El Govern ha presentat aquest dijous el nou Pla Oncològic Nacional 2026-2030, un full de ruta que vol reforçar la prevenció, la detecció precoç i l’atenció integral als pacients amb càncer a Andorra. El projecte consolida i amplia accions ja iniciades els darrers anys, com la posada en marxa del cribratge de càncer de mama el 2025, el programa de detecció de càncer colorectal i es complementa amb la inversió de prop de dos milions d’euros en les noves dependències d’oncologia; amb la posada en marxa de programes de detecció precoç de càncers de pulmó, entre d'altres.
Així ho han explicat la ministra de Salut, Helena Mas i el professor de la Universitat de Barcelona i assessor en l'elaboració del pla oncològic Josep Maria Borràs en la presentació del projecte, que preveu accions ja des d'aquest 2026 i fins al 2030. Mas ha destacat que el pla neix amb la voluntat de “posar ordre i establir prioritats” per garantir una atenció més coordinada i centrada en la persona. Entre les principals mesures previstes hi ha l’ampliació dels programes de cribratge del càncer de mama, de còlon i recte; així com la creació d’un Consell Assessor amb participació de pacients; l’estudi d’una prova pilot per a la detecció precoç del càncer de pulmó i el reforç del suport psicològic i social als malalts i les seves famílies.
Borràs ha remarcat que Andorra parteix “d’una situació consolidada de bones pràctiques” en oncologia, amb diagnòstics ràpids, treball multidisciplinari i col·laboració amb centres de referència de Barcelona i Tolosa. Segons les dades presentades, al país es diagnostiquen anualment uns 400 casos de càncer, una xifra que podria augmentar en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població, i amb la complexitat que cada vegada hi ha més pacients amb càncer que tenen altres malalties, que algunes vegades poden condicionar el tipus de tractament que se'ls hi dona. En aquest sentit, Borràs ha incidit que s'estan fent passos perquè cada vegada es puguin atendre més casos a Andorra, però ha recordat que determinats tipus de tractaments no són possibles tenint en compte el volum de casos i l'expertesa que es precisa, amb la qual cosa és "millor la derivació" i ha posat com a exemple la radioteràpia, ja que es tractaria uns 170-180 casos a l'any, una xifra insuficient per a la qualitat del servei. “El criteri ha de ser fer-ho quan es pot fer amb la màxima qualitat, i això ho determina el volum de casos”, ha afirmat, tot afegint que “des del meu punt de vista no té sentit fer la inversió per garantir una qualitat que ja es pot obtenir derivant aquests pacients”, ha apuntat.
Actualment, a Andorra es diagnostiquen uns 400 casos de càncer cada any, una xifra que podria augmentar amb l’envelliment de la població i amb la intensificació dels programes de detecció precoç. Tot i això, Borràs ha matisat que aquest increment és temporal. “Intensificar les activitats de cribratge fa que hi hagi un pic inicial perquè es detecten casos que encara no s’havien diagnosticat, però al cap de dos anys la situació s’estabilitza”, ha explicat.
En relació amb la possibilitat que Andorra pugui assumir en el futur més tractaments al país, Borràs ha assenyalat que, segons la seva experiència, per justificar una unitat de radioteràpia caldria arribar com a mínim a uns 1.500 casos diagnosticats anualment. En aquest sentit, Mas ha afegit que constantment es revisen i es fa seguiment de les decisions, i si en un moment determinat el volum de casos és suficient, tant pel que fa a la radioteràpia com a altres tractaments, s'estudiarà. Dels 400 casos de càncer detectats anualment, el de mama és el més prevalent (14%), seguit pel colorectal (13,1%), el de pròstata (11,2%), el de tràquea, bronquis i pulmó (9,7%) i el de bufeta urinària (7%).
IMPLANTACIÓ, DESPLEGAMENT I AVALUACIÓ DEL PLA
Aquest 2026 es preveu la creació del consell assessor del Pla oncològic nacional que ha de servir per analitzar el pla, la seva implementació, les prioritats i avaluar si els indicadors s'estan complint. Per desplegar-lo caldrà tirar endavant un reglament que prevegi la seva composició tot i que ja es té clar que incorporarà experts i pacients. També l’anàlisi de viabilitat d’una prova pilot de detecció precoç de càncer de pulmó en fumadors de risc molt alt -aquells que han fumat un paquet diari durant 30 anys-; la publicació de les dades de registre de càncer ampliades, i la creació d’un grup de treball per millorar l’atenció i la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.
De cara a l’any vinent, es preveu posar en marxa un nou cribratge de càncer uterí i impulsar una campanya informativa sobre el càncer de pròstata. El 2028 -una vegada finalitzi la ronda actual- es preveu ampliar el cribratge de càncer de mama als 45 anys, i crear un protocol de consens de la detecció precoç del càncer de pròstata. Finalment, el 2030, es preveu la consolidació de la participació en els cribratges poblacionals (de mama 75% i corectal 70%); i també el cribratge poblacional de càncer de coll uterí.
La millora de la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn familiar és un altre eix rellevant. En aquest àmbit, es preveu reforçar la psicooncologia, consolidar la rehabilitació especialitzada i avaluar millores en l’atenció social i sanitària, especialment per a les persones amb càncer i els llargs supervivents. Igualment, es posa èmfasi en la formació de professionals, pacients i cuidadors.
En relació amb el diagnòstic i el tractament, l’assessor del ministeri per a l’elaboració del Pla, el Dr. Borràs, ha subratllat que l’abordatge òptim ha de ser multidisciplinari per assolir consensos terapèutics. El document aposta per potenciar la unitat de diagnòstic ràpid per ampliar la capacitat diagnòstica del país, consolidar els comitès de tumors i garantir la coordinació amb els centres de referència d’Espanya i França.
Comentaris