L’adjudicació va sortir publicada el passat dimecres al BOPA. L’edicte ja indica que s’ha fet servir la fórmula de la “contractació directa” amb la modalitat “d’urgència”. L’elecció de l’empresa que es farà càrrec del servei, Seidor And ha estat tancada amb un “procediment negociat”. L’objectiu era “la contractació del subministrament de llicències Microsoft i de serveis de suport associats”, tot en el context de l’acord marc que, en el seu dia, va fer Andorra Digital.
Entre ara i el juliol del 2029, Govern pagarà per les llicències 2,869 milions, al quals s’han de sumar 229.000 més pels serveis associats; en total, gairebé 3,16 milions en quatre anys
Ara bé, de l’edicte també cal remarcar dos aspectes. Per un costat, l’import total adjudicat. Pel que fa a les llicències, el total entre el 15 d’agost i el 31 de juliol del 2029 ascendeix a 2,869 milions, dels quals 398.000 ja aquest 2026. A banda, hi ha els serveis associats, amb un cost per a Govern proper als 229.000 euros. Per tant, sumant-ho tot, gairebé 3,16 milions en quatre anys.
Amb més o menys exaltació, queda clar que la resta d’empreses del sector de la informàtica han rebut aquest anunci amb “sorpresa” i, també, amb malestar. “La sensació que tenim, pel que hem pogut parlar en intern, és que s’ha fet d’esquena i d’amagat”, apuntava un dels empresaris consultats per Altaveu, que també remarcava que “ens hem sentit exclosos”.
I és que es posa en relleu que “els serveis subministrats no crec que fossin molts estranys”. Per tant, s’entén que hi havia altres negocis del país que també els poden oferir. “Nosaltres també ho podríem haver ofert perquè fa molts anys que treballem amb Microsoft”, s’apunta des d’una altra empresa. De fet, asseguren que “si ho haguéssim sabut, ens hi podríem haver presentat a un hipotètic concurs i, a més, amb un preu molt competitiu”.
De forma similar s’expressen altres representants del sector informàtic. “La sensació és que potser amb un concurs públic es podria haver intentat participar, fos quin fos el resultat”, indiquen. El malestar és patent també, fins i tot, entre negocis que, ja ho admeten, no hi podrien haver presentat oferta perquè no treballen amb la multinacional nord-americana. Ara bé, quan l’encàrrec fa referència als productes que sí que tracten, s’apunta, “la fórmula habitual no és aquesta” sinó que “normalment passem per un procés de concurs normal i corrent”, fins i tot “en casos on tenim un reconeixement especial per part del fabricant”. Per tant, la situació “no s’entén” i “encara menys amb aquest import tan elevat”.
De fet, algunes de les fonts consultades recorden que, al país, “no hi ha un únic proveïdor de Microsoft”. Al contrari, la mateixa Andorra Digital “va dir i fixa que hi ha diversos que estan homologats per vendre aquestes solucions”. En aquest sentit, es posa el dit a la nafra: “Amb un concurs, potser hauria sortit més barat. Si jo sé que m’ho adjudicaran de forma directa, potser no faig el mateix esforç a l’hora de posar xifres”.
Alguns dels consultats són molt crus en la seva valoració de la polèmica adjudicació. “És una bestiesa”, afirmen. I, d’altres, no descarten alguna acció. “Segurament, demanarem explicacions”, ha apuntat un dels empresaris amb qui ha pogut parlar aquest mitjà.
Comentaris (8)