González és economista i divulgador financer i ha guanyat notorietat a les xarxes a través de ‘La Pizarra de Andrés’, un projecte centrat en inversió i finances. Andbank disposa, dins del seu espai Boutique Hub, d’un apartat dedicat a aquests continguts. Les manifestacions sobre el català, però, corresponen a un directe personal del divulgador i no a una comunicació de l’entitat bancària.
En el fragment difós a les xarxes, González especula sobre les alternatives que tindria per no haver d’estudiar català. “Si el preu és comprar-me una casa d’un milió, crec que no, no arribaré a tant”, explica inicialment, abans de fer números a partir del valor de l’habitatge que assegura tenir actualment al país.
“Si, per exemple, fos tenir un milió en propietats i aquesta casa ja val 600, sí que em compraria una casa de 400 addicional per no estudiar això”, afirma. I insisteix: “Si a mi em diuen: ‘Andrés, amb un milió de patrimoni a Andorra no estudies català mai més’, i he de comprar una casa de 400 addicionals, jo la compro d’aquí a final d’any, però que em deixin en pau”.
El plantejament, però, no permetria quedar al marge del català de manera indefinida. Encara que pogués acollir-se a una autorització de residència sense activitat lucrativa, a partir del 2029 els permisos de residència sense treball també hauran d’acreditar un nivell A1 de català en la primera renovació i un A2 en la segona.
La xifra que posa sobre la taula González coincideix, això sí, amb un dels requisits vinculats a les residències sense activitat lucrativa. La legislació aprovada aquest 2026 ha elevat fins al milió d’euros la inversió mínima que ha de mantenir de manera permanent i efectiva el titular principal d’una nova autorització d’aquesta modalitat. La inversió es pot materialitzar en diferents tipus d’actius andorrans, entre els quals hi ha els immobles.
“Si a mi em diuen: ‘Andrés, amb un milió de patrimoni a Andorra no estudies català mai més’, i he de comprar una casa de 400 addicionals, jo la compro d’aquí a final d’any, però que em deixin en pau”, explica González
Pel que fa a la Llei del Català, el text va establir que l’exigència de coneixements de català, inicialment centrada en les autoritzacions de residència i treball, s’estendria progressivament a la resta de fórmules migratòries. L’objectiu era que, a partir del 2029, aquesta obligació fos global i inclogués també els residents passius.
D’aquesta manera, a partir del 2029, els requisits vinculats a les renovacions s’aplicaran també als titulars d’autoritzacions de treball fronterer, de residència i treball per compte propi, de residència vinculada a projectes d’economia digital i emprenedoria i de residència sense treball.
Cal recordar que el sistema preveu acreditar un nivell A1 en la primera renovació i un A2 en la segona. Per tant, encara que González pogués accedir a una autorització de residència sense treball, amb la normativa vigent la idea que expressa durant el directe de “no estudiar català mai més” toparia amb l’ampliació dels requisits prevista per al 2029.
Comentaris (3)