L’operació que va esclatar el 2012 es va rebatejar a Andorra com ‘causa Gao Ping’ i ha perdut pràcticament tota la força després que la fiscalia hagi arribat a un acord amb 72 dels 102 acusats. I dels 72 que han arribat a un acord de conformitat amb el ministeri públic espanyol no n’hi ha cap que hagi d’entrar a la presó. Cap ni un. Ni tan sols un Pallardó que, certament, va estar ingressat uns mesos en un centre penitenciari a cavall del 2012 i el 2013. Però és que, a més a més, l’escrit de l’acusació que contextualitza l’acord amb els acusats, encara que molt voluminós i que descriu una allau de moviments de tota mena, acaba evidenciant que els diners que movien empresaris xinesos i el munt de col·laboradors que tenien, sorgien del frau fiscal.
Importaven molta mercaderia des del seu país d’origen. Molta. Però davant les autoritats duaneres i fiscals només en declaraven un 10%. Però el cert és que tenien deu vegades més de material que acabava generant uns ingressos brutals. I, a sobre, dels beneficis obtinguts, també en declaraven només el mateix 10%
Tenien tant excedent de diners injustificat davant de les autoritats tributàries que calia buscar la manera o bé d’enviar-los cap a la Xina, majoritàriament, o bé d’introduir-los al curs legal. I això en una època de crisi econòmica i financera a Espanya i en què molts empresaris -per això al llarg de l’escrit d’acusació-acord de conformitat n’apareixen tants- tenien moltes dificultats per accedir al crèdit necessari per poder continuar mantenint vius els seus negocis. I d’on venia tant diner i tant excedent? Doncs el que sí que hi ha és que els diversos empresaris xinesos ubicats al polígon industrial de Cobo Calleja, a Fuenlabrada, actuaven de manera coordinada, com una mena de cooperativa, que feia grans comandes conjuntament a la Xina.
Importaven molta mercaderia des del seu país d’origen. Molta. Però davant les autoritats duaneres i fiscals només en declaraven un 10%. Però el cert és que tenien deu vegades més de material que acabava generant uns ingressos brutals. Injustificats davant l’autoritat tributària. Perquè als seus ulls, només havien adquirit un 10% dels productes que realment venien. Conseqüentment acabaven generant molt d’efectiu -ja se sap que en aquells temps als basars xinesos s’hi pagava fonamentalment en metàl·lic- i molt benefici. Per acabar-ho d’adobar, d’aquests guanys, a nivell d’imposició, d’IVA, només en declaraven, altre cop, el 10%.
El grup d’empresaris xinesos, doncs, tenia molts diners per col·locar. I ho feia a través de vàries vies. Una d’elles, una de les xarxes o trames de blanqueig, que així és com se la denomina en l’escrit de la fiscalia, la liderava Pallardó, que treballava amb pràcticament tots els bancs andorrans (i també d’altres). Però és que aquells diners ‘xinesos’ també van passar per entitats bancàries com ara Credit Agricole o Barclays. L’empresari espanyol va ser un client voluminós de BPA. Però ni tan sols tot el diner que se li atribuïa a ell el movia ell sol. Tenia col·laboradors.
I entre aquests, la seva parella d’aquell moment, María José Jordà, coneguda com a ‘Cote’, germana del conegut actor de cinema pornogràfic Ignacio Jordà, conegut popularment com a Nacho Vidal. Vidal també era client de BPA i també estava acusat en el ‘cas Emperador’. Ara ja no ho està. I no pas perquè hagi acceptat cap condemna. No és això. S’ha pogut acreditar que l’actor no sabia res de l’operativa que feia la seva germana, que sí que ha pactat una pena mínima per tancar la qüestió. Com Pallardó, vaja. O com qui va ser consultor al seu dia de nacionalitat andorrana Oriol Mestre, que també ha acordat una sortida pactada.
DUES OPERACIONS I UNA AGENDA ‘QUE NO HO ERA’
En fi, que en tot l’escrit de la fiscalia, només es posen com a exemple de l’operativa que feia Pallardó o el seu entorn dues operacions amb BPA. De tot just 300.000 euros entre les dues. I es dona compte de la ‘famosa’ agenda de Pallardó -que la fiscalia andorrana, conxorxada amb l’espanyola, va fer servir també per obrir la causa general contra BPA- on suposadament s’anotaven transaccions de diners cap a la Xina. Es donava per fet que les transferències eren des d’Andorra. Però l’escrit de la fiscalia parla d’una operativa entre Espanya i la Xina.
Com s’ha dit, els diners tenien l’origen en el frau fiscal. Tot. I a partir de la generació de diner negre calia cercar vies per emmascarar-lo o tornar-lo blanc. D’aquí que és muntés, per part dels empresaris xinesos i altres dels seus col·laboradors, un entrament de societats que havia de servir per justificar el moviment de diners i crear un negoci artificial en real-legal. Perquè real ho era. Era cert que els basars xinesos dels empresaris en qüestió venien moltíssim i, per tant, facturaven també molt. El que no era cert és que haguessin comprat tan poc material. Simplement, es declarava molt menys. D’acord, el fet que els empresaris xinesos i els seus col·laboradors estiguessin conxorxats serveix per avalar el delicte d’organització criminal organitzada o associació il·lícita.
També queda clar que hi va haver, a ulls de l’autoritat espanyola, blanqueig de diners procedent del delicte fiscal. Però aquesta manera de procedir, a nivell legal, en aquell moment, no estava tipificat a Andorra. I sí, d’acord, també deixa clar l’escrit de la fiscalia -perquè tot el que té a veure amb la corrupció i violència exercida per policies per ‘ajudar’ els empresaris xinesos ja es va arxivar al seu dia sense condemnar ningú; i quan parla de delictes contra la propietat industrial es parla de la troballa d’algunes peces falsificades que suposaven tot just 3.000 euros- que hi va haver falsificació documental.
Una pena d’un any de presó substituïda per una multa; una altra pena de presó de tres mesos substituïda per un parell de multes més; i una altra pena de presó de tres mesos també canviada per multa. Tot plegat 4.356 euros de multa és que se li imposa a l’home que va ser el desllorigador de la causa que va servir per intervenir BPA
Però com queda clar en l’escrit, no és que s’alteressin documents ni res d’això. Tampoc es ‘forçava’ cap tercer a falsificar res. Simplement, per exemple en el cas de Pallardó, s’emetien factures inventades per justificar el volum de diners que es movien. Per això s’han rebaixat tant i tant les penes que inicialment es plantejaven i s’ha tret molta força a la denominada ‘Operació Emperador’. Més encara, tots els responsables del blanqueig de diners, els que algun dia van fer ingressos a BPA i els que no, que són tant o més importants, tots plegats han pactat penes de pa sucat amb oli.
I, com s’ha dit, la pena imposada via pacte a Rafael Pallardó és irrisòria. L’escrit, avançat pel digital català ‘El Món’ i al qual hi ha tingut accés l’Altaveu, ho deixa clar: pel delicte d’organització criminal, la pena de presó d’un any i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. La pena de presó se suspèn per la pena de multa de 24 mesos per raó d'una quota diària de 4 euros (2.880 euros). Pel delicte de blanqueig de capitals, la pena de presó de 3 mesos i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, i multa 5.000.000 euros, multa que se substitueix per una responsabilitat personal subsidiària de 3 mesos de privació de llibertat. La pena de presó se substituirà per la pena de multa de 6 mesos per raó d'una quota diària de 4 euros (720 euros).
I, finalment, pel delicte continuat de falsedat en document oficial/mercantil, la pena de 3 mesos de presó i multa de 3 mesos a raó d’una quota diària de 4 euros (36 euros), amb la responsabilitat personal subsidiària de 10 dies de privació de llibertat (art 53.2 CP). La pena de presó se substitueix per la multa de 6 mesos per raó d'una quota diària de 4 euros (720 euros). Tot plegat, doncs, 4.356 euros de multa a canvi de la presó de tot just un any i sis mesos i fins i tot la multa pel diner blanquejat tampoc es fa abonar ‘strictu sensu’.
Vist com s’ha desinflat tot plegat, i essent el ‘cas Gao Ping’ la clau de volta de la causa general del ‘cas BPA’, les defenses dels acusats que van rebre un acarnissament en forma de pena ja estan mirant quins passos donen mentre que la fiscalia mira de respondre els diversos escrits d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Corts. Unes apel·lacions que encara podrien tenir en els propers dies, i vist l’acord de conformitat de la immensa majoria dels implicats en el denominat ‘cas Emperador’, un complement per reforçar que si hi havia quelcom, era procedent del frau fiscal a Espanya, que no era delicte a Andorra en el moment de la comissió dels fets.
Comentaris (3)