El text, com ha explicat Altaveu, preveu un procés en quatre anys, començant el 2027 amb els contractes més antics (2012 o anteriors) i barats -menys de sis euros per metre quadrat. Als nous lloguers que es facin es podran aplicar increments notables. Fins i tot en aquells que es troben a més de 12 euros per metre quadrat. En tots els casos, el propietari tindrà l’opció de demanar augments anuals per sobre de l’IPC. I això és un dels punts que més indigna els sindicats, especialment l’USdA.
“Nosaltres defensem l’interès dels jubilats, de la gent jove i dels treballadors d’aquest país, que tenen el dret de poder tenir un habitatge a un preu digne a casa seva”, ha destacat el seu secretari general, Gabriel Ubach. En canvi, al seu entendre, “Govern i els partits que li donen suport estan decidits a què els nostres fills i els nostres nets no puguin viure a Andorra”. En aquest sentit, ha explicat que “hem passat les nostres reivindicacions”, però ha donat per fet que “no les tindran en compte per a res”.
Per això, ha avançat que “la setmana vinent tindrem una reunió amb el Sindicat de Llogaters” i la proposta serà clara: “Volem una o més grans manifestacions i una recollida de signatures. Demanarem públicament la dimissió del Govern i que es convoquin eleccions anticipades com més aviat millor perquè és l’única manera que Andorra tingui una mínima possibilitat de subsistència”.
De dates concretes, però, ha preferit no parlar-ne fins a abordar tot plegat amb altres agents socials. Ha volgut deixar clar, però, que no serà “una manifestació salvatge”, ja que “nosaltres encara conservem una mica de sentit comú; ens agradaria que Govern també ho fes perquè veiem que l’han perdut totalment”. Ubach no s’ha mossegat la llengua a l’hora de criticar l’actual executiu. “Han destrossat i destruït totalment amb polítiques neoliberals l’Andorra que vam conèixer jo i els meus pares i ara el que volen ´s apujar el preu dels lloguers per, després d’haver sagnat els treballadors d’aquest país, fotre’ns fora”, ha denunciat.
Marsol anuncia que amb el superàvit pressupostari del 2025 es llançarà un nou procés per comprar edificis que puguin servir per ampliar el parc públic d’habitatge
La llei tampoc agrada al Sindicat de l’Ensenyament Públic. El seu secretari general, Sergi Esteves posa en relleu que “no ataca el problema estructural que tenim ara mateix de l'habitatge”, entre altres coses perquè únicament regula el preu dels contractes ara congelats, sense atacar-ne la resta que són els que ara estan disparats. “Si no fem polítiques estructurals que analitzin I fiquen mesures que busquin un equilibri amb el conjunt dels factors econòmics I concretament del mercat immobiliari, això no servirà de res. És més, el que pot fer és potenciar encara més un augment ja descontrolat de preus”, ha assegurat.
Des del SEP, igual que s’ha fet en altres trobades del CES, s’advoca per “fer servir el preu públic com a referència, ja que està fixat pel cost de construir”. I, a partir d’aquí, establir uns límits amb el qual “hi hagi un equilibri amb el qual el propietari tingui una renda i li surti a compte la inversió, el treballador pugui seguir pagant el pis i les empreses puguin afrontar els salaris sense haver-los d’apujar per retenir gent”. Esteves ha advertit que “si continuem amb aquesta dinàmica i no fem propostes més valentes, estructurals i àmplies potser no el 2027 però sí el 2030 es pot provocar una crisi socioeconòmica molt gran al país”. Entre altres opcions, ha argumentat la necessitat d’incrementar de forma encara més forta el parc públic de lloguer, tal com succeeix en altres països,
Esteves no s’ha mossegat la llengua a l’hora de criticar les demandes fetes des de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, que demanaven accelerar la desintervenció i, fins i tot, que s’apliqués totalment ja. “El que hauria d’entendre el senyor Marticella o l’entitat que representa és que potser el que han de fer és invertir en altres coses que no siguin immobles o habitatges, que són de primera necessitat”, ha remarcat, tot demanant que “deixin de mirar només pel seu interès particular com a rendistes, que no pot anar en contra de tota l’economia productiva del país, que alimenta moltes més llars”.
LA PATRONAL LA VEU BÉ PERÒ AMB MATISOS
Des de la Confederació Empresarial (CEA), en canvi, es té una postura més calmada. De fet, s’admet que, internament, els toca fer equilibris perquè, tal com ha explicat el seu president, Gerard Cadena, dins de l’entitat conviuen sectors que necessiten mà d’obra i, per tant, un mercat de l’habitatge que permeti als treballadors viure al país amb altres que, justament, fan negoci del lloguer dels pisos, com ara la mateixa Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI). En aquest sentit, s’admet que hi ha un problema per la “pressió inflacionista” que genera la situació dels lloguers.
Una realitat que, ara, fa coexistir dos mercats diferents: un d’intervingut, amb els preus controlats, un altre sense cap regulació. A banda, s’alerta que les successives lleis han provocat “inseguretat jurídica”. Per això, es defensa que “la desintervenció del mercat de lloguer residencial ha de ser gradual i progressiva, per evitar un efecte rebot de les rendes que contribuiria a agreujar el problema”. Sí que demanen, però, que l’actualització de rendes pugui anar més enllà del fixat a l’article 2 de la llei, sumant un 2% extra a l’esglaonat proposat que passaria de ser d’entre l’1% i el 6% anual, més l’IPC, a entre un 3% i un 8%, inflació a banda. També entenen que, en el cas dels lloguers que estiguin per sota del preu públic de cada parròquia, l’equiparació hauria de poder fer-se en dos i no pas en tres anys.
Per a la CEA, la llei “cerca un equilibri entre el dret a la propietat privada i el dret a un habitatge digne, recollits com a principis rectors de l’economia a la Constitució”. Tot i això, apunten que és “encara és clarament inferior a la renda de lloguer mitjana existent en els contractes formalitzats a amb posterioritat al 2021 i, per tant, no sotmesos a cap tipus d’intervenció o pròrroga forçosa”, fet que “farà que persisteixi -almenys durant uns anys- una dualitat entre el mercat de lloguer residencial sotmès a intervenció i aquell regit per la llibertat de pactes”. També consideren que “el fet de perpetuar una certa posició de desprotecció per a la part arrendadora contribuirà a desincentivar la construcció d’habitatge de lloguer residencial per part dels agents privats”.
GOVERN VOL AMPLIAR EL PARC PÚBLIC
Des de Govern, en canvi, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha fet una defensa aferrissada de la llei, tot i que no tanca la porta a poder incorporar alguna de les demandes fetes des de les diferents parts abans de tramitar-la, en un termini breu de temps, al Consell General. Des de l’executiu es lamenta que els sindicats “no són capaços de veure els esforços que fem per buscar un equilibri en favor de l’interès general”.
Per a Marsol, amb la llei es fa “una desintervenció progressiva i garantista” que és possible gràcies a les mesures adoptades els darrers anys, com ara la creació d’un parc públic que, ha avançat, serà encara més gran. Així, la titular d’Habitatge ha explicat que al llarg d’aquest any, aprofitant el superàvit pressupostari del 2025, es farà un nou concurs per a la compra d’immobles que es puguin convertir en pisos de lloguer. Serien, segons ha indicat, uns 150 més que se sumarien al mig centenar que es vol tenir abans del final de la legislatura.
La ministra ha indicat que no hi ha un plantejament d’ampliar les limitacions de preu que estableix la llei a altres contractes no intervinguts. També ha argumentat que els augments previstos són correctes i que, en la majoria de casos, situaran el cost final de l’arrendament entorn dels preus del parc públic i, a més, això actuarà com a protecció dels inquilins actuals. “Si tu agafes un altre i no li vols pujar més, no l’aniràs a buscar”, ha indicat.
Comentaris