La investigació encara continua oberta i la batllia que instrueix la causa, batejada per la policia amb el nom de ‘Cronos’, ha emès diverses comissions rogatòries a Espanya, França o el Regne Unit, entre altres llocs. L’empresonat, a través d’un portal web i, sobretot, via xarxes socials i el boca-orella entre alguns creadors de contingut i, sobretot, molts futbolistes, col·locava molts rellotges en els tres països citats. El fet de moure força volum de rellotges d’alta gamma -no només l’empresonat, també el seu soci a través de societats domiciliades a València o Madrid- feia que tingués accés a models exclusius.
Ja no pel preu, si no perquè determinades marques no els venen a segons qui. Aquests productes estaven llavors molt cotitzats. Però no sempre hi tenia accés i, de vegades, aquests col·laboradors, alguns d’ells dependents de rellotgeria, per exemple, potser amb un cop de sort, aconseguien el material que l’empresonat pretenia i abonava un 10% més o menys a l’intermediari. De moment, no s’hauria ni tan sols pres declaració a aquests col·laboradors. Però sí que apareixen en la causa i sí que en algun moment o altre hauran de respondre al jutge que lidera la investigació.
De fet, el batlle en qüestió també va decretar al seu dia una ordre nacional de detenció contra la parella de l’empresonat i contra el seu soci. Tots dos, la dona i l’home citats, es mourien per València, d’on també procedeix l’empresonat i on anava i venia tot sovint abans de ser detingut i enviat a la Comella. Hauria defraudat uns 12 milions d’euros, segons els investigadors, encara que en cinc anys hauria mogut rellotges per valor d’uns 20 milions d’euros pels quals sempre s’hauria abonat IGI a la duana andorrana.
La diferència rau en el fet que no tots els rellotges que aconseguia i entraven a Andorra després en sortien, perquè l’empresonat també tenia clients residents. I, alhora, no es considera contraban si no se superen els 50.000 euros. És a dir, per sota d’aquesta xifra no calia fer el procés de declaració d’exportació, que és el que de forma recurrent el processat no feia i pel qual és perseguit per les autoritats andorranes. De cara a Espanya, allò greu és la defraudació d’IVA.
Comentaris (1)