració de béns quan s’accedeixi a un càrrec públic i quan es deixi, també caldrà fer una tercera al cap de dos anys de la sortida. Ara bé, serà, també, informació ben poc transparent. No serà d’accés públic i tot just servirà fer-la davant notari, sense cap necessitat de donar-la a conèixer a la ciutadania.

El que tampoc s’ha inclòs a la llei són sancions en cas d’incompliment a les seves disposicions. El PS havia proposat incloure tot un règim sancionador que, però, la majoria no ha considerat oportú incloure al text. En canvi, sí que ha acceptat que es deixi fora un concepte, el “d’interès legítim” que es requeria inicialment per accedir a la informació pública així com rebaixar fins als setze anys l’edat a partir de la qual es pot sol·licitar.

Comentaris (20)

Trending