La Casa de la Vall recupera l’essència

Era el 1962 quan es va fer l’última gran reforma a la Casa de la Vall i ja tocava tornar-hi a intervenir per fer-la més funcional, accessible, millorar-ne l’estètica i adaptar-la a les necessitats institucionals de l’actualitat. Totes les instal·lacions s’han renovat, s’han amagat cables, s’ha posat terra radiant... La part tècnica té un pes molt important, també per fer el monument “més segur i sostenible”, evitant, per exemple, fuites de calor a l’entrada o per les finestres. Però qui ha estat el supervisor de la restauració, Eudald Guillamet, destaca també , en el marc d’una visita amb la premsa, “el canvi estètic, que és molt important”. El ‘gotelé’ de les parets de l’escala i de la majoria de sales ha desaparegut per complet i ha estat substituït per morter tradicional de calç, que fa perdre blancor però que ofereix uns colors més naturals i que s’adiuen millor amb les pintures de la sala dels passos perduts. “Això ho hem cuidat molt, tant el granulat com l’aspecte final del morter, els tons”, ha exposat, remarcant que “sembla blanc però no ho és”.

També hi ha canvis notables a la planta baixa. S’ha reestructurat l’entrada, amb la recepció ressituada entrat a mà esquerra, a tocar de les escales que porten al passadís que comunica amb el nou Consell General. A més, s’ha fet una botiga al costat esquerre del passadís que condueix a la sala del Tribunal de Corts, “tot amb materials nobles, terres de roure, arrebossats de calç perquè doni més qualitat a un edifici que després de 60 anys necessitava aquesta reforma”. Alhora que s’han previst ja els accessos per a persones amb mobilitat reduïda així com la instal·lació d’un ascensor.

Un altre dels objectius ha estat eliminar “soroll de fons”, tots aquells objectes que no eren de la casa s’han tret malgrat que com ha reconegut Guillamet, en algun cas ja s’havia creat el mite que eren propis. Aquí hi poden situar les selles de muntar, per exemple de la planta baixa, que com altres elements que les acompanyaven s’ha pogut determinar que havien estat comprades a mitjans dels 60 a un drapaire. Per tant, a la Casa de la Vall original “no hi havia pràcticament cap moble”. I a aquí s’ha volgut tornar. “Hem volgut anar a l’essència, col·locar-hi coses que li siguin pròpies” i “despullar-la” de la resta, perquè “mai havia sigut un edifici ostentós ni carregat de coses”. Així, s’ha recuperat, per exemple, la primera bandera oficial, o l’arca que llueix a la capella d’enfront de la sala de sessions.

La sala dels passos perduts també ha patit un bon rentat de cara. Parquet nou per sobre de l’original, unes làmpades que perden el color groc a les llums per uns vidres transparents, s’han tret els radiadors, les cadires han perdut el color blanquinós i com arreu, la il·luminació juga amb clars obscurs per posar l’atenció en aquelles peces que més ho mereixen. Una il·luminació, per cert, que es podrà adaptar en funció de l’acte que s’hi celebri.

També al fons de la sala, hi han canvis. S’ha tret el rellotge que hi havia dels anys 70 i l’escut penjat a la paret dels anys 60. Ara hi llueix un facsímil dels pariatges i la Constitució. “Són documents importants, el primer com a element fundacional del país i el segon com a punt fundacional de la democràcia”, ha assenyalat el síndic, Carles Ensenyat.

Afegim-hi, a més, un petit tresor al despatx del síndic: un quadre de Joaquim Mir que mostra una escena de la revolució de 1933 i on es pot veure com era la Casa de la Vall abans de la reforma de 1962. Una cessió d’un privat que es podrà veure durant els mesos de portes obertes que s’han previst.

Entrar a l’hemicicle també permet captar aquest aire diferent. “Ara podrem explicar la realitat política dels 14 consellers nacionals i 14 territorials, es veu molt fàcilment”, observa Ensenyat, davant d’unes cadires millor organitzades i on el vermell marca Consell General i el blau, correspon al Govern. Un blau que s’ha traslladat a la nova taula i cadires que s’han fet expressament per a l’executiu i que permeten substituir les provisionals que hi havia des dels anys 80. Alhora gaudeix de millor acústica i d’unes càmeres per fer retransmissions.

Uns treballs que no sempre han estat fàcils. “Quan obres un edifici vell vas trobant coses, però estem molt contents del resultat”, admet Guillamet, que destaca “el respecte” que s’ha tingut pel monument i que en alguns moments ha portat intercanvis de parer -per dir-ho suaument i sense arribar a les baralles- amb els industrials. “És un bé d’interès cultural catalogat i el monument en majúscules del país, per tant, ens hem hagut d’adaptar tots plegats i veure com ho anàvem trampejant”, però finalment tot ha arribat a bon port amb “uns molts bons professionals que ho han entès”.

SEGONA FASE I PORTES OBERTES

Un cop finalitzada la primera part de la reforma -si bé sempre queden alguns retocs finals- a partir del proper dimarts 23 de desembre començarà un període de portes obertes que s’allargarà fins al dia de la Constitució. En aquests pràcticament quatre mesos tothom, residents i turistes, podran visitar la Casa de la Vall de manera gratuïta. A partir de llavors, però, per als residents continuarà sent gratuït menter que els turistes hauran de pagar 5 euros.

I què quedarà per fer? De cara al 2026 es preveu la museïtzació de la segona planta per ajudar a contextualitzar i la intervenció a l’exterior: llosat, fusteria exterior, neteja de la pedra. Ensenyat ha apuntat que la voluntat és licitar els treballs durant el mes de febrer i que per tant, a finals del 2026 es pugui donar per acabada la reforma. Quedarà, això sí, el colomer. De moment no hi ha projecte concret, que en tot cas es treballaria de cara al 2027, però l’espai està ben conservat i consolidat i per tant, cal repensar sobretot com fer-hi més fàcil l’accés i que no calgui accedir-hi dl’un en un.