D’Andorra marxa més gent que mai però segueix augmentant notablement la població

Durant el 2025 van sortir del país gairebé 2.900 emigrants, la xifra més alta des que es tenen registres, però el nombre d’immigrants encara es va mantenir elevat fet que genera un saldo netament positiu: 1.829 habitants més

Comentaris

Dependències del servei d'immigració.
Dependències del servei d'immigració.

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Malgrat les mesures per reduir el creixement demogràfic, aquest continua sent, encara, força destacat. De fet, el nombre d’immigrants que van arribar al país durant l’any passat va apropar-se, novament, als 5.000, amb un increment del 3% en comparació a la dada del 2024. En aquest cas, però, també va incrementar-se el nombre de persones que deixaven el principat, un 6,7%. Això situa el saldo migratori en 1.829 persones, xifra lleugerament més baixa (-2,4%) que la de l’any anterior, però encara força elevada.

Així ho indiquen les dades sobre migració que ha fet públiques aquest dimarts el departament d’Estadística. Al llarg del 2025, van arribar a Andorra un total de 4.727 immigrants, en comparació als 4.591 del 2024. Per tant, hi ha un nou repunt de nouvinguts, del 3%. De fet, la dada és la segona més elevada dels darrers deu anys, només superada pel rècord històric del 2023, quan es van superar els 6.000.

La immigració es manté amb fora: la dada és la segona més elevada dels darrers deu anys, només superada pel rècord històric del 2023, quan es van superar les 6.000 persones

D’aquesta xifra, quatre de cada deu (40,8%) van ser dones mentre que la resta, homes. Les franges d’edat amb més representació són les situades entre els 20 i els 29 anys (1.137 persones) i entre els 30 i els 39 (1.391). Per procedència, Espanya és la més habitual (34,7%) seguida de França (9,9%) i Portugal (4,3%). Ara bé, l’epígraf ‘Altres’ -on entren tota la resta de nacionalitats- arriba al 46%.

Pel que fa a la tipologia de permís amb el qual s’instal·len a Andorra, 2.905 ho van fer amb el de residència i treball. Representen el 61,5% del total. En segon lloc, es troben el que només demanen el permís de residència (20,5%), seguits dels treballadors per compte propi (6,5%).

El que també ha crescut és el nombre d’emigrants. La gent que marxa definitivament del país va marcar un rècord des que Estadística té registres (any 2016). En total, 2.898 persones, el que suposa un 6,7% més que la dada del 2024, que era de 2.717. Per tant, queda clar que hi ha un nombre cada cop més elevat de residents que acaben decidint marxar, d’entre els quals destaquen els que tenien un permís de sojorn i treball (57,9%) del total. Segurament, en aquesta situació influeix en gran part la problemàtica de l’habitatge.

Per nacionalitat, el col·lectiu que més gent va perdre va ser l’espanyol, amb més de mil baixes (35,3%) i, a més, amb un increment del 7% en comparació a la dada del 2024 (957). El fenomen d’haver de marxar -sigui volgut o no- del país, també afecta de forma notable els andorrans (459 persones, un 15,8% del total) i els portuguesos (269, 9,3%).

La combinació d’aquestes dues estadístiques genera un saldo migratori positiu. És a dir, al país ha arribat més gent de la que ha marxat. I aquest és elevat: 1.829 persones. La xifra suposa un lleuger retrocés en comparació a la del 2024 (1.874), però encara queda molt per sobre de la que havia estat habitual fins al final de la pandèmia. Des de llavors, el salt ha estat important, especialment el 2023 (3.407).

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending