Reportatge

Sant Pepe de Lòria

(AMB VÍDEO) Una gernació acudeix en massa a Canòlich amb un ànim festiu i amb la voluntat, emocionada en molts casos, d’acomiadar-se de mossèn Chisvert, que aquest dijous va ser designat formalment rector de la catedral de la Seu i l’1 de setembre deixarà Sant Julià després de quinze anys marcant petjada

Toni Solanelles

30/05/2026 (11:43 CET)

“Endavant, sempre endavant.” “Dos petons.” “Ànims, crac.” Les frases no són pas dels feligresos, devots, curiosos veïns o afamats ciutadans animant mossèn Pepe pel seu repte nou, per la seva nova destinació i, alhora, el seu ascens a la cúpula del bisbat -número 3 de facto. Les paraules les pronunciava Chisvert a les desenes de feligresos, potser algun centenar, que han aprofitat la missa de 10 a Canòlich per acomiadar-se de qui durant els darrers quinze anys ha estat el titular de la parroquial laurediana. Una gernació ha acudit en massa aquest dissabte a Canòlich amb ànim festiu. Com sempre. Però amb l’emoció -i fins i tot la tristesa- d’acomiadar mossèn Pepe.

Aquest dissabte Sant Julià no ha estat Sant Julià. Més que mai ha esdevingut Pepelàndia. I durant quinze anys ha funcionat millor, molt millor, que l’altra làndia de la parròquia. Ja ens entenem. Mossèn Pepe -ara ja sant Pepe de Lòria- ha deixat petjada a la parròquia. I aquest Canòlich en serà un clar exemple. De fet, des de les 6 del matí que hi ha cotxes fent cues per estacionar. I per la missa de 10 ja era literalment impossible aparcar a una distància raonable del santuari. I acabada la celebració eucarística, mossèn Chisvert ha viscut el primer bany de masses. Ja podia repartir el cònsol, que en repartia. Ja es podien ballar sardanes. Fins i tot, podia passejar-se també pel pla de Canòlich el nou número 2 del bisbat, el ‘trempero’ Antoni Elvira, que deixa Escaldes i Andorra per situar-se com copilot de la diòcesi.

A Canòlich, no hi ha ni bisbe ni Copríncep. Hi ha rei. I és diu Pepe. Pepe Chisvert. Ha estat el gran protagonista de la jornada. Per bé o per mal -i no pas per res que depengui d’ell-, des del migdia d’aquest dijous a Sant Julià no es parla de res més. Marxa mossèn Pepe. I marxa amb abraçades, sentits petons i, fins i tot, llàgrimes regalimant pòmuls avall dels feligresos. I mossèn Pepe animant el ‘cotarro’. Aquest dissabte ni la verge no ha rebut tants petons. Mossèn Pepe ‘for ever’. Com una estrella del rock.

La missa de 12 ha estat solemne. Majestuosa. Però els qui s’han volgut acostar a mossèn Pepe de forma planera han acudit a la missa de 10 dins del santuari. Per poder-se acomiadar del rector. Amb plors, amb abraçades, amb petons. Aquest dissabte no s’ha adorat la verge com sol ser habitual. S’ha adorat, i entengui’s el símil, el capellà. En una cita amb més de 6.500 pans entregats, prop de 3.000 persones arribant-se al santuari i tantes i tantes coses, el nom era el de mossèn Pepe.

Fa dos anys que Canòlich es vesteix de festa gran. L’any passat, el 2025, es va anunciar, en aquesta data, que el bisbe llavors coadjutor Josep-Lluís Serrano feia el salt a titular de la diòcesi. Aquest any, la reordenació diocesana ha suposat el canvi del rector lauredià. I això sí que ha tingut impacte en l’ambient. L’any que ve uns i altres s’hauran de superar de valent per aconseguir tanta requesta. Tanta força. Potser només si hi ha hagut eleccions i s’està buscant aliances per formar govern i algun lauredià o laurediana apunta cap a Prat de la Creu restarà protagonisme. En cas contrari, Sant Pepe és de Lòria, i Laurèdia és Pepelàndia. I si hi ha qui no ho entén, que aprengui de jocs de paraules. Té, també, la seva mística.