En total, el grup ‘taronja’ ha formulat 18 esmenes al projecte de llei, ja conegut com a òmnibus 2. Cinc d’aquestes tenen l’objectiu de modificar la regulació de la figura tributària que, des del març del 2024, grava les operacions immobiliàries efectuades al país per estrangers. Un impost que, cal recordar, ja ha generat uns ingressos per al Govern de 28 milions d’euros. El projecte legislatiu, entre altres mesures, preveu endurir l’actual gravaven i duplicar-lo, fins al 6% i 10% en funció de l’operació i del nombre d’immobles implicats.
Per això, els demòcrates posen en relleu que aquest increment impositiu podria generar una “litigiositat” més elevada entre persones que no estiguin d’acord amb haver de pagar aquest recàrrec. I, per tant, “per seguretat jurídica” es considera oportú “clarificar i esvair dubtes interpretatius” que havien sorgit darrerament sobre el text. I, en aquest sentit, segons han explicat fonts del grup a Altaveu, un dels temes que podia provocar-los era que es diferenciés entre les persones no residents en funció de si eren o no andorrans.
Els canvis proposats també tipifiquen com a infracció “molt greu” simular un matrimoni o qualsevol altre relació familiar o contractual per obtenir un permís de residència i estableix una sanció d’entre 3.000 i 6.000 euros
La llei actual estableix que no es considera inversió estrangera la que faci una persona amb passaport del Principat encara que aquesta visqui fora del país. Amb les esmenes presentades, s’elimina aquesta distinció. Així, tothom que resideixi fora de les fronteres andorranes serà considerat estranger a efectes d’haver de pagar l’impost. Això també s’aplicarà en el cas dels nacionals que tornin a viure al país: mentre no puguin acreditar tres anys de residència en el termini dels deu anteriors.
Un altre grup de les esmenes presentades per Demòcrates vol “donar més flexibilitat” al mercat laboral, vista l’actual dificultat de moltes empreses per trobar personal. Així, per un costat, s’actua sobre el règim dels treballadors temporers, tant si tenen residència al país com si són fronterers. Actualment, un cop s’acaba la vigència del permís, la Llei d’Immigració marca que han de passar cinc mesos abans de poder optar-ne a un altre.
Si la proposta ‘taronja’ prospera, aquest termini fixat per llei desapareixerà. El que s’indica és que hi haurà un temps que Govern haurà de marcar reglamentàriament. És a dir, es podria modificar en funció de les necessitats de cada moment. I això obriria la porta, per exemple, a la possibilitat de reduir de tal forma que persones que hagin fet temporada d’hivern puguin continuar durant l’estiu o viceversa. Des de la bancada, es posa en relleu que “hi ha un problema al mercat de treball” i s’entén que, d’aquesta forma, es pot ajudar a reconduir-lo.
També vinculat a aquest àmbit, la formació vol incrementar el temps que pot estar al país un treballador contractat per una empresa estrangera. El termini es passaria, si s’accepta l’esmena, de sis a dotze mesos. A més en el cas d’aquells que estiguin fent tasques “d’interès general” via administració o empresa pública es pugui superar aquest marge. També s’estableix una excepció perquè, en casos específics, aquest personal pugui ser reubicat en altres treballs sempre que hi hagi “causes justificades”.
L’altre gran grup de propostes de modificació que fa el grup demòcrata es refereixen a les pràctiques fraudulentes vinculades a la simulació d’un matrimoni o d’una relació familiar per obtenir un permís de residència. També es vol actuar en el cas de presentar altres relacions com ara contractes. Des del grup ‘taronja’ s’incorporen aquestes accions en el marc de les infraccions que la Llei d’Immigració considera “molt greus”, sense perjudici que també puguin suposar alguna responsabilitat penal.
I, lògicament, en entrar dins del règim sancionador, qui sigui enxampat fent aquestes pràctiques serà multat. Es ficarà un càstig econòmic d’entre 3.000 i 6.000 euros. A banda, hi haurà una sanció agreujada en determinats casos. Per exemple per aquelles persones que amb la simulació vulguin obtenir una autorització de residència i treball per no afrontar els requisits que es demanen per a una de residència passiva o d’autònom. En aquests casos, es preveu que la sanció pugui arribar a ser de “fins al doble de l’import deixat d’ingressar” per l’Estat, incloent-hi el dipòsit davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) o la inversió en actius andorrans.
A les esmenes de Demòcrates, cal sumar-ne una presentada per Ciutadans Compromesos, l’altre grup que dona suport a Govern. En aquest cas, la formació massanenca afegeix als actius en què es poden invertir els 800.000 euros obligatoris per obtenir un permís de residència passiva els “fons d’inversió col·lectiva de dret andorrà”.
Comentaris (4)