Només acabar el partit, la Bombonera ha esclatat. El marcador final ja no importava. El MoraBanc havia caigut contra el Barça, però ho havia fet de peu i amb la permanència assegurada. Els més petits han estat els primers a saltar a la pista i, en pocs minuts, el parquet s’ha omplert d’aficionats que han volgut acompanyar els jugadors, el cos tècnic i els dirigents en una celebració carregada d’alleujament.
Després de les paraules de Zan Tabak al públic, els protagonistes han rebut un passadís de xocades de mans. Primer l’staff, amb el tècnic croat tancant la comitiva, i després uns jugadors aclamats un a un després d'una temporada de patiment i crítiques. Ha estat el final emocional d’un curs que ha exigit molt més del que ningú hauria volgut, però que ha acabat amb l’objectiu complert: un any més a l’ACB.
El president del club, Gorka Aixàs, ha reivindicat que la permanència no s’ha aconseguit només en l’última jornada, sinó amb la feina acumulada durant els últims mesos. “Ho hem aconseguit. I no ha sigut només avui. Ha estat la feina dels últims mesos. Hem seguit creient fins al final i és el que ens ha salvat”, ha destacat. Aixàs ha admès que ha estat una de les temporades més complicades que recorda. “Sens dubte”, ha respost quan se li ha preguntat si havia estat una de les més dures. Tot i això, ha volgut remarcar la capacitat del club per resistir en els moments més delicats. “No ens rendim, no baixem els braços. Sabem que això és molt difícil, que és cruel i dur, però hem sabut gestionar la nostra realitat”.
El màxim dirigent tricolor també ha posat en valor el paper de l’afició, determinant en el desenllaç del curs. “La gent ens ha portat fins aquí. Ens ha sostingut, ha cregut en nosaltres i no ha deixat mai de venir. Han patit molt, però sempre han estat al costat de l'equip. Només puc estar agraït perquè ha estat fonamental”.
SOLANA: “HE PATIT MOLT, HE DORMIT MOLT POC”
Francesc Solana també ha respirat alleujat sobre el parquet. El ‘general manager’ ha reconegut que el club era conscient des del principi que la temporada seria dura, però ha subratllat que la calma i la confiança interna han acabat sent decisives. “Tal com era la temporada, érem conscients des del principi que patiríem. Però hem mantingut la calma, hem sabut què havíem de fer en els bons moments i sobretot en els dolents. Hem cregut fins al final i això ens ha donat la salvació”, ha explicat.
Solana ha insistit diverses vegades en la mateixa idea: el grup no s'ha trencat. “Una cosa que teníem és que estàvem convençuts que l’equip treballava. Amb les seves coses bones i les seves coses dolentes, crèiem en el que feia. Si no deixàvem de creure, tindríem opcions de salvar-nos”. El dirigent també ha volgut recordar el paper de l'afició i el creixement social del club. “Vaig arribar el 2010 i venien 250 persones. Ara mobilitzem tota aquesta gent. És un dels premis més grans que té el club i ho hem de gaudir molt”.
El desgast personal ha estat evident. Solana no l'ha amagat. “He patit molt, ho he passat molt malament i he dormit molt poc”, ha confessat, abans de definir la permanència com “un premi que ens mereixíem”. Tot i admetre que “la temporada no ha estat bona ni la que volíem”, el ‘general manager’ considera que la segona volta ha mostrat una versió més reconeixible de l'equip. “L’equip ha tingut una identitat clara, ha competit sempre i ens hem salvat, que és pel que avui estem més contents”.
TABAK: “EL GRUP ÉS EXCEPCIONAL”
Zan Tabak ha estat una de les figures més aclamades durant la celebració. El tècnic croat, que ha arribat per intentar redreçar el rumb de l’equip en el tram final de la temporada, ha atribuït l’èxit a la fortalesa mental del grup i de tota l’estructura del club. “No he salvat jo l’equip. Aquest club ha salvat l’equip”, ha afirmat amb contundència. Tabak ha destacat la capacitat de la plantilla per aixecar-se després de cada cop rebut. “Aquest grup, com a éssers humans i professionals, és excepcional. Cada vegada que queia, es tornava a aixecar. Hi ha hagut molt pocs entrenaments en què no estiguessin al cent per cent”.
El tècnic també ha recordat moments especialment delicats, com la derrota contra el Burgos, però ha subratllat que mai ha perdut la fe en la permanència. “Després de cada derrota estava mentalment destrossat durant 24 hores, però mai vaig dubtar que ho podíem salvar”. Per a Tabak, la clau ha estat mantenir-se al marge del soroll exterior. “Per a la gent de fora ha estat una muntanya russa. Per a nosaltres, a dins, sempre hi ha hagut equilibri. Sabíem que podíem perdre, però no podíem deixar d'intentar-ho una altra vegada”.
L'entrenador també ha tingut paraules d'agraïment cap al país i l'entorn que l'ha acollit durant aquests mesos. “Aquesta ciutat, aquest país, aquest club i aquesta afició es mereixen ser a l'ACB. En els moments més difícils mai he rebut una crítica pel carrer. La gent sempre ens ha donat suport”. Quan la festa ha començat a apagar-se i els jugadors s’han reunit amb les seves famílies sobre el parquet, el sentiment ha estat compartit per tothom: la temporada ha estat llarga, dura i plena de patiment, però el MoraBanc Andorra continuarà una temporada més a l'ACB. I, per una nit, això ha estat l’únic que importava.
Comentaris (2)