Des de l’executiu, donant resposta a una petició de l’Altaveu, expliquen que la primera petició d’accés a informació pública es va rebre el 2022 i es va resoldre quan encara no s’havia creat la Unitat de Transparència. De fet, la petició no va ser admesa a tràmit perquè demanava un informe d'un expert que s’havia elaborat per un projecte encara no acabat, havent d’aplicar l’article 13.4 apartat ‘a’ de la llei, ja que aquest informe es va considerar referit a informació que era de caràcter auxiliar, com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions o informes interns entre òrgans o entitats administratives, com va ser el cas, ja que era un informe del qual se’n va conèixer la seva existència per part del ministeri competent arran de la informació facilitada en un grup de treball del Consell General.
La segona petició es va presentar el 2024 i d’entrada, el ministeri responsable de la informació la va resoldre desfavorablement en considerar que era informació que no es podia demanar per ser de caràcter intern. Davant d’aquesta resposta, el ciutadà interessat va recórrer la decisió davant la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD), que després d’analitzar els arguments va decidir acceptar-lo.
El ciutadà demanava al ministeri d’Afers Socials i Funció Pública les descripcions de diversos llocs de treball així com el nivell de classificació que tenien assignat; també es demanava una valoració o puntuació detallada dels llocs de treball que havia fet PricewaterhouseCoopers segons la metodologia STRATA, els criteris detallats de valoració/ponderació emprats en la metodologia i els criteris emprats per a la posterior assignació dels nivells per als llocs de treball segons la valoració o puntuació obtinguda.
La CNAAD va resoldre declarar parcialment favorable el recurs i el ministeri corresponent va lliurar la informació d’acord amb la resolució de la comissió, ja que part del que es demanava era lícit, mentre que una altra part estava subjecte a la limitació de l’article 11.1 lletra ‘ela’ de la llei, i altra era informació que no era admissible la seva tramitació. Les resolucions desestimatòries i parcialment desestimatòries es fan públiques, també, al web de transparència.
VALORACIÓ
Tenint en compte les dades i preguntats per quina valoració es fa del funcionament, des de la Unitat de Transparència es considera que en els darrers anys s’han consolidat els seus procediments interns, reforçant els mecanismes de tramitació, seguiment i resolució de les sol·licituds. “La prioritat de la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana és assegurar que qualsevol persona que demani informació pública rebi una resposta dins dels terminis establerts, amb la màxima claredat i respectant sempre el marc legal vigent, incloses les garanties de protecció de dades i de confidencialitat quan així correspon”, exposen, afegint que es continuen impulsant millores per “incrementar la proactivitat informativa de l’Administració i facilitar l'accés a la informació d'interès general a través del portals institucionals”.
Alhora, des del Govern s’és conscient que la transparència és un “procés dinàmic que requereix actualització constant”, i remarquen que treballen per optimitzar les eines tecnològiques i reforçar la cultura organitzativa vinculada al govern obert; mantenint el compromís de continuar avançant per garantir a la ciutadania un accés cada vegada més àgil, complet i transparent amb la informació pública. Finalment, apunten que des de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, es treballa de manera continuada per garantir l’aplicació rigorosa i eficaç de la Llei 33/2021 de transparència, accés a la informació pública i govern obert, ja que constitueix “un pilar fonamental en l'enfortiment de la confiança ciutadana i en la consolidació d'un model de govern obert al nostre país”.
Comentaris