El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol es troba aquest dilluns de visita al Principat, convidat per la seva homòloga, Imma Tor. Tots dos han comparegut davant els mitjans de comunicació per desgranar els resultats de les trobades mantingudes, tant entre ells com amb el cap de Govern, Xavier Espot. Un dels temes centrals que s’han abordat és la “cooperació fronterera” i, de forma específica, el futur protocol que, juntament amb el suport de França, ha de permetre vehicular l’acord amb la Unió Europea que permet l’excepció andorrana en el nou sistema ‘entry/exit’. I, en aquest punt, és on Albares ha avisat que tant aquest aspecte com altres s’haurà d’emmarcar en una concepció nova de les relacions bilaterals.
“Una Andorra més estretament unida i integrada a Europa serà més pròspera i això tindrà efectes positius per als qui som els seus veïns”, ha afirmat el titular d’Exteriors espanyol en una clara defensa de l’acord d’associació
“Tots hem de ser conscients que la relació transfronterera és permanent”, ha indicat. El ministre espanyol ha apuntat que això comporta “desafiaments també permanents”, fet que no s’ha de veure de forma negativa sinó “normal”, ja que “passa sempre”. I, davant d’això, cal adoptar mesures. “Hem parlat d’instruments que hem de posar de forma permanent perquè la gestió també ho serà”, ha afirmat. Albares, però, no ha anat més enllà de concretar de quins tipus d’instruments es tractaria.
Durant la roda de premsa, però, ha deixat ben clar el suport del seu govern a l’acord d’associació -“una Andorra més estretament unida i integrada a Europa serà més pròspera i això tindrà efectes positius per als qui som els seus veïns”, ha afirmat- i, en aquest sentit, ha indicat que, en cas d’un ‘sí’ al conveni “els beneficis creixeran, però també aquesta necessitat de gestió”. I això, ha recordat, ve sumat a un altre repte: afrontar els efectes negatius que això pot tenir als territoris veïns.
Albares ha recordat que “a alguns municipis, com ara la Seu, això genera una pressió més gran”. Així ha recordat aspectes com les dificultats d’habitatge o l’afer dels falsos frontereres. “Els hem d’analitzar i tractar per poder-los solucionar”, ha indicat, a la vegada que, sobre el segon tema, ha volgut elogiar la feina feta des d’Andorra. “Ha fet una lluita important”, ha assegurat.
Per la seva banda, la ministra Tor s’ha mostrat satisfeta de tenir “el suport en la negociació de l’acord de gestió de fronteres”, un cop de mà que “continuarà durant el procés d’aprovació del conveni per part del Consell de la UE” i, també, amb un “nou impuls en les converses bilaterals i trilaterals sobre la modalitat pràctica d’aplicació”. Durant les trobades, ha assegurat, s’ha parlat de tot el que fa referència a la mobilitat transfronterera “d’una forma constructiva” i satisfactòria. “Atraiem molta mà d’obra i el que volem és que les persones que venen a treballar estiguin en situació perfectament regular”, ha insistit. Per això, ha insistit, “s’han anat fent controls i s’han incoat expedients així com anul·lat permisos; hi ha cooperació absoluta”.
Aquesta col·laboració, ha indicat Tor, pot anar més enllà dels tràmits de les persones. També pot permetre parlar de millores en les infraestructures i en les vies d’accés. Així, la ministra ha explicat que “hem parlar dels treballs per posar en marxa una Agrupació Europea de Cooperació Territorial que ens permetrà treballar de forma coordinada i obtenir fons europeus”. I, justament, la mobilitat seria “un dels eixos”, amb un exemple clar al darrere: el finançament europeu dels estudis de viabilitat del Tramvalira.
Justament, l’impuls d’aquest ens serà clau, segons ha apuntat Albares, per “impulsar de forma decidida la cooperació transfronterera”. Sobretot pel fet que “estem convençuts que el desenvolupament d’Andorra i dels territoris veïns ha d’abordar-se de forma coordinada i amb una visió compartida de futur”. Així, el ministre d’Exteriors espanyol ha volgut insistir en el fet que no només han de participar els dos governs estatals, sinó també altres administracions, entre les quals els municipis de la zona i, lògicament, la mateixa Generalitat. “Volem que tinguin veu i participació activa”, ha avançat.
Comentaris