La víctima de les amenaces, el denunciant de tot plegat una vegada va veure que el camí en el qual estava immers no tenia sortida i que el suposat sicari anava pressionant i pressionant, ja ha declarat com al seu dia va avançar l’Altaveu en qualitat d’encausat. Ho va fer pocs dies abans que la batlle instructora de la causa decidís deixar en llibertat els dos germans acusats de promoure l’extorsió. Els processats són responsables d’una empresa de materials de construcció. L’amenaçat és un constructor. Responsable en aquest cas d’una companyia que fa anys i panys que està immersa en dificultats.
Una vegada va esclatar el cas i es van produir les tres detencions, una de les feines dels investigadors hauria estat analitzar els dispositius mòbils comissats, almenys, als tres processats. I sense que hagin transcendit detalls, algunes de les converses -especialment missatges de WhatsApp escrits o de veu- haurien resultat força sucosos. De fet, els implicats parlarien força explícitament del que estarien fent. I del que pretenien fer amb el constructor.
Però de l’anàlisi de tot plegat també se n’hauria desprès, almenys inicialment i sempre amb la cautela i la presumpció pertinents, que el constructor suposadament hauria pogut recórrer al mateix esbirro que l’amenaçava a ell per encarregar-li que espantés a persones que li deurien diners, en aquest cas, a ell mateix. Fins on ha pogut saber l’Altaveu, no ha transcendit si aquest encàrrec en cascada es va acabar de materialitzar d’alguna manera. Presumptament, pagaments per fer la feina se n’haurien fet.
Així, tot plegat agafa una nova dimensió. També sembla clar que l’únic empresonat que hi ha actualment per aquesta causa -els dos germans processats van quedar en llibertat pocs dies abans de Nadal malgrat que se li va imposar un control monitoritzat per assegurar-se que només surten del seu domicili per, suposadament, treballar- tindria col·laboradors. Treballadors a sou, suposadament. Persones que feien seguiments per compte seva, per exemple.
Comentaris (3)