La vista s’ha reprès aquest matí després que el tribunal jutjador ha refusat la darrera petició, “implícita”, de suspensió del judici. En aquesta primera setmana de sessions, la sala presidida ara pel magistrat Enric Anglada escolta les qüestions prèvies que exposen les parts defensores, és a dir, les al·legacions relatives a deficiències formals i processals. De fet, totes les al·legacions que s’estan efectuant ja s’havien formulat fa dos anys, quan hi va haver el primer dels intents per enjudiciar el cas. El pas del temps fa que els exposats puguin incloure exemples nous, però poca cosa més.
Alguns dels defensors, com ara Josep Anton Silvestre, han tornat a insistir que el judici té molt de “persecució política” i de voluntat del Govern de criminalitzar un grup de persones “potser per justificar (davant dels Estats Units) que Andorra fa les coses bé”. Tots els defensors han lamentat que la causa que va suposar la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) es posés en marxa a partir del ‘Notice’ del FinCEN que denunciava fets que la Justícia andorrana, d’una manera o altra, ja estava investigant des de feia temps.
Els defensors dels processats recorden que la banca andorrana, tota, ha viscut durant anys de crear estructures financeres per atraure diners procedents de l’evasió fiscal a Espanya
Aquest al·legat dels defensors, molt clar, ha estat rebatut amb fermesa per la fiscalia. El fiscal general, Alfons Alberca, ha remarcat per activa i per passiva que mentre que els fets que s’investigaven abans de l’arribada de la nota del FinCEN eren aïllats i atribuïbles a persones concretes, a partir de la denúncia de les autoritats americanes el que es va passar a investigar era si l’entitat bancària en el seu conjunt era una institució creada amb l’objectiu de blanquejar.
El posicionament d’Alberca, que ha refusat qualsevol consideració que comporti la petició d’anul·lació de la causa tot i reconèixer mancances materials que afecten totes les parts, ha estat replicat molt contundentment per les defenses, que han remarcat que el sistema bancari andorrà, fins fa pocs anys, havia muntat de forma generalitzada estructures financeres per tal d’atraure, especialment, els diners que ciutadans espanyols evadien. De fet, un dels principals lletrats de la defensa, Jesús Jiménez, ha recordat que tots els bancs havien funcionat més o menys de la mateixa manera i que si “es dediquessin 39 milions d’euros” -el cost que hauria tingut a l’engròs la revisió un per un dels clients de BPA i la defensa de les accions endegades contra l’administració andorrana- per analitzar cadascun dels bancs del Principat moltes altres qüestions aflorarien.
Jiménez, referint-se estrictament a les compensacions dineràries, ha recordat que sense anar més lluny l’advocat que representa l’acusació particular i, per tant, els interessos de Govern, Manuel Pujadas, hauria assistit no fa pas gaire mesos -i en tot cas amb posterioritat al 10 de març del 2015- a declaracions en què es reconeixien compensacions realitzades per part d’una altra entitat bancària andorrana (Andbank) per traslladar cap a Andorra pesos mexicans. En nom de totes les defenses, l’advocat ha remarcat que el ‘Notice’ no havia aportat res de nou i que s’hauria d’haver incorporat aquella informació a les causes que ja estaven en marxa.
Eventuals sentències contradictòries
De fet, diverses parts defensores han remarcat les contradiccions amb què es pot incórrer si en la causa general del ‘cas BPA’ es resol en un sentit i en les causes que hi van íntimament lligades però que s’estan instruint de manera independent -de fet, la causa BPA es va començar a investigar molt més tard que els afers derivats de les activitats de Rafel Pallardó o Veneçuela i en canvi aquestes darrers encara no s’han acabat d’instruir mentre la primera ja s’està jutjant- se sentencia en un altre sentit.
Encara una altra de les moltes incongruències que s’han exposat: en la causa general del ‘cas BPA’ s’ha citat a declarar com a testimoni l’empresari valencià Rafel Pallardó, sobre els moviments dineraris del qual es mou una part important de la causa i, en canvi, la mateixa persona haurà de respondre com a acusat pels mateixos moviments en una altra causa que la Justícia andorrana està investigant. En aquest sentit, l’advocat Toni Riestra, ha recordat que Pallardó estarà obligat ara a dir la veritat sota l’amenaça que se’l processi si menteix i, en canvi, en el judici que al seu dia se li faci a ell com a acusat podrà mentir com a part del dret de defensa que l’assisteix.
La representació legal governamental afirma que suggerirà a l’executiu que es personi en el cas que investiga suposades amenaces d’autoritats espanyoles a dirigents de BPA
Una de les poques novetats que ha donat la primera jornada de judici ha derivat de l’escolta, sol·licitada per Riestra, d’un àudio en el qual s’escoltaven l’exagregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso i l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel. El primer, en aquella conversa que s’ha pogut sentir a la sala d’actes de Prada Casadet, advertia a Miquel que si els responsables de Banco Madrid no responien a les demandes que li havia de fer algú -i que els advocats de la defensa han lligat al ‘cas Pujol’-, l’entitat bancària sofriria represàlies i es faria a partir d’algun organisme americà.
Riestra i el també advocat Alfons Clavera han remarcat que hi ha una causa oberta per investigar aquelles suposades amenaces que estarien directament relacionades amb el ‘cop de martell’ que rebrien BPA i Banco Madrid. Davant d’això, el representant legal governamental, Manuel Pujadas, ha assegurat que suggerirà a l’executiu que es personi a aquella instrucció com a actor civil per poder tenir coneixement de què va passar. I és que tot i el flagrant atemptat a la sobirania andorrana en què presumptament s’hauria pogut incórrer per part d’autoritats espanyoles, l’Estat andorrà mai no hauria pres cartes en l’assumpte.
A nivell processal, un dels moments més àlgida s’ha donat amb l’exposició de Marc Maestre, que enumerat de forma detallada innumerables actuacions que suposadament vulnerarien el procés degut i el dret de defensa de la major part dels processats. Segons Maestre, la “causa s’ha instruït de manera precipitada” i sense “voler arribar a la veritat”. L’advocat defensor, que ha parlat “d’un judici injust”, ha assegurat que encara avui “no sé quin és el sumari”, perquè hi ha parts que s’han de donar per retirades, i altres que no. “Quelcom s’ha perdut pel camí; s’han perdut els drets dels nostres clients”. Per la qual cosa, “qualsevol continuació d’aquest judici serà amb vulneració dels meus clients”.
Comentaris (1)