Més enllà d’això, el que no se sap de cap de les maneres tampoc és quan hi pot haver la represa. Abans de la propera tardor segur que no serà. El president de la sala, Enric Anglada, ha donat per suspesa la vista fins que no es decideixin les denúncies interposades per les defenses dels 24 processats en relació a les anomalies que suposadament hi hauria hagut durant la instrucció. La tercera i darrera jornada d’aquesta fase del judici ha servit per tornar a debatre sobre la incorporació a la causa d’elements suposadament probatoris que derivats de casos essencialment estrangers afecten la intimitat i el secret de les comunicacions d’alguns dels acusats.
El fiscal general, Alfons Alberca, ha encès els ànims dels defensors exposant elements de fons i detalls d’un afer que la Batllia ja investiga des del 2007 -el denominat ‘cas Norman Puerta’- i que ni tan sols es jutja en la causa general del ‘cas BPA’. Sense dir obertament noms, Alberca ha donat com a fetes greus acusacions sobre alguns dels processats. Tot plegat perquè les defenses havien plantejat que s’han incorporat indegudament a la causa general correus electrònics relatius al ‘cas Norman Puerta’. I és que a final de l’any passat, la fiscalia va demanar a la Batllia processar i fins i tot detenir alguns dels antics directius de BPA, la majoria processats en la causa general, arran d’una ampliació de declaració de sospita que 12 anys després va fer l’AREB en tan què administrador de BPA.
La darrera jornada de la vista s’ha tornat a centrar sobre si s’han incorporat correctament o no al cas elements probatoris procedents de causes estrangeres i que afecten drets fonamentals
Els correus electrònics recuperats del servidor evidenciarien a parer de la fiscalia, que ha defensat la legalitat de l’obtenció dels documents en virtut dels contractes que al seu dia, el 2005, havien signat els empleats del banc, que la cúpula de l’entitat bancària suposadament encobria pràctiques il·legals. Fins al punt que Alberca hauria presentat la documentació a la causa general per demostrar que BPA era una estructura feta per blanquejar. El posicionament del ministeri públic, però, ha indignat tota la bancada de les defenses i fins i tot els principats. Els dos advocats que han plantejat de manera més efusiva l’anormal incorporació dels mails, Toni Riestra i Josep Anton Silvestre, han saltat al coll del fiscal, a qui han criticat que hagués exposat qüestions de fons i, sobretot, que donés per fet fets que els dos lletrats han refusat del tot.
Riestra, que metafòricament ha assegurat que durant tots aquests dies el fiscal ha estat tirant pilotes fores per intentar salvar les múltiples anomalies denunciades, ha afirmat amb vehemència referint-se al màxim representant de l’acusació pública que “ha perdut la pilota i ha perdut els papers”. I ha acusat Alberca d’“intoxicar” i de voler condicionar l’opinió pública. Silvestre també ha estat molt contundent en el refús de la veracitat del que deia el fiscal i si no hagués estat perquè el tribunal l’ha frenat, l’advocat es disposava a rebatre el fons de tot plegat. De fet, ha recordat que a tot estirar, les pràctiques que donava per certes Alberca les haurien dut a terme alguns gestors de manera individual i al marge del banc, circumstància que també ha passat amb altres entitats bancàries i no per això s’ha tancat cap altre banc.
Enutjat, Riestra ha acusat Alberca d’“intoxicar” per condicionar l’opinió pública i ha assegurat que “ha perdut els papers”, alhora que Silvestre li recordava que el que hauria de fer és “abdicar"
Josep Antoni Silvestre, que ha donat per fet que si s’acaba jutjant el fons del cas la fiscalia “perdrà el plet”, ha arribat a afirmar que s’havia equivocat en sol·licitar al seu dia la recusació del fiscal general, “el que li haig de demanar és que abdiqui”, ha dit l’advocat a Alberca. Amb anterioritat, l’advocat defensor havia demanat al Tribunal de Corts que “sigui valent” i no deixi en mans del Tribunal Constitucional la resolució definitiva de les vulneracions al·legades per les defenses. Silvestre també ha sol·licitat que totes les parts retornessin temporalment el sumari atès que, a parer seu, inclouen elements il·legals. Totes les defenses han assegurat que no tenien problema en retornar la documentació o fer-la desaparèixer en el cas que la tinguessin digitalitzada o dipositada en servidors informàtics.
Poc abans de la finalització del judici i la suspensió fins a nova data, el president del tribunal ha aturat durant uns minuts la vista per decidir si calia que les parts retornessin la documentació no calia. Al final, Anglada ha anunciat que “no es pot decidir el retorn temporal del sumari abans de decidir sobre la legalitat del material probatori”. I és que de reclamar el retorn dels documents, en cert manera el Tribunal de Corts ja s’hauria posicionat, ni que fos lleugerament, abans d’hora. D’aquí que tot quedi a expenses d’allò que s’acabi anunciant a final d’abril i el que es derivi d’aquelles decisions.
Comentaris (4)