Segons les dades facilitades pel SAAS, en els darrers cinc anys s’han fet un total de 1.270 altes d’adults i no s’ha registrat formalment cap fugida. Si que hi ha hagut algun usuari que ha marxat de permís extrahospitalari, acordat amb el seu metge i que ha decidit no tornar. En aquests casos, es truca a l’usuari i a la família per assegurar-se que tot està bé i que es farà un seguiment ambulatori. Això es considera una alta voluntària però no una fugida. Quant als menors de 18 anys, com s’ha dit, en els darrers cinc anys s’han fet 225 altes i es considera que hi ha hagut sis adolescents que s’han escapat de la unitat d’hospitalització infanto-juvenil. Quatre d’aquestes sis fugides han estat per part de les mateixes dues persones.
El SAAS té un protocol de fugida que marca les accions a seguir. Tant aviat com es detecta la fugida, es truca al servei de seguretat del propi hospital, a la coordinadora d’Infermeria, al psiquiatra de guàrdia, al cap de guàrdia i a la família. El servei de seguretat revisa tot l’hospital i les rodalies. Si troba a la persona l’acompanya a la unitat d’hospitalització. Sinó, ho comunica a la coordinadora d’Infermeria i s’avisa la policia en cas de que el psiquiatra de guàrdia consideri que és imprescindible l’ingrés per evitar un dany immediat per la persona. En el cas dels menors, sempre s’avisa la policia després de parlar amb la família.
En l’últim lustre s’han fet un total de 1.270 altes d’adults i no s’ha registrat formalment cap fugida; sí que hi ha hagut algun usuari que ha marxat de permís extrahospitalari i no ha tornat
Com s’ha explicat, només es considera fugida quan havent-hi una indicació mèdica expressa d’ingrés, l’usuari marxa de la unitat d’hospitalització. La clau, doncs, perquè es consideri fugida és que hi hagi l’esmentada indicació expressa. I és que determinades malalties que afecten el sistema nerviós central (malalties de l’àmbit de la neuropsiquiatria) comporten una manca de consciència de malaltia i per tant una manca de competència per prendre decisions sobre la seva cura. Una d’aquestes decisions pot ser un ingrés hospitalari necessari per fer el tractament d’una agudització de la malaltia i preferentment quan existeix un risc de dany immediat per als propis malalts o per a tercers. Si aquest és el cas, es demana la ratificació de la Batllia per cursar l’ingrés involuntari. En el cas dels menors, es demana el consentiment dels pares o tutors legals.
Preguntat per episodis violents i afectació eventual d’aquests sobre el personal clínic, des del SAAS s’explica que “cal que tinguem present que la malaltia mental aguda es presenta molt rarament en forma d’agressivitat cap als altres. El personal d’infermeria de la unitat d’hospitalització de Salut Mental disposa d’un dispositiu manual per demanar ajut i truca directament al servei de seguretat de l’hospital”. En el cas d’una persona que fa amenaces d’agressivitat, s’avisa al psiquiatra de guàrdia, que dona pautes per calmar a la persona, sigui amb tractament farmacològic i en cas extrem, contenció amb el suport del SUM.
De les dades que disposa l’organisme gestor dels equipaments sanitaris públics en ressurt que en els darrers 5 anys hem tingut algunes agressions físiques, la majoria sense conseqüències greus ni necessitat de baixa laboral. Qualsevol professional que hagi estat agredida ha de rebre una visita a urgències per valorar l’estat mèdic i es notifica a Salut Laboral.
Comentaris