Mossèn Pepe, sabedor del soroll que genera el seu canvi -el de Toni Elvira també però menys, perquè no feia pas tant que era a Escaldes; i el fet que alguns dels homes de confiança de l’antic màxim responsable de la diòcesi, l’ara arquebisbe emèrit Joan-Enric Vives hagin estat relegats ja entrava en totes les travesses, com segurament també els ‘ascensos’ d’Elvira i Chisvert-, ja ha començat aquest dijous mateix a mirar de teixir ponts, com diu el papa Llei XIV. Dissabte durant l’homilia del dia de Canòlich de ben segur que ho continuarà fent. “Des de la parròquia de Sant Julià de Lòria preguem per tots aquests nous nomenaments, perquè siguin viscuts amb esperit de servei, disponibilitat i fidelitat a la missió encomanada”, ha deixat dit l’encara rector -i fins a l’1 de setembre serà així- de Sant Julià.
“Des de la parròquia de Sant Julià de Lòria preguem per tots aquests nous nomenaments, perquè siguin viscuts amb esperit de servei, disponibilitat i fidelitat a la missió encomanada”, ha deixat dit l’encara rector -i fins a l’1 de setembre serà així- lauredià durant la missa d’aquest dijous
El religiós valencià ben integrat a Andorra i a l’Alt Urgell especialment dins el bisbat d’Urgell segurament ha protagonitzat el canvi més sonat, encara que també ho és, i en aquest cas molt celebrat, l’ascens d’una dona i seglar, com Anna Maria Villas, a la secretaria general del bisbat. Passa a ser la coordinadora de la diòcesi al costat del bisbe, de qui esdevé la mà dreta en matèria d’organització. Villas va ser directora del col·legi Janer i el Sant Ermengol i ara és presidenta voluntària de Càritas. Molt probablement haurà de deixar el càrrec, encara que no ha transcendit.
Qui no canviarà en principi és Chisvert, que continuarà vinculat a Càritas Andorrana. De fet, segons que ha pogut saber l’Altaveu, mossèn Pepe deixarà de ser el rector de Sant Julià per esdevenir, entre altres coses, rector de la catedral de Santa Maria de la Seu -formalment, la parròquia està consagrada a Sant Ot-, però es mantindrà al capdavant d’iniciatives com ara el Canòlich Music o fent tasques de la delegació d’Ensenyament. I també continuarà, sempre que les seves tasques pastorals i diocesanes li ho permetin, lligat a Andorra.
Chisvert passa a ser, salvant les distàncies, el número 3 del bisbat, més o menys. Per darrere de Serrano i d’un Antoni Elvira que ja fa molts mesos havia sonat fins i tot per a bisbe. No d’Urgell però sí per a un indret com per exemple Menorca. Elvira deixa Escaldes després d’una llarga estada prèvia a Encamp i se situa al comandament del bisbat com a vicari general, relegant un Ignasi Navarri que era de la total confiança de Vives. Navarri se’n va a Balaguer, que sembla terra de desterraments. Allí hi conviuran dos rectors, l’ara nomenat, Ignasi Navarri, i Joan Pujol, que va ser desterrat al seu dia per Vives per l’afer dels llegats de Maria Molines.
Tornant a Andorra i a la Seu, Elvira és probable que sigui la cara visible de l’activitat diocesana i pastoral mentre que Serrano farà més tasca de Copríncep i, per tant, la seva carrera diplomàtica. I Chisvert serà la baula que reforçarà l’equip amb tot un seguit de professionals no sempre religiosos però que treballen i asseguren el dia a dia del bisbat. Durant l’homilia d’aquesta tarda, mossèn Pepe ha adreçat unes paraules breus però plenes de sentit, recordant que “tots hem rebut una crida a servir a través del baptisme, a estimar i a continuar fent comunitat”. Chisvert ha indicat que “no ens cansem mai d’estimar ni de sentir la força de Déu. Cadascú aporta el seu granet de sorra a aquesta parròquia, i això és el que continua construint la nostra comunitat”. I també ha estat clar, davant la seva partença de Sant Julià, que “més enllà de la presència física, allò que roman sempre és el cor”.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, Elvira i Chisvert feia gairebé dos mesos que eren conscients de la seva situació i de les seves noves destinacions. De fet, tots els integrants del bisbat esperaven aquests relleus. Vaja, esperaven canvis. Tots els bisbes solen deixar un any de marge, analitzen, se situen i després estructuren el seu òrgan de govern diocesà. Serrano va ser ascendit a bisbe titular per Canòlich. I a les portes de la diada laurediana ha anunciat els canvis que tenen en la parròquia de Sant Julià un dels relleus més significatius.
A terres lauredianes hi acudirà a servir un capellà colombià, Juan Pablo Esteban, que fins ara ha estat rector de Sort. A banda de cobrir prioritàriament l’església de Sant Julià i d’Ós de Civís com feia Chisvert, el nou rector lauredià també s’encarregarà de Santa Coloma, descarregant de feina mossèn Ramon Sàrries i els altres servents que tenen al seu càrrec Andorra la Vella. Sàrries es mantindrà com a arxipreste de les Valls com a símbol d’agraïment per la tasca feta. Amb tot, Sàrries havia demanat poder-se jubilar i Serrano li hauria demanat continuar un any més. Finalment, a Escaldes s’hi destina David Codina. Un brillant teòleg i jove jurista canònic de la Seu que ha estat mà dreta de Vives com a secretari general des que pràcticament es va fer capellà i que ara haurà de deixar les tasques administratives per adaptar-se a una activitat que li és poc coneguda: la pastoral.
Comentaris (16)