Aquest divendres, una delegació d'ambdós països ha visitat el punt afectat. Per la part andorrana, el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, han constatat els treballs juntament amb el ministre francès encarregat de les relacions amb el Parlament, Laurent Panifous, el Prefecte de l’Arieja, Hervé Brabant, i l’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybalin.

L’esllavissada produïda la matinada del 31 de gener entre Acs-dels-tèrmes i Merens va ser “considerable”, segons Hubert Ferry-Wilczek, director de les carreteres del sud-oest de França (DIRSO). El moviment va desplaçar uns 200 m³ de roca (més de 300 tones) que van impactar directament sobre la calçada.
Tot i la magnitud del dany a l'asfalt, Ferry-Wilczek ha subratllat que “refer la carretera només va requerir una setmana; la dificultat real ha estat garantir que la muntanya no tornés a caure sobre els operaris o els futurs usuaris”. Per fer-ho, s'ha comptat amb el servei de restauració dels terrenys de muntanya (RTM), el CEREMA i l'empresa NGE.
Els equips tècnics han hagut de treballar en condicions d'alta muntanya, sovint descendint en ràpel per la paret rocosa per “embolicar” les masses inestables amb xarxes metàl·liques abans de fixar-les amb ancoratges de fins a 6 metres de profunditat. La logística ha estat crítica: sis dies de feina es van perdre per la meteorologia adversa (neu i vent fort) i bona part del material s'ha hagut de transportar amb helicòpter.
Tot i la reobertura de la via, una gran massa rocosa de 500 metres cúbics continua sota un estricte monitoratge a la paret de la muntanya, fet que ha obligat a implementar un dispositiu de seguretat especial. Aquest sistema es basa en la instal·lació de diversos sensors de moviment i cables de ruptura que són capaços de detectar qualsevol trencament o desplaçament a la roca de manera immediata. En cas que aquests sensors s'activin, un semàfor de bloqueig automàtic aturarà instantàniament la circulació abans que els vehicles puguin entrar a la zona de risc.
Els tècnics han recordat la importància vital d'aquest mecanisme, ja que el marge de temps des que es detecta un moviment fins que un bloc arriba a la calçada és de només quinze segons. Per aquest motiu, en el tram afectat d'uns 500 metres de longitud, s'ha prohibit estrictament estacionar o aturar-se per qualsevol motiu, garantint així que ningú quedi exposat sota la vertical de la paret en cas de despreniment.
El ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, ha destacat que la RN-20 és un eix vital per al país i que la seva recuperació permetrà salvar les últimes setmanes de la temporada d'hivern al Pas de la Casa, que s'havia vist greument afectat pel tall. Per pal·liar els efectes econòmics del bloqueig, Govern havia desplegat un conjunt de mesures de suport, entre les quals destaca el lliurament de 5.159 xecs de 30 euros en carburant per a vehicles procedents d'Occitània des del passat 21 de febrer. Aquesta iniciativa considera que ha estat clau per mitigar la caiguda de visitants francesos, que havia arribat a ser del 75% i s'ha aconseguit reduir fins al 47% durant els caps de setmana de bon temps. Paral·lelament, el bus llançadora gratuït entre l’Ospitalet i el Pas de la Casa que ha triplicat la seva xifra habitual d'usuaris fins a arribar als 3.500 passatgers.
Malgrat la reobertura de dilluns, el Prefecte de l'Arieja i els tècnics de l'RTM han advertit que caldrà una solució definitiva per a la massa de 500 m³ que encara queda a la muntanya. Això implicarà, segurament en els pròxims dos anys, noves actuacions que podrien requerir tancaments puntuals programats i l'ús de minatge (voladures controlades). Amb tot, el Prefecte ha garantit que qualsevol tancament futur es coordinarà perquè la línia ferroviària estigui operativa i minimitzi l'afectació al Principat.

S'han mostrat imatges dels diferents punts de la intervenció.

Les autoritats andorranes i franceses que han acudit a l'acte.

Hervé Brabant, prefecte de l'Arieja, durant la seva compareixença.

Els ministres Laurent Panifous i Raul Ferré.

Nicolas Eybalin, Laurent Panifous, Raul Ferré, Hervé Brabant i Laura Mas.








Comentaris